Neveres de gel al País Valencià

Neveres, caves, pous de glaç, pous de neu o pous de gel. Entre els segles XVIII i XIX es generalitzà la construcció de neveres de pedra per al comerç del gel, eren construccions destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern. D’arquitectura senzilla, estan formades per un pou circular de profunditat variable i un sostre. Després de les nevades, els homes acumulaven la neu al seu interior, la premsaven amb taules fins a formar gel (així disminuïen el volum ocupat i conservaven la neu més temps), el separaven amb capes de palla i durant la nit es trossejava i es transportava amb cavalls o rucs als pobles i les ciutats.
Crida l’atenció el contrast amb el clima actual, on a dures penes neva un parell de dies a l’any. Tanmateix, en aquella època es produí a Europa un període de fred intens conegut com «la Petita Edat de Gel» que portà la neu a llocs on hui dia no acostuma a nevar. Així, a un document de Ferré i Cebrián apareix: "els dies 5 i 6 de març de 1762, unes 1.000 persones i 700 cavalls s'esforçaven en el Carrascar de la Font Roja i el Menejador". També diuen les cròniques que a la ciutat de València entraven a diari fins a cinc tones de gel diàries (i que l’Albufera de València es va arribar a congelar).

Típica forma d'una nevera o cava, circular amb sostre i al menys un accés lateral

El País Valencià va ser un dels principals consumidors de gel d'Espanya. A la fi del segle XVIII el llibre Llibre de conte i raó de l'arrendament de la neu i nayps permet avaluar la quantitat de neu que arribava a la ciutat de València en uns 2 milions de kg., encara que durant el transport es perdia una quantitat no declarada. Des del port d’Alacant s'exportava neu a Eivissa i el nord de Àfrica. El motiu el podem trobar a una sèrie de circumstàncies que afavorien aquest consum: una xarxa de ciutats amb formes de vida refinades com València, Alcoi, Xàtiva, Gandia, Dénia, etc., estius calorosos, albuferes i marjals amb mosquits que provocaven malalties en la teràpia de les quals intervenia la utilització del fred. Alguns autors han relacionat el consum de fred amb cert nivell de desenvolupament econòmic i cultural.

Vista de l'interior de una nevera

Antigament el comerç de la neu estava enfocat al transport del peix, la conservació dels aliments, usos terapèutics (per a rebaixar la temperatura en els processos febrils com els produïts per l'epidèmia del còlera, com a calmant en casos de congestions cerebrals i particularment en la meningitis, detenir hemorràgies i com antiinflamatori o en els traumatismes, esquinços o fractures) i gastronòmics. La fi d’aquesta època freda i l’aparició del gel industrial suposaren l’extinció d’aquesta pràctica i l’abandonament d’aquestes construccions.

La major concentració de neveres al País Valencià es troba al voltant de les comarques centrals, en especial a la zona de l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, les Marines i la Safor. A les comarques centrals del País Valencià destaquen les neveres d'Agres per la seua bellesa i les d’Ibi per la seua quantitat, possiblement donada la tradició gelatera d’aquesta ciutat (de fet una llegenda de l'Alacantí diu que el gelat fou inventat per un oriünd de Xixona que regentava una de les antigues neveres de gel que es troben a les muntanyes al voltant d'Alcoi). A Salem (la Vall d'Albaida) es troben algunes neveres monumentals del s. XVIII, com la del Castellet o Barcella, que és un pou d’11,40 metres de diàmetre, i la del Paller, que fa 11 metres de diàmetre. A Benigànim hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal. A Castelló de Rugat, també ubicat a la Vall d'Albaida, cal destacar la de Racons o Porrinxons, a Bufali l'antiga Nevera de la Lloma de la Solaneta, i a Alfafara mereix especial menció la Cava de Don Miguel. També es troben magnífiques neveres antigues a Beniatjar (nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego), a Barx i a Vilallonga (la Safor) i també al Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.

A continuació detallem les neveres més conegudes i més importants del sud de València i nord d'Alacant:

Cava arquejada, serra Mariola (Agres)

Possiblement es tracte de la nevera més famosa del País Valencià. Situada a la serra Mariola, fou construïda al segle XV. A 1.000 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 15 metres, 12 metres de fondària i una capacitat de 1.906 metres cúbics. El perímetre exterior és hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l'interior de la paret cilíndrica del pou i que servien per a sustentar la cobertura de la cúpula, hui desapareguda, que rematava en una clau en forma de pinya. Disposa d'una boca lateral per a extreure el gel i en cada costat de l'hexàgon contava amb un buit per on es realitzava l'apilament de neu. En un lateral de la hi ha un mur poligonal construït per a reforçar el gran buit interior i formar una plataforma on s'aixeca la peça arquitectònica que està realitzada en maçoneria, amb reforços de carreus en els cantons, arcs i llindes. Es va mantenir en ús fins el 1906.

Altitud: 1.000 m, diàmetre 15 m, altura 12 m, capacitat 1.906 metres3

Cava de Don Miquel, serra Mariola (Alfafara)

Situada entre els termes d’Alfafara i Bocairent, molt a prop del cim del Portell, destaca el mur de contenció construït en maçoneria adaptat a la variable orografia del terreny, i reforçat per vuit contraforts. Al mur es troben els túnels d’accés al pou.
Data de mitjans del segle XVII. A 1.050 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 14’5 metres, una fondària de 10’2 i una capacitat de 1.700 metres cúbics.

Cava de l’Habitació, serra Mariola (Agres)

Situada al bell mig de la Mariola al vessant sud-oest, molt a prop del Contador i junt al refugi del Montcabrer, fou construïda a principis del segle XVIII. D’estructura rodona i més primitiva que les del seu voltant, compta amb una obertura superior i un accés lateral uns metres per baix del nivell del sol. Compta amb el sostre sencer, de falsa cúpula de volta i maçoneria. A uns 50 metres a ponent es conservava fins el 1975 les restes del refugi dels nevaters, que restaren integrades al refugi del centre excursionista d’Alcoi. Del segle XVIII i a 1.240 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 9 metres, una altura de 8’5 i una capacitat de 320 metres cúbics.

Altitud 1.240 m, diàmetre 9 m, altura 8’5 m, capacitat 320 metres cúbics.

Cava del Buitre, serra Mariola (Agres)

Molt a prop de la cava Arquejada, es troba a un barranc a l’oest del Recingle, al vessant nord de la Mariola. Aquesta nevera és de les poques de la serra Mariola que encara manté tota la coberta sencera. Al punt d’inici de la cúpula hi ha 3 menudes finestres orientades al nord, sud-est i sud-oest. La porta és de quasi 2 metres d’altura. Fou construïda al segle XVIII. A 1.220 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11 metres, una altura de 8’2 i una capacitat de 350 metres cúbics.

Altitud 1.220 m, diàmetre 11 m, altura 8’2 m, capacitat 350 metres cúbics.

La nevera del Benicadell (Beniatjar)

Situada a l’oest del cim, a prop de la cresteria del Benicadell, compta amb accesos tant des de Beniatjar i Atzaneta com des del Ràfol de Salem. Es troba en molt bon estat de conservació, amb el sostre sencer. A 1.000 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 10’2 metres, una altura de 7’9 i una capacitat de 640 metres cúbics. Coberta de vegetació (que podria suposar un perill per a la seua conservació), presenta dues accessos a dues vessants

Nevera de Baix o de Carcaixent, serra del Benicadell (Bèlgida)

Aquesta nevera, encara que es un estat molt malmès en l’actualitat, tenia la peculiaritat de presentar una estructura quadrangular amb grans contraforts. La coberta descansava en un arc del qual es conserven restes. A 850 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 10 metres, una altura de 7’5 i una capacitat de 590 metres cúbics. Es coneix com nevera de Carcaixent ja que pertanyen a aquest municipi.

Nevera de Baix o de Carcaixent

Nevera de Dalt o de Carcaixent, serra del Benicadell (Bèlgida)

En similar estat a la nevera de Baix del mateix poble, aquesta presenta una estructura circular però només resten fragments de murs. A 900 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11’4 metres, una altura de 6 i una capacitat de 500 metres cúbics.

Nevera de Carcaixent o de Dalt

Nevera del Paller, serra del Benicadell (Salem)

Presenta una estructura circular amb murs superiors d’escassa alçada i quatre obertures. Actualment el pou, excavat a la roca, es troba pràcticament cobert de vegetació. A 775 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11 metres, una altura de 12 i una capacitat de 1.130 metres cúbics.

Nevera del Paller

Cava de la Coloma, Carrascar de la Font Roja (Alcoi)

Es tracta d’una de les majors neveres del País Valencià i és una de les més emblemàtiques del Parc Natural de la Font Roja. Es troba a l’ombria de la Teixera, entre el mas de Tetuan i el cim del Menejador. El sostre es va enfonsar i només resten de la zona superior fragments de mur per un costat (a l’altre s’ha instal·lat una barana de fusta). A mitja altura del pou es troba un accés al seu interior. A 1.290 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 13 metres, una altura de 16’6 i una capacitat de 2.200 metres cúbics.

Cava Simarro, Carrascar de la Font Roja (Ibi)

La major nevera del País Valencià i un dels símbols de la Font Roja, fou una de les neveres utilitzades pels creixent comerç del gelat a Ibi. Sense sostre hui dia, compta amb dos accessos a l’interior, un per una porta en arc i l’altre amb una porta quadrada. A 1.230 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 14’7 metres, una altura de 16’2 i una capacitat de 2.700 metres cúbics.

Interior de la cava Simarro

Pou de la Noguera, Carrascar de la Font Roja (Ibi)

Es tracta d’una de les neveres més menudes del parc natural, i la que es troba en pitjor estat. Ha perdut el sostre i els murs exteriors es troben prou malmesos. A 1.190 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 11’3 metres, una altura de 12 i una capacitat de 1.200 metres cúbics.

Pou del Canyo, Carrascar de la Font Roja (Ibi)

Situada al vessant sud del parc natural, es troba en un excel·lent estat de conservació, amb el sostre sencer (i la particularitat d’estar realitzat amb teules). A 1.235 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 9’8 metres, una altura de 10’3 i una capacitat de 770 metres cúbics.

La nevera de Baix (Alcalà de la Jovada)


Del segle XVIII, es troba en un magnífic estat de conservació, amb el sostre sencer i els murs de diferent altura aprofitant l’orografia del terreny. Només té una porta d’accés a l’interior. La podem trobar uns 600 metres abans d’arribar al poble per la carretera d’Ebo, a ma esquerra i pràcticament junt a la carretera. A 635 metres d’altitud, compta amb un diàmetre de 9’5 metres, una altura de 10 i una capacitat de 700 metres cúbics.

Nevera de Dalt (Alcalà de la Jovada)

Situada junt a la pista d’aterratge a l’ombra del pic del Ros, és molt semblant a la nevera de Baix, encara que menys lluïda i amb una configuració més basta. Conserva el seu sostre i compta amb una porta frontal que dona a l’interior. Es troba envaïda pel matollar.

Nevera de la serra de Bèrnia (Xaló)

Als peus de les cingleres del vessant nord de la Bèrnia queden les restes d’un antic pou de neu, actiu fins els últims anys del segle XIX. Les mesures són 7 metres de diàmetre per 4 de fondària. No és un pou a l’ús ja que no comptaven amb cúpula, és una construcció del tipus forat, on protegien la neu amb branques i pinassa. A uns 200 metres a l'est es troba el refugi dels nevaters i més enllà un ventisquer prou colmatat.

La nevera de Barx

A pocs metres de Barx, pel camí de Pinet, hi ha una antiga nevera del segle XVIII. Al seu interior s’emmagatzemava la neu de l’hivern que es distribuïa al convent. Es tracta d’una construcció en pedra de forma circular i profunda, les característiques de la qual permetien que la neu premsada resistís el desglaç. Fa uns anys fou restaurada i se simularen els nervis del sostre amb bigues de metall, actuació que, a banda de semblar-nos poc encertada, permet imaginar quin devia ser el seu possible aspecte original. Al l’interior i a altura mitjana es troba una petita estança adossada al mur, la funció de la qual era accedir a les capes inferiors de la nevera. Situada a només 320 d’altitud, té un diàmetre d’uns 15 metres.

La nevera del Pla de la Nevereta (Barx) 
 
Barranc de Manesa amunt arribarem al pla de les Neveretes, a 530 metres d’altura. Trobarem una menuda cava construïda posteriorment a la nevera de Barx (segles XVIII-XIX). A prop es trobava una altra nevera, hui completament desapareguda, mentre que a prop del barranc de Manesa es trova un ventisquer molt rústic i prou assolat.

El ventisquer del Buixcarró (Barx)
 
Dalt del pla de l’Aldaia, a escassa distància de l’avenc Violetes, es troba la nevera de Dalt, un ventisquer d’uns 21x11 metres de diàmetre, uns 5 m de profunditat, però totalment enrunada i envaida per la vegetació malgrat ser un dels ventisquers més grans del País Valencià. La senda d'accés s'ha perdut, fet que dificulta molt la seua localització.

Nevera de la Safor (Vilallonga)

Situada molt a prop del cim de la Safor, a 932 metres. Es troba al bell mig d’una plana cobert d’herba. Es tracta d’una menuda nevera sense sostre i amb les parets completament cobertes d’heura, les quals només poden ser apreciades als murs semi soterrats; construïda antigament amb coberta de teula àrab. Compta amb un diàmetre de 10 metres, una altura d’uns 6 metres i una capacitat de 570 metres cúbics.
Si seguim el sender del sud, arribant a la Llacuna, es troba la nevera de l'Almirall.
 

Pou del Surdo, l’Alt de la Carrasqueta (Xixona)

Es tracta d’un pou restaurat i amb sostre de teula, ubicat junt a un hotel que antigament era la casa dels nevaters. A 1.110 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11’4 metres, una altura d’11’2 i una capacitat de 1.100 metres cúbics.

Pou del Maigmó (Castalla)

El pou del Maigmó, del segle XIX, té una planta circular de 11.3 m de diàmetre interior i gruixuts murs de metre i mig, obrats amb maçoneria i morter i assentada a un terraplè reforçat per murs. El pou compta amb quatre portes d'accés amb una amplària mitja 1.6 m i 1.75 m d’alçada, d’arc rebaixat excepte la del vessant sud que compta amb les restes d’un marc de fusta per a la instal·lació de la corriola, baix de la qual hi ha uns forats a modus de graons per accedir al fons del dipòsit. El pou interior, amb una profunditat de 6.5 m i una capacitat actual d’uns 600 m3, es troba cobert per una cúpula hemisfèrica que ha perdut la seua part central, les restes de la qual descansen al fons.

Pou del Carrascar, serra de l’Arguenya (Castalla)

De planta hexagonal i coberta exterior piramidal (encara que de volta a l’interior formant una cúpula). L’estructura interior recorda al gòtic valencià. El sostre per fora està cobert de lloses tallades. A cada costat de la nevera es troba una finestra. A 1.020 metres d’altura, compta amb un diàmetre de 9’7 metres, una altura de 8’1 i una capacitat de 600 metres cúbics.

Nevera de la font del Noguer, la Serrella (Famorca) 

Es tracta d’un pou circular ubicat junt a la font del Noguer, a la Serrella (Famorca). Compta amb quatre entrades que encara conserven l’arc de pedra. Ha perdurt el seu sostre i es troba en perill de derrumbament. A l'altra banda del coll de la Mallada del Llop, descendint per la canal, ens trobarem dues neveres més, el pouet de la font del Noguer i el pouet de la font del Cantal.

Nevera del Pla de la Casa, la Serrella (Fageca)
 

Situada molt a prop del cim del Pla de la Casa, a la serra Serrella, encara que ha perdut el seu sostre i els murs exteriors conserva en molt bon estat la seua estructura circular interior. A 1.350 metres d’altitud, compta amb un diàmetre d’11’5 metres, 13 d’altura i una capacitat de 1.270 metres cúbics. Molt a prop es troba un ventisquer.

Altitud 1.350 m, diàmetre 11’5 m, altura 13 m, capacitat 1.270 metres cúbics.

Clots de Forata, serra d’Aitana (Confrides, Benifato)

Es troben al sender PRV-20 del Port de Tudons-Aitana, entre la font de l’Arbre i la font Forata. A ambdues vessants del camí es poden observar les restes d’unes caves que reben el nom de Clots de la Forata. Només conserven els murs inferiors dels pous.Al mateix camí i amb semblants mides i formes es troben també els clots del Pas, dels Ventisquers i a la Penya Catxa els clots del Tio Virgilio i del Banc dels Esquiladors amb els seus ventisquers.

Clot del Tio Virgilio

Clot de Forata I

El pou del Rontonar (La Torre de les Maçanes)

Nevera monumental de planta circular amb un diàmetre de 10 m, 14 m de fondària i una capacitat estimada d’uns 1.030 m3. Encara conserva el desguàs, una menuda galeria de 0.9x0.7 i 29 metres de llargària. Es va construir a inicis del segle XVIII, propietat del nevater Bartolomé Picó, qui ostentava el monopoli de la neu a Alcoi i era propietari també de la cava de Coloma o el pou Simarro del Carrascar de la Font Roja. Va romandre en funcionament fins el 1919.

Situació de les neveres del sud de València i nord d'Alacant

 

Ver Les neveres del País Valencià en un mapa más grande

No estan totes les neveres que hi ha, ni molt menys (hi ha comptabilitzades més de 300), però al menys hem realitzar un menut homenatge a una forma de vida ja extinta, monuments dignes de visitar i respectar, que com a mínim ens poden servir com a excusa per a realitzar una escapadeta a la muntanya.


Més informació al voltant de caves i neveres de gel:

CRUZ, J. i SEGURA, J.: "El comercio de la nieve: la red de pozos de nieve en las sierras valencianas". Ed. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València, 1996.