Coventosa

Quan es tracta d'espeleologia, podem dir sense cap temor a equivocar-nos que Cantabria es un autèntic paradís en aquest camp, trobant al seu territori i els fronterers gran part de les cavitats més llargues i espectaculars de la Península, i fins i tot d'Europa.

Hui vos parlaré de una de les més conegudes i visitades, a la Vall d'Asón: la Coventosa.

Abans que res unes recomanacions:

• La normativa al respecte de l'espeleologia a Cantabria exigeix omplir un formulari per qualsevol visita a les cavitats d'aquesta comunitat. Per extensió, és obligatori formar part d'un club federat (cosa que sempre es molt recomanable per a la pràctica de l'espeleologia). Si formeu part d'un club, la resta de recomanacions ja les coneixereu, però mai està de mes repetir-les.
• Per a aquest tipus de cavitats és indispensable conèixer les tècniques de progressió en corda, ja que són habituals els pasos verticals i exposats.
• Encara que suposem que les instalacions són fixes, portem sempre alguna corda i algo de material per si de cas.
• Porteu sempre menjar, aigua i llum per damunt de les vostres previsions.
• Porteu alguna llanterna d'emergència. Sense llum no hi ha cap possibilitat de moviment.
• No practiqueu mai l'espeleologia a soles, i aviseu sempre algú d'on aneu i quan de temps podeu tardar (tirant per dalt per evitar angoixes innecessaries).
• No deixeu mai restes de cap tipus a les coves. El clima subterrani és molt delicat, i qualsevol cosa l'altera substancialment. Que no es note que hem estat ahí.

Aquesta cova, coneguda i utilitzada des de sempre pels humans, reb el nom d'una important corrent d'aire que ja notem abans inclòs de veure la boca, i que sorgeix a un dels seus laterals per una menuda galeria. Aquesta entrada dona pas a una impressionant xarxa de galeries de grans dimensions.

Accés

Caminant per la primera d'elles al poc ens veiem obligats a descendir un ràpel d'uns 12 metres que ens situa a la base d'una altra galeria.

Ràpel d'accés

Ací podem triar: si tirem cap a la dreta, als pocs minuts, i després de passar una gatera, arribem a l’espectacular "Sala de los Fantasmas", encara que en realitat no és una sala pròpiament dita, sinó un eixamplament de la mateixa galeria, amb unes proporcions d'uns 30x100 i uns 40 d'alçada. Aquest punt esta farcit d’enormes formacions, entre les quals trobem un grup d'estalagmites de 1,5 metres més o menys, que li donen el nom a la sala, ja que tenen forma del clàssic fantasma amb llençol.

Un dels fantasmes (no penseu mal, parle de la pedra :D)

Fantasmes

Sala Fantasmas

Tornant al ràpel, i dirigint-nos cap a l'esquerra, la galeria dona als pocs metres directament a una gran i esgarrifosa caiguda. Estem a la part més alta del Canó de Coventosa. Poc abans, a la esquerra, existeix un passet que dona a una rampa esvarosa que mitjançant cordes, i desprès d'algun pas un poc complicat de trobar, ens porta directament a la base de l’impressionant Canó, d'uns 8 metres d'amplària, i on és pràcticament impossible veure el sostre.

Gatera d'accés al canó

Seguint el canó cap la dreta, prompte arribem a una instal·lació fixa que consta d'un llarg passamans i acaba amb un menut ràpel. En aquest punt ja sentim el riu que circula per la cavitat sorgint per la Cova Cuvera, i que ha format durant milions d'anys totes les grans galeries per les que passem, les quals han anat quedant-se penjades mentre l’aigua buscava el camí més fàcil.

Accés al Canó

Primer passamans

Segon passamans

Al riu podem accedir pujant un menut ressalt enfront nostre i sortejant un altre passamans-ràpel que ens deixa en un ramal, a pocs metres del cau actiu. Ens trobem al Gour Blanc. Els gours son represes de roca que s'han format per la mateixa deposició del aigua quan no circula o ho fa lentament, però no és fàcil trobar-ne d'aquestes dimensions i bellesa.

Observant el llac que forma el Gour Blanc

Remuntant la galeria del Gour Blanc i sortejant altres instal·lacions fixes podem endinsar-nos una estona més, fins que arribem al primer d'una sèrie de llargs llacs, on es fa imprescindible l’utilització de pots neumàtics o roba de neoprè.

El que he descrit és part de les galeries de la Coventosa, però aquesta cova forma, junt a la Sima del Cueto i la Cueva Cuvera un important sistema de més de 800 metres de desnivell i quasi 35 quilòmetres de recorregut, amb un pou a Cueto de més de 300 metres de fondària. No és la mes llarga ni de lluny (el Sistema del Mortillano ja té 115 quilòmetres i continuen explorant) però sense cap dubte, és la més classica de les visites a la zona del riu Asón.

Zones inundades

Al segon passamans

Fantasmes

Una de tantes expedicions, ja fa uns anys...

Articles relacionats

El naixement del riu Asón