Les pedreres a la Safor
Hi ha coses que fan bullir la sang, i una d'elles són les pedreres. D'acord que són necessàries, tots volem viure a una casa i d'algun lloc cal treure les pedres i la grava, però l'activitat d'algunes de les que tenim a la Safor realment no te nom, ni trellat. Senyors governants, hi ha gent que explota il·legalment el medi ambient, propietat de tots, per al seu propi lucre. Fins quant?
Anem a analitzar algunes de les pedreres més insensibles contra el medi ambient de la comarca.
A la següent llista no estan totes les que són, hi han moltes pedreres que funcionen dins la legalitat o no són tan agresives amb el medi ambient, però aquestes són dignes de ser considerades per la societat.
Pedrera d’Ador
Activa des de fa 20 anys, està situada els peus del castell de Palma (segle X), i any rere any va rosegant el tossal on s’assenta. És qüestió de temps que les voladures acaben per enfonsar les delicades ruïnes musulmanes. A banda, els habitants d’Ador, Palma i Alfauir han de patir a diari el soroll i les molèsties que les voladures i el trànsit de camions originen, trànsit que passa a diari molt a prop de l’escola. Al voltant del castell hi havia un importantíssim bosc adult de pi blanc que també està sucumbint a la pedrera, i és més, l’espai que ocuparen els pins ha estat recobert amb materials de rebuig, el que és més greu i danya més encara l’entorn paisatgístic i denota una falta de respecte pel nostre patrimoni natural increïble. Les excavacions també han envaït part d’una via pecuària, i fins i tot arribaren a explotar terrenys del terme d’Alfauir on no tenien permís per a fer-ho. Tampoc han realitzant cap inversió en la regeneració dels terrenys tal i com obliga la llei a tota activitat d’extracció. Per a què serveix un BIC (Be d’Interès Cultural) si una empresa pot fer i desfer al seu criteri?
Pedrera del Real de Gandia
Situada al sud de la serra Falconera, la contínua il·legalitat de les seues accions i la falta absoluta de respecte per les lleis i pel medi ambient són els aspectes més destacats de la pedrera. I és que segons les normes urbanístiques del Real de Gandia, es poden explotar 25 Ha de sòl per activitats mineres, però primer 12’5 i una vegada completades, regenerar l’explotació i continuar amb les següents 12’5. Doncs be, l'empresa ha sobrepassat més del doble de l’extensió autoritzada i no compta amb els permisos necessaris per a treballar amb l’explotació actual. I, evidentment, no han regenerat res de la superfície afectada. Els veïns i alcaldes des de fa anys han intentat frenar l’activitat de la pedrera sense èxit, fins que el TSJ va donar la raó a l’ajuntament el 2009, encara que es van passar pel folre la sentència, ja què encara van continuar les voladures, per a desesperació dels veïns, alguns dels quals tenen sa casa a menys de 200 metres de l’explotació (fiqueu-vos en la seua pell, a banda de la pols, les fissures a les cases per les detonacions i els sustos que patixen pels explosius que, segons denuncien, detonen a qualsevol hora del dia sense cap avís previ). Fins fa poc la pedrera del Real de Gandia era un mal per als veïns però sincerament la resta de població no ens adonàvem ja que es trobava oculta, a l’interior de la serra. Però amb l’explotació desmesurada que han realitzat el desastre i la devastació ja són visibles des de qualsevol punt de la contornada.
Pedrera del Castellar (Oliva)
Ubicada a la carretera Oliva-Pego, està situada junt a les ruïnes musulmanes del castell del Castellar, i junt al despoblat iber més important de la comarca, del segle IV aC., amb restes tant importants que donarem nom a l’estil Oliva-Llíria. No hi havia cap altre lloc per a instal·lar la pedrera?
Pedrera del Carritx al Mondúver (Xeresa)
Situada al cor del massís del Mondúver, les excavadores han fet desaparèixer la font del Carritx (hui dia només resta una màniga que brolla a una bassa, plena de fem), el sender del corral de les Cabres i el sender de la font del Carritx-coll de la Rafaela. Tot l’entorn de la pedrera, on es troba la senda del barranc dels Emboscats o pujada al Modúver per Xeresa forma un espectable lamentable, entre l’incendi del 2006, la pedrera i tots els pocs arbres que queden grisos i plens de polseguera donem una imatge paisatgística als que ens visiten molt trista, perquè no oblidem que el Mondúver és una muntanya prou coneguda i visitada. Diuen al poble que fa uns anys l’ajuntament tingué l’oportunitat d’adquirir la pedrera per un preu ridícul, i no es va fer, ja què, segons contaven, convertir la pedrera en un bé de tots els xeresans no era negoci. Durant anys l’oposició a l’anterior ajuntament (PP) va presentar propostes al ple de l’ajuntament per a que paralitzara les activitats de la pedrera per no disposar de la corresponent llicència d’activitats, mocions no acceptades per l’anterior alcalde, Cipriano Fluixà, famós pels delictes mediambientals contra la marjal de Xeresa.
Pedrera de l’Almuixic (Oliva)
Una altra pedrera que, aprofitant camins rurals on difícilment pot passar un camió, fa la vida impossible als veïns amb el pas d’una mitja de 3 camions per hora. Conselleria ha aprovat l’ampliació de la zona extractiva, i en la realitat els treballs actuals ja estan realitzant-se sobre terreny catalogat com a “Sòl No Urbanitzable Protegit Natural Agrícola”, el que genera una greu incompatibilitat. L’ampliació del terreny explotable suposaria 20 anys més de vigència d’una pedrera en sòl il·legal.
Pedrera de Marxuquera
Es tracta d’una antiga pedrera que mostra un horrible forat al vessant est de la serra Grossa. Ni es va regenerar al finalitzar l’explotació, ni s’ha regenerat fins ara. Es quedarà així per a sempre?
Pedrera de la Safor (Vilallonga)
Aquesta pedrera ocupa la deshonrosa primera plaça del nostre rànquing. El circ de la Safor, malgrat ser una de les formacions càrstiques més singulars de la península, en forma de ferradura, és rosegat des de fa anys per una pedrera situada a la base sense que cap autoritat s’interesse per la protecció d’aquest extraordinari entorn. El PGOU de Vilallonga declara que deuen protegir-se la zona LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de la serra de la Safor, el paratge del riu Serpis, el sól catalogat com a protecció paisatgística i, entre d’altres, el Circ de la Safor. La pedrera ha cesat les seues activitats, però Conselleria deurà regenerar tot l’espai segons indica la llei. Esperem que siga cert, encara que el forat deixat al circ, per molta regeneració que es produeixca, ja és irreversible.
Prou de destrucció, una miqueta de respecte pel nostre patrimoni més viu!
I per cert, no vos penseu que només a la Safor tenim monstruositats com aquestes, qué va! Sense anar massa lluny, a Forna tenen la següent barbaritat:
O al poble amb més delictes ecològics, Pego, on la barbaritat de la foto no correspon a una pedrera; es tracta d'una urbanització, amb dos collons! Una muntanya sencera per a fer xalets:
Anem a analitzar algunes de les pedreres més insensibles contra el medi ambient de la comarca.
A la següent llista no estan totes les que són, hi han moltes pedreres que funcionen dins la legalitat o no són tan agresives amb el medi ambient, però aquestes són dignes de ser considerades per la societat.
Pedrera d’Ador
Activa des de fa 20 anys, està situada els peus del castell de Palma (segle X), i any rere any va rosegant el tossal on s’assenta. És qüestió de temps que les voladures acaben per enfonsar les delicades ruïnes musulmanes. A banda, els habitants d’Ador, Palma i Alfauir han de patir a diari el soroll i les molèsties que les voladures i el trànsit de camions originen, trànsit que passa a diari molt a prop de l’escola. Al voltant del castell hi havia un importantíssim bosc adult de pi blanc que també està sucumbint a la pedrera, i és més, l’espai que ocuparen els pins ha estat recobert amb materials de rebuig, el que és més greu i danya més encara l’entorn paisatgístic i denota una falta de respecte pel nostre patrimoni natural increïble. Les excavacions també han envaït part d’una via pecuària, i fins i tot arribaren a explotar terrenys del terme d’Alfauir on no tenien permís per a fer-ho. Tampoc han realitzant cap inversió en la regeneració dels terrenys tal i com obliga la llei a tota activitat d’extracció. Per a què serveix un BIC (Be d’Interès Cultural) si una empresa pot fer i desfer al seu criteri?
 |
| Vista aèria de la pedrera d'Ador. Al fons, les ruïnes del castell de Palma |
 |
| El castell de Palma amb la pedrera rosegant als seus peus |
Pedrera del Real de Gandia
Situada al sud de la serra Falconera, la contínua il·legalitat de les seues accions i la falta absoluta de respecte per les lleis i pel medi ambient són els aspectes més destacats de la pedrera. I és que segons les normes urbanístiques del Real de Gandia, es poden explotar 25 Ha de sòl per activitats mineres, però primer 12’5 i una vegada completades, regenerar l’explotació i continuar amb les següents 12’5. Doncs be, l'empresa ha sobrepassat més del doble de l’extensió autoritzada i no compta amb els permisos necessaris per a treballar amb l’explotació actual. I, evidentment, no han regenerat res de la superfície afectada. Els veïns i alcaldes des de fa anys han intentat frenar l’activitat de la pedrera sense èxit, fins que el TSJ va donar la raó a l’ajuntament el 2009, encara que es van passar pel folre la sentència, ja què encara van continuar les voladures, per a desesperació dels veïns, alguns dels quals tenen sa casa a menys de 200 metres de l’explotació (fiqueu-vos en la seua pell, a banda de la pols, les fissures a les cases per les detonacions i els sustos que patixen pels explosius que, segons denuncien, detonen a qualsevol hora del dia sense cap avís previ). Fins fa poc la pedrera del Real de Gandia era un mal per als veïns però sincerament la resta de població no ens adonàvem ja que es trobava oculta, a l’interior de la serra. Però amb l’explotació desmesurada que han realitzat el desastre i la devastació ja són visibles des de qualsevol punt de la contornada.
 |
| Pedrera del Real de Gandia |
Pedrera del Castellar (Oliva)
Ubicada a la carretera Oliva-Pego, està situada junt a les ruïnes musulmanes del castell del Castellar, i junt al despoblat iber més important de la comarca, del segle IV aC., amb restes tant importants que donarem nom a l’estil Oliva-Llíria. No hi havia cap altre lloc per a instal·lar la pedrera?
 |
| Pedrera del Castellar, al fons el castell i jaciment iber |
 |
| El castell del Castellar |
Pedrera del Carritx al Mondúver (Xeresa)
Situada al cor del massís del Mondúver, les excavadores han fet desaparèixer la font del Carritx (hui dia només resta una màniga que brolla a una bassa, plena de fem), el sender del corral de les Cabres i el sender de la font del Carritx-coll de la Rafaela. Tot l’entorn de la pedrera, on es troba la senda del barranc dels Emboscats o pujada al Modúver per Xeresa forma un espectable lamentable, entre l’incendi del 2006, la pedrera i tots els pocs arbres que queden grisos i plens de polseguera donem una imatge paisatgística als que ens visiten molt trista, perquè no oblidem que el Mondúver és una muntanya prou coneguda i visitada. Diuen al poble que fa uns anys l’ajuntament tingué l’oportunitat d’adquirir la pedrera per un preu ridícul, i no es va fer, ja què, segons contaven, convertir la pedrera en un bé de tots els xeresans no era negoci. Durant anys l’oposició a l’anterior ajuntament (PP) va presentar propostes al ple de l’ajuntament per a que paralitzara les activitats de la pedrera per no disposar de la corresponent llicència d’activitats, mocions no acceptades per l’anterior alcalde, Cipriano Fluixà, famós pels delictes mediambientals contra la marjal de Xeresa.
 |
| Pedrera del Carritx (Mondúver) |
 |
| La pedrera des del corral de les Cabres |
Pedrera de l’Almuixic (Oliva)
Una altra pedrera que, aprofitant camins rurals on difícilment pot passar un camió, fa la vida impossible als veïns amb el pas d’una mitja de 3 camions per hora. Conselleria ha aprovat l’ampliació de la zona extractiva, i en la realitat els treballs actuals ja estan realitzant-se sobre terreny catalogat com a “Sòl No Urbanitzable Protegit Natural Agrícola”, el que genera una greu incompatibilitat. L’ampliació del terreny explotable suposaria 20 anys més de vigència d’una pedrera en sòl il·legal.
Pedrera de Marxuquera
Es tracta d’una antiga pedrera que mostra un horrible forat al vessant est de la serra Grossa. Ni es va regenerar al finalitzar l’explotació, ni s’ha regenerat fins ara. Es quedarà així per a sempre?
Pedrera de la Safor (Vilallonga)
Aquesta pedrera ocupa la deshonrosa primera plaça del nostre rànquing. El circ de la Safor, malgrat ser una de les formacions càrstiques més singulars de la península, en forma de ferradura, és rosegat des de fa anys per una pedrera situada a la base sense que cap autoritat s’interesse per la protecció d’aquest extraordinari entorn. El PGOU de Vilallonga declara que deuen protegir-se la zona LIC (Lloc d’Interès Comunitari) de la serra de la Safor, el paratge del riu Serpis, el sól catalogat com a protecció paisatgística i, entre d’altres, el Circ de la Safor. La pedrera ha cesat les seues activitats, però Conselleria deurà regenerar tot l’espai segons indica la llei. Esperem que siga cert, encara que el forat deixat al circ, per molta regeneració que es produeixca, ja és irreversible.
 |
| Pedrera de la Safor |
 |
| El circ de la Safor, a l'esquerra la pedrera |
Prou de destrucció, una miqueta de respecte pel nostre patrimoni més viu!
I per cert, no vos penseu que només a la Safor tenim monstruositats com aquestes, qué va! Sense anar massa lluny, a Forna tenen la següent barbaritat:
O al poble amb més delictes ecològics, Pego, on la barbaritat de la foto no correspon a una pedrera; es tracta d'una urbanització, amb dos collons! Una muntanya sencera per a fer xalets:
Coneixia alguna d'elles, pero hi han algunes que he descobert açí. El que més en sorprén es que, a pesar de que estàn en una situació il·legal, no pasa res, segueixen explotant-les i a córrer. Es vergonyós.
ResponEliminaUna salutació.
Si, paguen una multeta i a còrrer. Pel que se a la pedrera del Real de Gandia la van aturar fins a tres vegades per superar el doble de la seua explotació màxima, i continuava, erre que erre. La d'Ador tingué moltíssimes denúncies de l'ajuntament d'Alfauir per penetrar al seu terme municipal, i no feia ni cas...
ResponEliminaPer no parlar dels camins que feren per dalt, fora dels terrenys seus, i que ara es veuen des-de quasi qualsevol lloc al sur de la serra.
ResponEliminaEls denunciaren, pararen de fer-los i en pau.
De les que conec, la de Vilallonga i Forna fan fredat.
ResponEliminaQue diu la gent dels pobles?
No hi ha forma de clausurar-les? Jo que sé... a tot el mon li posen una sanció per qualsevol xorrà, i ací sembla que no passa res... Algú sap com es pot parar això???
Quina sorpresa de blog! Buscant uns senders al google he trobat sendes, espeleologia (encara que no la practique molen els articles), escalada, encara que teniu poc contingut (vos perdone, ja es veu que porteu poc temps), però el q més m'ha sorprés és que no deixeu títere sense cap! Això és genial, penya muntanyera i damunt compromesos a tope amb el medi ambient. Compteu amb un seguidor (i claveu més articles d'escalada, jeje).
ResponEliminaVos jure que no me'n havia adonat, i és que tots els dies vaig per la carretera de Palma a Gandia, i fins que no vaig llegir la entrada no vaig pujar el cap a la muntanya... Quina destrossa!! Com poden ser tan refillsdeputes?? Això és legal?
ResponEliminaestimats amics. la pedrera de vilallonga ja no te activitat . actualment es propietat de bancaixa. i conselleria o diputacio es qui ha de restaurar la pedrera. ejecutant els sucosos avals que va cobrar a eixa pedrera i que te per a tal fi. a tot aixo la/ les pedreres que estan a terme de villalonga casi a terme de forna putjant per la llacuna. no les ha vist ningu???? pues son de les mes grans. aixo si que es una destrossssa¡¡¡
ResponEliminaEfectivament, de les pedreres de Forna vaig afegir al final de l'article una foto, són descomunals. Respecte a lo de la pedrera de la Safor, no tenia ni idea, en eixe cas estem davant d'una gran notícia!
ResponEliminaVinc fa un rato de Dénia per l'autopista, i a l'altura de Beniarjó flipes el mal que han fet a la Falconera, quina destrossa, i tot són pistes, segons sembla, ilegals. Banda de fills de putes, qué rabia em fa...
ResponElimina