El castell de Bairén

Estratègicament situat a l’extrem més oriental del massís del Mondúver, al cim del tossalet de Sant Joan (106 m), es troben les ruïnes del castell de Bairén (segle X), cap de les fortaleses saforenques durant l'època islàmica. Controlant des de fa més d'un mil·lenni l'accés per terra i mar a la comarca, malgrat la seua valuosíssima missió defensiva durant èpoques tumultuoses, coronar la fortalesa hui dia és un joc de xiquets, una ruta curteta, còmoda i molt fàcil de resseguir, amb unes vistes sobre la mar i la marjal tremendament espectaculars. Des del castell es pot admirar l’ullal de l'Estany i l’alqueria del Duc (segle XVI).

Vessant meridional del castell

Accedirem a Beniopa (Gandia) per l’avinguda del mateix nom i creuant un pont seguirem recte fins assolir el carrer dels Jurats. Recte girarem a la dreta al carrer Muntanya i connectarem amb el camí de la Banyosa, que després de passar junt al camp de futbol, si seguim recte i sense desviar-nos, ens deixarà als peus de la fortalesa de Bairén, tal i com apareix documentat al segle XI i es refereix al castell i al territori al qual estava vinculat. Des d’aquest moment aparegueren altres expressions del nom com Bayrén, Cayrén o Bairént.

Vista aèria del castell de Bairén

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Deixarem els vehicle i començarem a caminar per una còmoda senda, envoltada de paleres, que s’inicia vora un fragment de muralla. Caminarem pràcticament sobre terreny pla al principi fins que, en menys de 5 minuts, passarem per sobre d’una cova i començarem a guanyar altura per girar en un angle de 90º. A partir d’aquest moment serpentejarem pel vessant sud del tossal de Bairén fins que al costat d’un fragment del llenç defensiu del segon recinte emmurallat assolirem les restes d’una torre rodona, vigilant de l’accés sud al recinte i des de la qual distingirem amb tota claredat el polígon Alcodar i l’accés nord a Gandia.

Sender d'accés sud al castell de Bairén

Girarem cap al nord i apareixerà el castell a la nostra vista. Paral·lels a l'enderrocat segon recinte emmurallat i la mar a la dreta i els murs de l’alcassaba o el castell pròpiament dit a l’esquerra, hi accedirem al mateix a través d’un bell arc de mig punt després de passar junt una torre rodona.

Arc de mig punt d'accés al castell

Platja de Gandia des de Bairén

Creuat l'accés accedirem a l'interior de l'alcassaba, una de les tres zones murallades en que estaven dividides les 9 hectàrees de que constava el castell de Bairén o de Sant Joan. Atesa la seua missió defensiva, l'alcassaba estava fortament envoltada de muralles i torres defensives. Ací dins residia la guarnició militar responsable de la defensa del castell. Girarem a la dreta i accedirem a una ampla plana des d'on destaca una impressionant panoràmica de la costa, des de Cullera fins al Montgó. Cap al sud la vista arriba fins el castell de Gallinera, punt de comunicació amb els antics dominis d'Al-Àzraq, el que remarca encara més la seua privilegiada situació estratègica que dominava tant la mar com la plana.

Vista panoràmica des de Cullera fins al Montgó des de Bairén

Accedirem a l'extrem nord-est del recinte, on encara s'aprecien les restes d'un doble mur, i girarem a l'esquerra per a sortejar el menut bosquet que ha crescut a l'interior i arribar a les restes prou malmeses de la muralla. Si ens fixem cap al nord-oest, fora murs i paral·lels a la carretera, seguint els penya-segats apreciarem un parell de fragments de muralla. Fent un exercici d'imaginació i traçant els punts veurem que la muralla connectava amb l'últim tram de camí per on pujàrem, formant un triangle amb la torre rodona que ens trobàrem abans d'accedir al castell. Aquest recinte emmurallat, d'unes 2.5 hectàrees, és l'albacar, el lloc de refugi per a la població civil en èpoques turbulentes.

Muralles que separaven l'acassaba o castell de l'albacar o zona de refugi per a la població

I és que fa un mil·lenni la Safor era un lloc on les batalles estaven a l'ordre del dia. Durant la dominació musulmana la primera trifulca on es veuria immers el castell seria l’any 1097, quan la fortalesa seria conquerida per les tropes de Pere I d’Aragó i Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, a la batalla de Bairén. Així, després de conquerir València i de reforçar el castell de Penya Cadiella (Benicadell) per assegurar els accessos pel sud, el Cid i Pere I, aliats des del Pacte de Borriana (1.091), tornarien a València seguint la ruta de la costa fins a ser assetjats al passar per Bairén per les tropes almoràvits, que dominaven Gandia i Xàtiva. Ja sabeu com són les llegendes, així que segons la nostra el Cid va atacar frontalment amb tanta valentia i decisió que les tropes almoràvits no tingueren més remei que fugir, rendint el castell a les tropes castellanes.

Torre quadrada i restes de l'ermita de sant Joan

El Mondúver des de Bairén

Però abandonat a la seua sort no passarien massa anys fins que Bairén caiguera novament en mans sarraïnes. El castell gaudiria d’una centúria de relativa tranquil·litat mentre s’establia com a estratègica aturada i estació de la ruta litoral fins l’arribada de Jaume I el 1.240, qui pactaria la seua rendició i el lliurament immediat dels castells del Rebollet, Palma, Borró, Vilella i Vilallonga sense cap vessament de sang. El domini d’aquestes fortaleses s’estendria fins al regne de Dénia i les tropes cristianes lliurarien l'accés a les terres del Xúquer. Després de la conquesta, el castell encara va exercir una funció militar, amb un destacament governat per un alcaid. Amb Jaume II tornaria a ser un lloc d’habitatge vigilat per una menuda guarnició fins a finals del segle XIV, quan seria absorbit per la vila de Gandia.

Mur nord i marjal de Xeresa

Des del mateix cantó on ens trobem i seguint cap al sud, paral·lels a la muralla, veurem les ruïnes d'una construcció i les restes d'una definida torre quadrada. Tots dos elements són del segle XV i pertanyen a les derruïdes restes de l'ermita de sant Joan Bautista, venerada pels cavallers Hospitalaris. L'ermita romandria coronant el castell fins el segle XVIII, quan seria traslladada la seua imatge a l'església del Raval, no sense abans afavorir que el castell encara hui dia siga recordat com el castell de Sant Joan.

Vessant ponentí del castell

Torre rodona

Continuarem caminant cap al sud i després de passar junt una torre rodona, possiblement la de l'Homenatge, ens trobarem a un gran espai rectangular, on amb precaució, visitarem l'aljub, una cisterna rectangular de 10 x 5 m on s’emmagatzemava aigua de pluja.

Torre rodona i aljub

Aljub

Muralla anacrònicament lluïda amb morter

Tornarem cap a l'est buscant la porta d'accés i passarem junt una sòlida muralla que va patir una desafortunada restauració, al ser completada i folrada de ciment atorgant-li un acabat completament anacrònic. I és que les restauracions que ha patit el castell, obra del consistori gandià, sempre han segut relativament polèmiques, com la instal·lació d'iluminació exterior que provocaria el trencament de fragments de murs i estructures. Com va dir l'alcalde, amb la il·luminació “el Gobierno de Gandia pone en valor un patrimonio de los gandienses que debe protegerse y cuidarse... miles de gandienses y turistas alzarán la mirada a quien ha sido testigo de nuestros antepasados, una forma de poner en valor y devolver su historia al castillo que dio nombre a la Huerta de Gandia". Està molt be la idea i queda molt bonic, però l'alcalde oblida que per molt que s'adorne el castell per fora, no evitarà que per dins s’estiga caient a trossos. 

No té massa sentit gastar-se diners en llum sense abans haver restaurat les torres i muralles, haver netejat el recinte, haver esporgat i talat els arbres que amenacen les estructures i com a mínim haver instal·lat una sèrie de panells explicatius que consoliden el castell, amplament visitat, com una alternativa turística al sol i platja. Instal·lar llum és l'últim pas a realitzar després de restaurar unes ruïnes que el pas del temps, un fort terratrèmol, la climatologia i l'excés de visitants poc respectuosos s'han encarregat d’enrunar.

Vista sud-est des del recinte del castell

La marjal de Xeresa des de la marjal

Vessant norest del castell de Bairén des de l'ullal Fosc, amb vistes de les muralles inferiors de la vila

Tornats a la porta, si mirem cap als peus del tossal veurem fragments de muralla que descendeixen la muntanya fins quasi la carretera, i paral·lels a la mateixa tanquen junt a l'inici de la senda un recinte emmurallat on s'ubicava l'antiga vila de Bairén, amb una superfície de 7 ha aproximadament. Possiblement la vila pertanyés a la primera època cristiana, perquè no s’han trobat indicis que indiquen l’existència d’estructures musulmanes. Hi ha troballes de ceràmica que demostren l’existència de poblament continuat durant l’edat del Bronze, l’època ibèrica i la romanització.

Recinte del castell

Vista aèria del castell en 1965. S'aprecia un estat molt semblant a l'actual

El castell a finals del segle XIX, quan encara estava sencer

Bairén de nit:

Articles relacionats

La marjal de la Safor
Els castells de la Safor... en l'oblit
La marjal de Gandia
El castell del Rebollet

El tossal de Bairén

Bairén des de l'ullal Gran