Aigua i verdor, senzillesa i espectacularitat. Al bell cor de la Marxuquera, oculta com un tresor a l'interior de l'estret i frondós barranc de Llidoners, hi ha un llogaret especial, màgic, fresc i quasi diria que fora de lloc, la Font de Lloret, un dels paratges més bells i estimats de la Safor on la natura ens regala tot el seu esplendor. Un indret que per si mateix és tot un museu etnogràfic natural que combina sabiament natura i tradició; un paratge natural que ens mostra humilment la gran biodiversitat del nostre tan extrem clima mediterrani, i ens premia la visita amb un dels indrets més humits, ombrívols i exuberants del País Valencià.
Partirem de la carretera Gandia-Barx i al quilòmetre 5.8 girarem en direcció a Marxuquera pel camí de Pinet per estacionar els vehicles al camp de futbol. També hi podem acedir per l’ermita de Marxuquera seguint el camí de l’Assagador.
Caminarem pel camí Pinet en direcció sud, als 300 metres travessarem el barranc Verd, girarem a la dreta i, paral·lels al barranc, a una distància aproximada de 100 metres, divisarem la Cava o pou de la Valenciana. Vorejarem la muntanyeta dels Alls i passarem vora l’enorme bassa de Ros, que recull les aigües de la font de Lloret, envoltada de bancals de tarongers fermats amb una tanca, per la qual cosa no la visitarem.
 |
| Canalització de les aigües de la font de Lloret |
Resseguirem el camí del pla que circula entre horts de tarongers en direcció sud-oest i gaudirem d’una bona vista sobre el Mondúver a la nostra dreta, i del pic del Frontó, al fons. Vorejarem una gran bassa rectangular, situada a la finca Nova Gragon, i continuarem recte fins que el camí fa una giragonsa de 90 graus.
 |
| Bassa Nova |
En aquest punt se situa una antiga canonada que canalitza l’aigua de la font de Lloret fins a la bassa de Ros. Si travessem per damunt la canonada hom pot accedir a un interessant corral derruït situat al interior de l’abric dels Pastors, encaixonat al costat del barranc.
 |
| Accés a l'abric dels Pastors |
 |
| Abric dels Pastors |
Retornarem al camí i continuarem caminant paral·lels al barranc dels
Llidoners per una avinguda de terra flanquejada d’una espessa pineda. El
barranc naix abruptament als contraforts orientals de la serra Grossa,
entre la Lloma de la Cova i el Tossal de l'Aigua, quasi a terres de
Ròtova. De camí rep les aportacions del barranc del Cantalar i, desprès
de travessar l'estret d'Ataranes, arriba a les planes de la Marxuquera
desembocant discretament al barranc Blanc.
 |
| Camí rural del corral de Lloret |
Als 5 minuts, el camí, ja de terra roja, ens conduirà al corral de
cabres de Lloret o corral de Ros, encara en ús.
 |
| Corral de Ros o Lloret |
 |
| Interior del corral |
Vorejarem el corral per
la dreta d’acord amb el recorregut de la canonada, perquè la senda, per
l’acció de les cabres, ha desaparegut. Als pocs metres apareixerà una
senda molt definida que ja no ens abandonarà fins aplegar a la font.
 |
| Sender |
Atentament vigilats per la penya de la Barca i la seua curiosa silueta seguirem una còmoda senda, flanquejada de pins, que poc a poc va encaixonant-se a l'estret
d'Ataranes i ens permet gaudir d’una vegetació cada volta més i més
abundant; destaca colpidorament el fons del barranc, encatifat per una bona coberta
vegetal.
 |
| Vessant nord-oest de la penya de la Barca |
El topònim del sinuós i frondós barranc és molt adequat donada
l'existència d'aquests monumentals arbres, alts, esvelts, arrodonits i
ombrívols. En pocs minuts obviarem per la nostra dreta una bifurcació
que existeix vora l’afluent del barranc, que en escassos metres s’uneix
a la senda principal.
 |
| Meandre dels Lledoners Al fons el Tossal d'Ataranes i els Puntals. Al bell mig, la font oculta per la pineda |
 |
| Detall de la senda als peus dels Escudellers i la penya de la Barca |
La senda girarà a la dreta i descendirà fins un recollit estret completament ocult per l'espessa vegetació, envoltat per l'omnipresent Tossal d'Ataranes; entre pins, garrofers i marfulls accedirem a la font de Lloret.
 |
| L'aigua, present durant tot el trajecte |
 |
| La bassa de la font de Lloret |
 |
| La font de Lloret |
Per aprofitar les aigües de la font de Lloret en la irrigació de les zones de cultiu pròximes, s’excavà una galeria artificial de 25 metres de longitud i poc més d’un metre i mig d’alçària, amb un ramal secundari interior de 18 metres. Encara que la cavitat és artificial, la calç i la humitat han fet la seua tasca i han generat algunes estalactites.
 |
| Surgències de la font. L'aigua brolla dels estrats inundant d'humitat i verdor el paratge. |
Pel voltant de la font es distribueixen una sèrie de surgències en forma de petites cascades que brollen sobre una canaleta artificial, tot bellament entapissat d’hedra, molsa i jonc.
 |
| Al voltant de la font |
 |
| Cavitat artificial de la font de Lloret |
Podem continuar barranc amunt fins una zona on la senda fineix davant d’unes parets; ens trobem a la confluència del barranc de Lledones, que naix al Puig-agut en les immediacions d'Almiserà, i el barranc de les coves Negres, provinent de les planes de la serra Grossa. Encara que és possible vorejar-les per l’esquerra, la frondositat de la zona no fa recomanable continuar per aquesta via.
A continuació ens dirigirem a la recerca de la font Vella. Si ens hi fixem, a l’esquerra de la cavitat artificial observarem unes escales de pedra que condueixen cap a una vereda i on en ocasions ens serà prou complicat no banyar-nos les espardenyes per l'abundància d'aigua.
 |
| Sender de la font Vella |
Caminarem vora uns enormes garrofers i travessarem una petita pineda
fins arribar a la font Vella, on s’ha construït un abeurador de ramat.
La senda continua cap amunt, encara que acaba perdent-se.
 |
| Font Vella |
 |
| Font Vella |
Tornarem pel mateix lloc, fixant-nos de camí amb l'existència de gegantescs garrofers, un d'ells ja sec però d'una mesura realment impressionant.
 |
| Garrofer monumental de Lloret i mates de marfull |
Envoltats d'abundants mates de marfull, de floració molt estimada per a la creació de rams de núvia, tornarem de nou a Lloret. Al poc de deixar la font veurem a la nostra dreta una difuminada senda que descendeix al cau del barranc i puja per un costerut barranc en direcció sud. Es tracta d'una senda creada per les cabres del corral amb dos ramals.
El ramal de l'esquerra discorre paral·lel al barranc de Llidoners fins que fineix aproximadament en les proximitats del corral del Lloret, transformant-se la continuació en un calvari que ja hauria desitjat conèixer la Inquisició. L'altre ramal ascendeix pel barranc en direcció al coll i pla d'Ataranes, des del qual i amb molt de patiment, suor i llàgrimes podrem divisar el barranc del Garrofer de Ròtova. Ni ho intenteu.
 |
| Tornant per Lloret |
Preciós el lloc, vaig estar la setaman pasada i aprofitaré demà que diuen que plourà per a veure-la a rebosar d'aigua.
ResponEliminaMe podéis decir como llego a las cascadas, porque hemos ido hoy, pero no hemos encontrado las cascadas si una pequeña balsa pero poco más. Gracies
EliminaHola, has arribat a la font? les cascades suren de les parets després dels dies de pluja. Si has arribat a la basseta, a la fi de la senda, i has vist una menuda cova plena d'aigua, has arribat.
EliminaPreciós, preciós, preciós
ResponEliminaEfectivament, és molt bonica, i a més podeu anar amb els xiquets sense problemes, de segur que s'ho pasaran bomba.
ResponEliminaPerò busqueu sempre anar després de les pluges, que és quan l'aigua brolla per totes les parets i es plenen les basses.
La Font Vella está molt allunyt de la de Lloret?
ResponEliminaEstà a un tir de pedra :D
ResponEliminaAra en serio, està molt a prop, ni 5 minuts
Preciós!! Moltes gràcies pel vostre treball admirable i generós.
ResponEliminaMeravellós lloc que sempre he sentit parlar d'ell, però mai o he visitat. L'Exposició que fas del lloc em dóna motiu al fet que no m'ho perda.
ResponEliminaGran Article.
Me sorprende la calidad de tus artículos en los cuales defines muy bien la ruta que presentas, pero lo increíble es que conoces hasta los nombres de los propietarios actuales de todos los lugares como por ejemplo entre otros de la bassa Nova de la Finca de Gragón (exportador de frutas de Alquería de la Condesa) e infinidad de nombres de fincas, picos, caminos o por ejemplo entre muchos del Corral de cabres de Lloret o Corral de Ros.Es increible la descripción con la que matizas cada lugar que describes. Conozco La Font de Lloret de hace muchos años pero por descontado es una novedad para mí el recorrer esta lectura de parajes con una descripción histórica y tan precisa como las que presentas.
ResponEliminaMe es imposible comprender de donde recuperas tantos nombres olvidados por la mayoría de los aficionados al Senderismo y propietarios como yo y en éste caso de un sitio tan singular como La Font de Lloret me ha sorprendido, conociendo el lugar, la ampliación de datos que proporcionas es sorprendente.
Llevas un blog totalmente didáctico y personal que sorprende y lo mas importante cada vez me doy cuenta que creía que conocía muchos lugares pero me doy cuenta que estoy en babia.
Repito increíble descripción. Mi familia tiene tierras en Marxuquera y Barx y se han sorprendido por la información del artículo.
Felicidades y gracias.
Estuvo chula la hice hoy.Yo reseñaria que llevaran una toalla y unas zapatillas extras en el coche y que se sube a la font vella por la foto llamada"Surgències de la font. L'aigua brolla dels estrats inundant d'humitat i verdor el paratge". Para subir te tienes que mojar las zapatillas fijo,jajaja...
ResponEliminaFantàstica ruta, la vaig fer amb un grup de 10 xiquets de 4 a 11 anys el diumenge de Pasqua i ens va encantar a tots. Gràcies per descobrir-nos aquest paratges tan extraordinaris que tenim ací a la Safor. Ja estem preparant la propera.
ResponEliminaM'alegre que us agradara, Dani
EliminaSalutacions i gràcies pel teu comentari :)