Al meu país la pluja no sap ploure

El quilòmetre vertical d'enguany va passar pel coll de la Rafaela, al Mondúver. A molts els va sorprendre gratament la ràpida regeneració del paratge de la Caldereta després del devastador incendi de fa 4 anys. El motiu? La pluja, moltíssima pluja. Encara que la lògica ens diu que a les comarques de l'interior de Castelló i València deurien registrar-se les majors precipitacions del País Valencià, la realitat ens diu que les comarques més plujoses són costaneres: la Safor i la Marina Alta, on en alguns punts superen els 1.000 mm anuals.

Les abundants pluges que rebem a la Safor i a la Marina Alta són una anomalia, ja que a la península Ibèrica els vents solen bufar de ponent i arriben a la mar molt debilitats, cosa que limita en bona mesura el nivell de precipitacions. Però la Safor i a la Marina tenen una particularitat, la presència de fortes elevacions muntanyoses molt a prop de la mar com la Safor (1.013 m), el Mondúver (841 m), el Montgó (753 m) o la Bèrnia (1.128 m). Estes enormes fronteres naturals que barren el pas als vents carregats d’humitat procedents de llevant, sobretot durant la tardor i la primavera, provoquen una pluviometria per sobre de la mitjana. Mentre les comarques del sud del País Valencià reben la consideració de semiàrides, el clima de d'aquestes dues comarques veïnes és de tipus humit, amb unes mesures anuals mitjanes relativament elevades.

Si llegiu açò en estiu, segur que no em cregueu, per tant anem a tirar d’estadístiques: les zones amb majors precipitacions mitjanes anuals són Almoines (1.188 mm –sorprenent, veritat?-), Orba (1.177 mm), Pedreguer (1.044 mm), la Vall de Gallinera (1.096 mm), Pego (998 mm), Alcanalí (980 mm), la Vall de Laguar (967 mm), Benifairó (921 mm), Marxuquera (890 mm), la Font d'En Carròs (889 mm) i Gandia (800 mm). Ens trobem, per tant, amb unes precipitacions prou per damunt de zones on el trellat ens indica que deuria ploure molt més, com a Morella amb uns 500-550 mm, el Racó d'Ademús amb 450-500 mm, i més encara si ho comparem amb Crevillent o Elx, amb unes mitjanes que oscil·len entre els 250 i els 300 mm.

L'anomalia gandiana

Però tornem al coll de la Rafaela. Segons un pluviòmetre, el rècord de precipitacions anuals del País Valencià es troba a Gandia, amb uns màxims en els últims anys d'entre 1.600 i 2.000 mm, unes quantitats sorprenents que pràcticament dupliquen les mitjanes més altes. Però si les estadístiques indiquen que al casc urbà de la capital saforenca només s'enregistra una mitjana de 800 litres anuals, d'on ixen eixes mesures?

La resposta al fenomen es troba a la situació del pluviòmetre, ubicat a la Caldereta, un estret congost format entre la vessant sud del Mondúver i els últims contraforts de la serra Grossa, un lloc de complicada orografia a uns 400 metres d’altitud obert tant als vents de llevant com als de gregal i xaloc, que provoca que els núvols carregats d'humitat de la mar descarreguen amb força al guanyar altura. La seua ubicació no és trivial, ja que l'ajuntament el va instal·lar a la zona per a conèixer amb antelació el risc de desbordament del barranc de Beniopa, el qual ha provocant riuades en moltes ocasions, les últimes en novembre de 1987. Evidentment, si s'instal·laren més pluviòmetres a zones de muntanya semblats s'obtindrien registres semblants.

La font de la Caldereta

La gota freda

Menció a banda mereixen les riuades, provocades per un fenomen meteorològic denominat «gota freda», que es produeix quan una massa d’aire molt freda descendeix sobre una altra més calenta (produïda per l’acció de la Mediterrània, una mar que s’escalfa força durant l’estació d’estiu) i provoca greus pertorbacions, d’una intensitat tal que poden esdevenir devastadores. Com no podia ser d'altra forma, la Safor i la Marina tenen el trist mèrit de figurar com les zones més torrencials i amb els majors rècords pluvials no sols del País Valencià, sinó de tota Europa. Tres pobles comparteixen el títol de rècord peninsular de precipitacions en 24 hores: Oliva, Gandia i Xàbia.

3 de novembre de 1987. Barranc de Beniopa. Arxiu municipal de Gandia

Oficialment el rècord recau en els 817 mm d'Oliva i els 720 mm de Gandia, obtinguts tots dos en les mateixes 24 hores del 3 de novembre de 1987. El 2 d’octubre de 1957 es va registrar un episodi catalogat de tromba monsònica a Xàbia, amb unes precipitacions acumulades de 857 mm que conformaren el rècord absolut d'Europa fins que es va demostrar que s’obtingueren en 48 hores.
Per a que vos feu una idea de la barbaritat d’aigua que impliquen 720, 817 o 857 mm, tingueu en conter que a la famosa riuada de València del 14 d’octubre de 1957 caigueren 300 mm, o que a la tristament famosa “pantanada” de Tous del 20 d’octubre de 1982 les màximes precipitacions foren de 600 mm (encara que hi una estimació, no registrada, de que a Cortes de Pallàs, dalt de la presa, podrien haver caigut fins a 1.000 mm).

La última gota freda al nostre territori es va produir a la Marina Alta el 12 d'octubre de 2007, amb unes pluges tan intenses que les aigües del riu Gironà sobrepassaren els 21 metres d’alçada de la presa d'Isbert i es desbordaren a Beniarbeig, El Verger, Els Poblets i les Marines de Dénia. Es va enfonsar el pont de Beniarbeig i la riuada va causar la mort d'una dona al Verger, on l'aigua va pujar fins assolir els dos metres d'alçada.

La riudada de València de 1957

Els contrasts

Segons hem vist, a la Safor i la Marina plou per damunt de la mitja, però les pluges són molt irregulars. Per exemple, 2009 va ser un any dins de la mitjana, amb alternança de llargues temporades de sequera amb breus períodes de pluges torrencials, és a dir, molt mediterrani. La gran variabilitat climàtica que patim s'aprecien als 500 mm recollits a Pedreguer només en setembre, quasi la meitat del total anual, mentre que a la Font d'En Carròs, amb mitjanes anuals de 1.000 mm, només arreplegaren 806 mm en tot l'any. Tot el contrari ocorregué a Dénia, on els 1.017 mm registrats superaren per molt la mitjana anual de 700-800 mm. I ja que parlem de Dénia, és l’únic lloc del País Valencià que tots els anys pateix fenòmens meteorològics extrems com tempestes tropicals, nevades a peu de mar, pedregades intenses o tornats.

La riuada del 3 de novembre de 1987

Han passat més de 23 anys d'aquell 3 de novembre de 1987, quan es va produir la inundació més catastròfica que es recorda a la Safor. Unes inundacions tan fortes que han deixat per a la posteritat tant els 817 mm d'Oliva com els 720 mm de Gandia com el rècord de precipitacions de la península ibèrica en només 24 hores.

Carrer 9 d'Octubre. Arxiu municipal

Va començar a ploure un diumenge, dia de Tots Sants, i es va allargar fins dimarts dia 3. El matí d’eixe dia ja havia caigut la barbaritat de 300 mm, però encara faltava lo pitjor, ja que a migdia va començar a ploure tan desmesuradament que ni els iaios recorden un aigua així. I no ho podien recordar, ja que no hi ha cap registre que puga igualar els 400 mm que plogueren en només 4 hores, tot un diluvi de proporcions bíbliques. Per a que vos feu una idea, en quatre hores va ploure a Gandia la meitat de tota la pluja que cau en un any.

A les 4 o 5 de la vesprada tots els rius i barrancs de la Safor havien desaparegut baix les aigües inundant tots els pobles al seu pas. No hi havia aigua, llum ni telèfon, els carrers estaven inundats, les carreteres tallades i s'havien enfonsat ponts. La pitjor part se la va portar Beniopa, quan l'antic pont d'arcs sobre el barranc de Beniopa es va taponar com a conseqüència de la presa formada pels vehicles arrastrats. L'aigua es va desbordar amb tanta força que va rebentar les portes de les cases inundant-les fins el sostre. El Serpis es va desbordar a Venècia i els Marenys, i la veritat és que observant hui dia, des del pont del recinte firal, el seu enorme cau, costa imaginar l’enorme cabal que portava.

Encara que s'estima que en molts punts de la comarca arribarien a ploure fins a 1.000 mm en 24 hores, la major part se la va emportar Oliva, que malgrat lliurar-se relativament el casc antic per trobar-se més alt, al voltant del tossal del castell, la zona del passeig restà baix les aigües.

Carrer 9 d'Octubre i Beniopa baix les aigües. Foto: Chelo Soria

Només a Gandia l'ajuntament, dirigit per Salvador Moragues, va quantificar les pèrdues en agricultura i serveis municipals en més de 1.100 milions de les antigues pessetes. El mal produït a comerços i indústria, impossible de calcular, es va estimar en uns 3.000 milions i probablement es quedara curt. En total i afegint el mal produït a particulars (s’estimaren uns 3.600 habitatges afectats només a Gandia), l'estimació ascendia als 10.000 milions, als que cal afegir els 7.000 milions d'Oliva, els 3.600 de Tavernes o els 2.000 de la Font d'En Carròs. En total els danys estimats ascendiren a 25.000 milions de pessetes. A banda dels danys materials, cal afegir la mort d'una persona en Gandia i una altra en Oliva.

Pont de Beniopa. Arxiu municipal de gandia

Aquell dia l'exèrcit es va desplegar per tota la comarca per a repartir aigua i aliments, especialment a les zones més afectades com Oliva, la Font d’En Carròs i les platges. El president de la Generalitat, Lerma, es va desplaçar amb el cap de l'Institut Nacional de la Salut per a dirigir un dispositiu d'emergència per tal d'evitar epidèmies derivades del consum d'aigua no potable.

Però tot aquest desastre podria haver segut molt pitjor, ja que la vesprada del dia 3 es va rebre l'alerta d'un possible desembassament d'urgència del pantà de Beniarrés. Afortunadament no es va produir, perquè només s'haguera disposat de dues hores per a evacuar mitja comarca. I tot es va produir per l'aparició, a les 6:30 del matí del dia 3, d'un sistema convectiu dins de la mar que es va quedar falcat damunt de la Safor durant més de 30 hores. Una gota freda, com moltes de les que ens adverteixen cada tardor.

Segons recorden els experts, aquests episodis de fortíssimes pluges són cícliques a la comarca, amb un període de recurrència d'uns 20 anys. No vol dir que es tornen a repetir les inundacions del 1987 o les de finals dels 90 a Tavernes, ja que ambdues situacions es van produir per circumstàncies molt concretes i particulars, però si que podem esperar precipitacions que superen els 400 mm. Afortunadament la majoria d'ajuntaments s'ha ficat les piles, canviant els antics ponts d'arcs que produïen embussos, reforçant, canalitzant i netejant els caus de rius i barrancs o instal·lant represes a barrancs com el de Borrell, per tal d'evitar que l'aigua prenga fortes velocitats. També s'han instal·lat pluviòmetres i moderns sistemes de detecció de temporals com el radar de previsió de pluges del polígon Alcodar. Esperem que tot siga suficient i una catàstrofe com la que parlem no es torne a produir.

Gota freda del 1987

Conclusions

Com cantava Raimon en 1983, al meu país la pluja no sap ploure, així que cantem tots junts (o no, a veure si ens cau una nova gota freda):

"Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s’ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure."

PD. El rècord del mon de precipitacions en 24h foren els 1.870 mm caiguts a la Illa Reunion (oceà Índic) en 1952, l'aigua que cau a la Caldereta en tot un any!.

Teniu més fotos de la riuada a Gente de la Safor