El Mondúver per Xeresa

El Mondúver*, últim sistema muntanyenc costaner de la serralada Prebètica, és un massís cretàcic amb una orientació nord-oest - sud-est. El punt més alt és el cim del Mondúver, de 841 metres d’altitud, i s’estén pels termes municipals de Simat, Benifairó, Tavernes, Xeraco, Xeresa, Gandia i Barx. Considerat com el millor exponent de la geomorfologia càrstica del País Valencià, compta amb una situació privilegiada per estar molt pròxim a la mar, a menys de vuit quilòmetres des del cim. Alterna fortes costeres i zones de planura, altituds de més de 800 metres i una forta influència dels vents de llevant carregats d’humitat, per aquest motiu es tracta d’un lloc de condicions climàtiques singulars que han afavorit la presència de espècies de plantes endèmiques.

A la zona hi ha declarades nombroses microreserves de flora (figura legal per a la protecció de zones d’especial interès). La Unió Europea també l’ha declarat Lloc d’Interès Comunitari (LIC) pel seu especial interès faunístic. Al massís es troben les coves del Parpalló, Malladetes i Bolomor, amb importantíssims jaciments arqueològics. Per la seua particularitat situació, aquest cim és el més conegut i representatiu de la Safor, visible des de molts punts de les comarques del voltants, tant de dia com de nit, pels repetidors de ràdio i televisió instal·lats dalt del pic. Mondúver, Montdúver o Mondúber és un topònim d’etimologia complexa que històricament ha plantejat diverses hipòtesis d’interpretació. Coromines en descarta l’origen àrab i es decanta per dues possibilitats, la primera d’origen romà, Montem Tuberem, amb el significat de puig voluminós i bonyegut; i la segona, formulada amb molta cautela, d’origen preromà amb un hipotètic ètim celta.
Durant el mes de març de l’any 2006, una negligència incomprensible provocà un incendi que arrasà més de 1.900 hectàrees i provocà un dels majors desastres ecològics de la història de la Safor. El foc destruí la major part de les formacions boscoses i arbustives del massís. Hi restaren afectades, entre d’altres, el Paratge Natural Municipal de la Caldereta, la major part de les zones incloses dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, quasi totes les microreserves de flora, així com indrets d’elevat interès paisatgístic com les Foies, el pla de Santomà, el barranc del Mondúver, el pla de la Vella, els Madallars o tota la zona reforestada del Picaio. En definitiva, una catàstrofe ecològica de primera magnitud de la qual el massís tardarà dècades a recuperar-se.

Variant A: pel Carritx:

Variant B: pel barranc del Mondúver:

La ruta s'inicia al calvari de Xeresa, per als que no coneguen el poble, es troba a l'eixida de Xeresa-Xeraco-Gandia per l'autopista A-7. Una volta al poble vos dirigireu al final del mateix, on hi ha, junt a l'ermita de la Trinitat, al final del carrer del Mondúver, un panell informatiu. Abandonarem el Calvari, envoltats de capelles i xiprers, i atacarem el camí de la font del Carritx, molt ben senyalitzat des del principi.

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Després de vora 15 minuts de caminar, travessarem el túnel de l’autopista i passarem per la font del Molí, a la dreta de la calçada, tot just al costat d’una antiga edificació de temps medieval, on finalitza l’asfalt i comença la pista forestal. Atureu-vos un moment i admireu una singular bassa triangular que fornia d’aigua el molí. La font sorgeix de la mina més gran i cabalosa de la comarca, amb un recorregut de 426 metres. Dues basses exteriors, un abeurador i el llavador del poble aprofiten les aigües de la font, que antigament movien les moles d’un molí cerealístic. Caminem per una pista còmoda i bonica fins un encreuament a la dreta senyalitzat que resseguirem fins el Voltador de Blasco, on a la dreta surt el sender del Pla de la Vella, escenari del tradicional Quilòmetre Vertical i que obviarem.

El Voltador de Blasco

Seguirem en direcció nord, passarem junt el corral de Senent i assolirem el cau del barrac del Mondúver o dels Emboscats, on prendrem un sender que anirà estretant-se al barranc. Al poc veurem un corral i un autobús abandonat de la Xeresana que ens convida a fer la pregunta del milió: cóm ha arribat fins ací?. Poc a poc anirem pujant, passarem junt al corral de Milhores, lloc predilecte dels veïns del poble el dia de Sant Antoni, on pujem a passar el dia i menjar embotit i sardines. Al poc ens trobarem a la font del Mondúver, normalment humida i exuberant, on podrem fer un alt al cami.

La font del Mondúver

El sender gira a la dreta i puja per una dura costera de pedra, amb vistes a la Mediterrània, fins assolir la pista forestal del Mondúver, amb la impressionant mole rocasa davant nostre. A l'esquerra veurem el sender dels frares que utilitzarem per tornar, així que seguirem per la dreta la pista fins un nou cartell de fusta, on veurem que connecta el sender del Pla de la Vella, que obviarem al Voltador de Blasco.

Cartell i connexió pista del Picaio i el sender del Pla de la Vella

Obviarem la pista i aquest sender, al menys en aquesta excursió, i prendrem un sender que naix a la dreta del cartell i que, en direcció est i després de passar junt al corral de l'Obreret prendrà una forta costera fins assolir unes curioses formacions rocoses conegudes com els Frarets, que semblen un castell.

Els Frarets

Seguim cap amunt i, després d'obviar la connexió amb el sender que puja des de Xeraco connectem amb la pista forestal de la Drova, que després d'una forta costera ingrata per formigó (encara que buscarem un senderol a mitja pujada que ens estalviarà unes voltes), ens durà al cim del Mondúver, envoltat d'antiestètiques antenes, on encara podrem coronar el vèrtex geodèsic.

El cim del Mondúver

Per a baixar ens dirigirem, des del piló, en direcció est i, després de passar junt a l'estàtua de la Mare de Déu del Mondúver, descendirem pel sender dels Frares que ràpidament ens portarà al Picaio. Descendirem pel mateix camí, passarem a prop de la font del Mondúver i girarem a la dreta pel sender de la font del Carritx, el qual després de connectar amb un sender que ve del corrar de Milhores, ens du fins la lamentable pedrera de la font del Carritx, visitable, on connectarem de nou amb la pista forestal de la font del Molí per on tornarem a Xeresa.

*La nostra muntanya compta amb diversos noms: Mondúver, Montdúber, Montduber, Montdúver i Mondúber. Nosaltres hem optat per la que sempre hem utilitzat, Mondúver, defensada des del 1969 pel Diccionari Català-Valencià-Balear com un compost de ‘mont’ i l’àrab ‘dauuar’ (rodó), forma també utilitzada a la Gran Enciclopèdia Catalana (1997), a la Gran Enciclopedia de España (1999) i defensada pel filòleg Joan Coromines al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (1993).