La Selva d'Irati

Ens anem a visitar el més espectacular bosc de fajos (Fagus sylvatica) i avets (Abies alba) de la Península, la major massa forestal de Navarra i el segon major i millor conservat bosc de fajos i avets blancs d’Europa després de la Selva Negra alemanya, la Selva d’Irati. Compta amb una protecció de 17.000 hectàrees com a Reserva Natural, és Zona d’Especial Protecció d’Aus i destaca per la seua riquesa faunística. Anar a Irati és un espectacle en qualsevol època de l’any, i encara que la verdor és espectacular a l’estiu, la tardor és la millor època ja que el cromatisme dels grocs, verds i rojos impressionen a l'ànima i enamoren el cor.

A la vall d’Irati hi ha fins a 16 senders senyalitzats amb les marques verdes i blanques, aptes per a totes les edats. La ruta que vos oferim és extremadament senzilla, un suau passeig seguint el GR-11 fins l'embassament d'Irabia travessant la reserva integral de Lizardoia, 64 fascinants hectàrees atapeïdes de fajos i avets, un increïble bosc escapat d'un conte de fades que encara conserva 20 ha de bosc intacte, amb exemplars que arriben als 40 m d'alçada. A continuació podrem envoltar l'embassament completant una preciosa ruta de 15 quilòmetres.

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Accés

La vall del riu Irati es troba repartida entre el nord de Navarra i el sud del País Basc francès, entre les muntanyes de Ortzanzurieta i Roncesvalles a l’oest, l’Orhi a l’est i la serra d’Abodi al sud. Hi ha dues alternatives per a entrar al parc, per la vall d’Aezkoa per Orbaizeta o per la vall de Salazar per Otsagabia, que és la que hem triat per a fer l’excursió. Així, ens hem de dirigir a Navarra i per Pamplona buscarem l’autovia del Pirineu (A-21) que en direcció est ens durà fins a l’encreuament de la N-240 i NA-150 per Lumbier, on prendrem la NA-178 que, seguint el riu Salazar, ens durà a Otsagabia. En direcció nord seguint els senyals seguirem la carretera NA-2012 per la serra d’Abodi (on val la pena parar per a veure una panoràmica del Pirineu navarrès impressionant). La carretera fineix al punt d’informació de les cases d’Irati, on deixarem els vehicles.

Punt informatiu Cases d'Irati

Seguirem el sender SLNA-63 d’Irabia que ens durà per un espessíssim bosc on a dures penes veurem la llum del sol, paral·lels al riu Urixuria. Realment impressiona l’espessor actual d'un bosc que en el passat va ser intensament explotat per a fer vaixells de l'armada espanyola, amb l'excepció de les 20 hectàrees de la Reserva de Lizardoia, un bosc verge que no s'ha tallat mai, situat dalt dels nostres caps, cap al nord. Alternarem camins amples amb senders estrets, fins que assolirem una pista. Desprès d’una corba tancada a la dreta abandonarem el riu i el camí es dirigirà cap al nord, encara que al poc tornarem a girar a l’oest i descendirem cap a l’embassament d’Irabia.

Selva d'Irati

Fageda

Veurem que a l’esquerra descendeix un camí cap a una casa forestal en desús que podrem resseguir temporalment per tal de visitar l’embassament. Fou construït l’any 1921 per regular l’aigua del riu, produir energia i permetre el transport de la fusta que es dirigia fins a l’Ebre.

Embassament d'Irabia

Embassament d'Irabia

D’aigües netes i cristal·lines, compta amb espècies quasi extingides al Pirineu com el tritó alpí, el visó europeu o la nútria. No és complicat trobar cérvols i porcs senglars al voltant de l’embassament.

Embassament d'Irabia

Presa

De nou al camí vorejarem l’embasament en direcció nord i ja a prop de França creuarem el riu Urrio per un pont i seguirem en direcció sud tornant de nou a Irabia. Després d’unes quantes revoltes passarem junt a la casa dels guardes i girarem en direcció est passant per damunt de la presa.

Irati

De nou a l’espessor del bosc vorejarem l’embassament fins que trobem un pont de formigó que ens du de nou a la casa forestal, on triarem tornar fins les cases d’Irati tant per sender com per pista forestal, totes dues perfectament senyalitzades. Junt a les cases d’Irati es troba el santuari de la Verge de les Neus, del 1954.

Ermita de la Verge de les Neus

Variant A. Irati per Orbaitzeta

Altra opció per a conèixer Irati és l’accés per la vessant oest, per la vall d’Aezkoa. Així, ens dirigirem a Aribe seguint la carretera NA-140 des d’Otsagabia en direcció oest. Seguirem cap al nord per la NA-2030 cap a Orbaitzeta, i creuarem el poble en la mateixa direcció.

Frondosos boscos d'Irati. El sol a dures penes travessa les copes dels arbres

Uns quilòmetres abans de l’antiga Fàbrica d’Armes girarem a la dreta fins el punt d’informació d’Arrazola. Allí seguirem un camí que en direcció nord-est al principi i sud-est després ens durà fins l’embassament d’Irabia, on connectarem amb el sender circular que ja coneixem.

Embassament d’Irabia

Variant B. La ruta megalítica d’Azpegi

Església de la fàbrica d'armes

Quan tornem al punt d’inici paga la pena pujar cap a l’antiga i abandonada Reial Fàbrica d'Armes i Municions d'Orbaitzeta (1793-1884), instal·lada a la vall afavorida per la presència de l'antiga ferreria de la Vall d'Aezkoa (1432) i aigua abundant, va tindre una breu però molt intensa vida donada la seua condició fronterera. La fàbrica actuava d'imant per als nombrosos conflictes de l'època, patint durant quasi un segle sistemàtics incendis i saquejos; les mateixes penúries patiria conseqüentment la vall, després d’haver cedit gratuïtament els terrenys a la Corona enganyats amb promeses de feina i prosperitat.

Arcs del riu a la fàbrica d'armes

En l'actualitat les ruïnes, joies de l'arqueologia industrial, es troben devorades per la vegetació malgrat ser declarades Bé d’Interès Cultural. Està pendent de restauració, però pel seu delicat estat de ruïna cal que extremeu les precaucions, especialment si descendiu al riu a contemplar els seus espectaculars arcs.

Ruïnes de la Reial Fàbrica d'Armes

A continuació resseguir la carretera cap al nord per a conèixer la ruta megalítica d’Azpegi. Senyals i senders ens dirigeixen a una increïble col·lecció de dòlmens i cromlecs de milers d’anys d’antiguitat. Travessant per carretera transitable l'increïble bosc de fajos de l'Arrakata i passant per un refugi ens dirigirem al coll d'Azpegi a contemplar els seus monuments megalítics; cap al nord-est el camí ens portarà al coll d'Organbide i el seu dòlmen, cromlec i un mugarri o fita fronterera.

Camí d'Azpegi, si les vaques ens ho permeten...

A prop de l'últim coll deixarem els vehicles i seguint una còmoda pista que acaba transformant-se en senda ens podrem acostar a la cova d'Arpea o Harpea, una curiosa cavitat calcària formada per una ampla faixa d’estrats que descendeixen a ambdues cares de la seua boca, envoltada d’una atapeïda verdor que la fan semblar una caseta de Hobbiton. 

Cova Arpea o Harpea

De nou al coll uns senyals ens mostren la ruta del “Tour de Urkulu”, a prop del qual es troba el cromlech de Sorolouze, un dels millors conservats de la zona. Fins ací arribarem, però em vaig quedar amb les ganes de pujar al proper Urkulu, al cim del qual hi ha les restes d’una torre de 19’5 metres de diàmetre construïda per ordre de Julio César al segle I A.c. per commemorar la conquesta d’Aquitània. Així que ja saps, si has pujat dalt, envia’ns alguna foto!.

Variant C. El barranc d'Otsate

Ja que esteu a Otsagabia vos aconsellem fer el sender local del barranc d’Otsate, curtet (4 quilòmetres circular), però preciós. El recorregut comença junt a l’entrada al càmping Osate i torna al mateix per uns dipòsits d’aigua. Un sender en ziga-zaga s’endinsa entre densos boscos amb unes magnífiques vistes sobre el poble.
Molt recomanable, si els boscos valencians tingueren una xicoteta part de l’espessor d’aquest un altre gall ens cantaria...