Ubicat al Pirineu central d'Osca, el d'Ordesa i Monte Perdido és el segon Parc Nacional més antic d'Espanya, declarat el 16 d'agost de 1918, i està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Anem a conèixer la ruta més característica i emblemàtica del parc, la vall d'Ordesa, per la qual seguirem el curs del riu Arazas on coneixerem les emblemàtiques grades i el circ de Soaso, als peus del qual es troba la famosa cascada de la Cua de Cavall, punt d’inici de l'ascensió clàssica al Monte Perdido. Ordesa fou el segon parc nacional de la península, creat el 1918 amb 2.066 ha protegides que passaren el 1982 a les
15.605 ha actuals.
Al cor d'Ordesa hi ha una vall glacial en forma d'U travessada pel riu Arazas des del seu naixement al Monte Perdido, formant cascades de gran bellesa entre les que destaquen les grades de Soaso i la Cua de Cavall, que serà el punt final de la primera part de la nostra excursió. En una nova entrada ascendirem fins el
Monte Perdido, que amb 3.355 metres és el massís calcari més alt d'Europa, formant junt al Cilindre i el Soum de Ramond (les Tres Sorores) les valls d'Ordesa,
Pineta, Escuaín i la bellíssima
Añisclo.
El poble més a prop és Torla, situat al bell mig del Pirineu d'Osca, on podrem fer nit al càmping.
Per arribar seguirem
l'autovia A-23 (amb connexió per Sagunt al País Valencià) fins arribar a Osca; a continuació seguirem l'A-32 fins Sabiñanigo, on connectarem amb l'N-260 fins
Torla seguint les indicacions del Parc Nacional d'Ordesa.
Des de Torla tenim dues opcions per tal d’accedir al parc, o be pugem pel sender de Turieto, que naix a prop del càmping, o be utilitzem un autobús que diàriament puja fins la prada d'Ordesa (en temporada alta està prohibit el pas de vehicles particulars).
La ruta és suau i senzilla, molt còmoda des de l'inici i amb un desnivell de menys de 450 metres. Tingueu en conter la distància, ja que necessitarem unes 3 hores per arribar a la Cua de Cavall i 2.5 més per a tornar. Si pretenem pujar a
Monte Perdido us recomanem fer nit al refugi de Góriz, ja que fer la pujada directament només està reservat a gent molt preparada.
Ens acomiadarem de la turística Prada d’Ordesa i ens dirigirem cap a l’est per un còmode camí ample que poc a poc va envoltant l’espectacular i vertical pic de Salarons (2.752 m) o Gallinero i la seua famosa
Faja de las Flores. Obviarem a la nostra dreta un camí que, creuant un pont, es dirigeix al naixement de la senda dels Caçadors i la Faixa de Pelai, i arribarem a un punt on una fita ens indica la inscripció del Parc Natural com a Patrimoni de l’UNESCO. El camí, d’escassa costera i molt transitat a l’estiu, prompte començarà a guanyar en espessor i frescor al discórrer paral·lel al riu Arazas i el barranc de Cotatuero, a prop del qual haurem obviat un sender que es dirigeix al circ del mateix nom i les seues famoses
Clavilles.
 |
| L'impressionant Tozal del Mallo, el més fabulós contrafort rocós del massís de Mondarruego |
A la dreta obviarem un nou pont que creua el riu i connecta amb una pista que discorre paral·lela a l’altre vessant fins la cascada d’Arripas, i que obviarem. Sobrepassat el circ passarem a caminar als peus del Mont Arruebo (2.751 m), ocult per un espès bosc amb magnífics exemplars de
pi negre (
Pinus mugo),
avet (
Abies) i
faig (
Fagus sylvatica), alguns d'ells notablement monumental. Després d'uns 40 minuts d’agradós caminar arribarem a la primera de les espectaculars cascades que el riu Azaras ens regala a la gola d’Ordesa, la d’Arripas (1.430 m).
 |
| Cascada d'Arripas |
Poarem a la fresquíssima fonteta d’Arripas i prendrem un ramal de senda per a visitar les cascades de la Cova i de l’Estret, sempre espectaculars i de recomanable visita.
 |
| Cascada de l'Estret |
Seguirem el camí fins a un bosc amb una magnífica fageda on difícilment penetra la llum del sol. Farem un alt al camí junt a un menut refugi de fusta mentre gaudim d'una de les fagedes millor conservades del Pirineu, només superat per la
Selva d’Irati, al Pirineu Navarrés. Passejar per la fageda d’Ordesa és un espectacle inoblidable independentment de l’època d l’any que triem; i és que malgrat ser la fageda un paisatge perfecte per a la tardor, cada estació s’esforça en adorna el bosc amb bellíssimes tonalitats: verds, ocres, taronges, grocs... inclòs destaca el blanc de l’hivern i el seu silenci només trencat pel soroll del vent al passar les nues branques.
 |
| Fageda |
Aproximadament una hora després de passar per la cascada d’Arripas arribarem a la fi del bosc i a la cova del Frachinal (1.680 m), un abric rocós on la senda gira cap al nord-est i s’inicia una baixada cap a la Ribereta d’Arazas. L’alçada i l’orientació de l’estreta i vertical vall, regada generosament per la llum del sol per a desesperació del visitant a l’estiu, afavoreix una inferior presència de vegetació, al menys si la comparem amb la que ens havíem acostumat.
 |
| Ribereta de l'Arazas |
En uns 20 minuts assolirem les Grades de Soaso, a més de 1700 metres d'altitud, un indret màgic on el riu Arazas ha modelat unes magnífiques i increïbles cascades.
 |
| Grades de Soaso |
 |
| Grades de Soaso |
El sender torna a ascendir, passant per una nova font, regalant-nos accessos a les terrasses des d'on podrem gaudir de cadascun dels salts d'aigua.
 |
| Riu Arazas |
 |
| Les Grades i el Circ de Soaso de la senda dels Caçadors estant |
 |
| Circ de Soaso |
Unes revoltes més ens duran fins les Planes de Soaso i el seu espectacular circ. La senda ha segut empedrada uns centenars de metres per a evitar que els turistes poc respectuosos xafen els prats, farcits de multituts d'espècies protegides, algunes d'elles endèmiques. Creuarem alguns ponts fins assolir l'últim tram de la plana, lloc on desapareix la senda empedrada i es divisen al fons els cims de
Monte Perdido, el Cilindre i el Sound de Ramond o Añisclo.
 |
| Circ de Soaso |
 |
| Circ de Soaso |
 |
| Circ de Soaso |
Al final del sender, oculta per un tossalet, es troba la magnífica cascada de la Cua de Cavall (1.750 metres).
 |
| La Cua de Cavall |
 |
| La Cua de Cavall |
Per a tornar, podem seguir el mateix camí o seguir l'itinerari de la senda dels Caçadors, encara que l'últim tram compta amb un fort desnivell, perillos al hivern per les relliscades, i cal comptar amb certa experiència, però que compensa per l'espectacular vista de l'estret d'Ordesa. Necessitarem unes 3 hores i mitja per a tornar per la segona opció, dues hores llargues per a tornar pel mateix camí.
 |
| Flor d'edelweiss |
Per als més aventures ens espera la part més dura de l'excursió, pujar al refugi de Góriz, fer nit i atacar el cim de Monte Perdido a l'endemà,
com podreu consultar a la següent entrada.
Rutes relacionades:
El Canyó d'Añisclo
Jo crec que si vas a recomanar la Senda de los Cazadores no ho faces per a la tornada, sino per a l'anada.
ResponEliminaDe fet i si mal no recore, al parc no et recomanen que faces exia baixada per la perillossitat que comporta. Estem parlant d'una ruta que pot fer tothom.
La ruta de la Cola de Caballo és molt recomanable.
Joan
Efectivament tens raó, Joan, el sender dels Caçadors compta amb una baixaida amb un desnivell molt considerable, sempre i quan el faces a l'hivern, quan el gel o el propi desgel provoquen un alt perill de relliscades. De totes formes, a l'estiu o la primavera no és molt complicada la baixada, i és una opció altament recomanable. Vaig a modificar el post per afegir la informació, gràcies
ResponEliminaFaig una reedició del post per inclou-re més fotos i l'accés al Monte Perdido
ResponEliminaQuin lloc més meravellós, me l'apunte per a l'estiu que ve, encara que de segur que només aniré fins la cua de cavall, la resta ja és massa tècnic per a mi. El poble de Torla és atractiu també per a visitar-lo?
ResponEliminaTorla es menudet, pero molt bonic. Amés tots els poble de la contornada son prou atractius: Broto, Oto, Linás i alguno més que no recorde.
ResponElimina