La vall d'Ordiso per Bujaruelo
A l'oest del Parc Natural d'Ordesa i Monte Perdido, més enllà del bucòlic paratge de Sant Nicolau de Bujaruelo, hi ha una menuda i encisadora vall glacial d'amples praderes i espectaculars cascades, la desconeguda Ordiso. Inclosa dins de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Vignemale, una còmoda ruta ens portarà a recórrer bells boscos de fajos, avets, pins i teixos, però també precioses arbredes de bedolls i xops al llarg del curs del riu Ara i del seu afluent, l'Ordiso.
La ruta que vos proposem és extremadament senzilla fins la cabana i el pont d'Ordiso, una agradable excursió d'una horeta apta per anar amb xiquets i majors de qualsevol estat físic; recórrer la vall d'Ordiso implicarà però superar un breu però intens desnivell inicial i una altra hora més d’assossegat caminar, a les quals caldrà afegir la tornada. En total, 14 quilòmetres entre l'anada i la tornada on sense adonar-nos superarem uns 900 m de desnivell.
Accés
Ens dirigirem a Torla, al pirineu aragonés, seguint l'autovia A-23 (amb connexió per Sagunt al País Valencià) fins arribar a Osca; a continuació seguirem l'A-32 a Sabiñanigo, on connectarem amb l'N-260 fins Torla, seguint les indicacions del Parc Nacional d'Ordesa. Encara que des del poble podem connectar amb el GR-11 cap a Bujaruelo, deixarem la ruta per a una altra ocassió i en direcció nord buscarem l'accés al Parc Nacional d'Ordesa. Arribats al pont dels Navarresos girarem a l'esquerra i ens endinsarem a la vall de Bujaruelo per una pista forestal de terra.
| Mapa detallat, perfil i estadístiques | Com arribar-hi |
Sant Nicolau de Bujaruelo (1.343 m)
Al paratge de sant Nicolau de Bujaruelo, on fineix la pista, hi ha les restes d'un pont romànic, una enderrocada església i un refugi que antigament era un hospital del segle XII per a peregrins i traginers, la millor resta arquitectònica medieval d'Aragó relacionada amb els passos fronterers i les peregrinacions que seguien el llarg camí de sant Jaume i la ruta comercial entre Osca i Toulouse, convertit en l’actualitat en valuosíssim punt de connexió de diferents rutes pirenaiques com el GR-11 cap a Panticosa, la travessia a la Bretxa de Rotllan i el Taillón, l'ascensió al Vignemale o la visita a les encisadores valls d'Ordiso i d'Otal.
 |
| Pont de Bujaruelo |
 |
| Encreuament amb la vall d'Otal |
Creuarem per la dreta el Ara pel pont d’Oncins on cal fixar-se als magnífics gorgs i calderes que el riu fa a la zona. En suau costera el camí ens endinsarà a un bonic bosc de pins (Pinus mugo) i avellaners (Corylus avellana).
 |
| Pista de la vall de Bujaruelo |
 |
| Riu Ara |
 |
| Gorg del pont d'Oncins |
Poc a poc mentre el riu va encaixonant-se el bosc va minvant i la pista comença a obrir-se remuntant la serra de Sandaruelo. Penjats per damunt del cau del riu passarem per trams excavats amb enormes viseres de roca, des d'on podrem gaudir, especialment si acudim a la primavera, de magnífiques cascades per tot arreu, entre les quals destaca la de la vall d'Otal, espectacular emergint entre espessíssims boscos d’avets i pins negres.
 |
| Camí de la vall del riu Ara |
Al poc començarem a endinsar-nos de nou a un espessíssim bosc de fajos (Fagus sylvatica) amb exemplars prou monumentals. Poc més de mitja hora i ens plantarem en les immediacions del pont penjant del Burguil, que visitarem opcionalment.
Pel vessant dret les cascades es repeteixen, trobant-nos algunes de gran bellesa com la del barranc del Salt de Pich, amb naixemente al coll dels pics Crapera (2.589 m) i Bernatuara (2.515 m).
 |
| Vistes al circ d'Otal |
 |
| Pont penjant del Burguil |
Pel vessant dret les cascades es repeteixen, trobant-nos algunes de gran bellesa com la del barranc del Salt de Pich, amb naixemente al coll dels pics Crapera (2.589 m) i Bernatuara (2.515 m).
 |
| Cascada del barranc del Salt de Pich |
El camí passa als peus de l'Alt de la Cropera (2.425 m) i comença a obrir-se al nord-oest fins arribar al seu fi, junt al refugi de pastors d'Ordiso (1.600 m) o del Vado.
Refugi d'Ordiso (1.600 m)
Un senderol en direcció nord descendeix junt un pont de formigó, el pont d’Ordiso, a la dreta del qual s’observa imponent el Vignemale.
 |
| Refugi d'Ordiso. Al fons el massís del Vignemale |
Refugi d'Ordiso (1.600 m)
Un senderol en direcció nord descendeix junt un pont de formigó, el pont d’Ordiso, a la dreta del qual s’observa imponent el Vignemale.
 |
| Pont d'Ordiso |
Creuarem el riu pel pontet i ens dirigirem cap a l'oest per tal d’endinsar-nos a la vall glacial d’Ordiso. En un principi caldrà superar una forta costera per a remuntar la base de la vall, a partir de la qual ja només caldrà caminar paral·lels al riu Ordiso. A la nostra esquerra el cordal del pic Ordiso apareix completament cobert per una poderosa fageda, tan espessa que sembla que no podríem clavar dins ni una agulla. Molt prompte ens sorprendran les xiulades amb que es comuniquen les marmotes per alertar de la nostra arribada. Si som cautelosos les veurem córrer entre les pedres fugint de nosaltres.
 |
| Barranc d'Ordiso |
 |
| Vall i cabana d'Ordiso. Al fons destaca el Mallaruego (2.684 m) |
A la fi de la vall, envoltats dels pics Ordiso (2.319 m.) al sud, Mallaruego (2.684 m) a l'oest i Ferreras (2.651 m) al nord, divisarem enormes prats alpins i un menut corral de pastors envoltat de dotzenes de vaques pastant al seu aire. Cap al sud-oest l'Ordiso s'endinsa a la foia del mateix nom; al nord-oest destaca la bonica cascada de 65 m del barranc de Ferreras, principal afluent de l'Ordiso.
 |
| Vall d'Ordiso i cascada del riu Ferreras |
 |
| La vall del riu Ara. A la dreta destaca el boscam del pic Ordiso |
 |
Rutes rel·lacionades:
El camí vell de Bujaruelo
La Bretxa de Rotllan i el Casco de Marboré
Monte Perdido per Soaso
El Canyó d'Añisclo
Ordesa: El circ de Soaso
La Faja de las Flores
Había estado un par de veces en el puente de Ordiso pero nunca se me había ocurrido girar hacia la izquierda. Me la apunto para la próxima, a ver si veo marmotas :D
ResponEliminaMe han gustado tanto las fotos que cuando venga el buen tiempo me apunto a hacerla, ya he convencido a los amigos para hacer esta y Ordesa, complicadas para una peña de futboleros (de los que miran los partidos, no los que los juegan).
ResponEliminaUn saludo, espero que no nos de ningún infarto, ja ja
Complicada no és si eixiu a peu des de Bujaruelo, una altra història és si decidiu anar caminant des de Torla o inclòs des del pont dels Navarresos, una ruta molt xula que prompte penjarem al bloc, ara quan millore una miqueta l'oratge i s'acosten les vacances de Pasqua.
Elimina