La Servana i l’antiga alqueria de Xaresa

En 1249, després de conquerir Bairén, Jaume I va donar a la família Carnicer l'alqueria i terres de Xaresa, situada molt a prop d'una altra alqueria musulmana, Xeresa. Durant segles la ubicació de Xaresa va ser un misteri, però gràcies a les troballes arqueològiques realitzades a la Servana, una alqueria i riurau del segle XIX, es va poder tirar d’un fil que portaria a un importantíssim descobriment, la major necròpolis islàmica de la Safor, i amb ella la possible localització de l’antiga alqueria musulmana.

Al Llibre del Repartiment s'especifica una donació, per part de Jaume I, de terra i cases de l’alqueria de Xaresa: "A Arnau Carnicer, Ramón Carnicer, Bernat Carnicer, Pere Carnicer i a Bernat Vell, a saber, a Arnau Carnicer, sengles cases a Xaresa; i a Arnau Carnicer, quatre jovades de terra; i a cadascú dels altres, tres jovades de terra". Podeu pensar que el nom Xaresa es pot atribuir a un error o a una variació lingüística del topònim, situació com va ocórrer a la propera Xeraco, referida al Repartiment com "Xaraco". Però al mateix document s'indica que "... i si per a les susdites jovades no hi hagués terra suficient en l'esmentada alqueria, que les tinguen i que les reben en una altra alqueria anomenada Xeresa". Abans de la Reconquesta, per tant, existien dos nuclis de població al terme, i mentre que Xaresa restaria deshabitada i donada a cristians, Xeresa acolliria als musulmans de les dues alqueries. Només restava respondre a la pregunta del milió: on es trobava Xaresa?

Des del segle XVIII, Cavanilles i diferents historiadors ens indicaren nombroses troballes al terme de Xeresa de làpides amb inscripcions, monedes de plata i coure i restes de ceràmica de l’època romana: "las monedas de plata y cobre, como tambien las varias lápidas Romanas que se han hallado en el término de Xerésa, indican que allí habitó esta nación culta, y que hubo pueblo de alguna consideración en la antigüedad". Sanchis Sivera en 1922 va especificar que les restes arqueològiques es trobaven "en los alrededores del caserío de la Servana", a banda d’especificar l’existència de llenços de muralla antiga i restes humanes. A la finca, a principis del segle XX uns llauradors es trobaren soterrats esquelets, ferramentes i altres objectes. També els treballadors de la Servana coneixien l'existència de restes humanes. La sospita de la localització de Xaresa al voltant de l'alqueria prenia forma.

A finals del segle XX, com a conseqüència de les tasques d'urbanització del polígon industrial, es descobriren canalitzacions i el camí d'accés a l'alqueria de la Servana. Les excavacions tragueren a la llum, en una superfície d'uns 40 metres, una gran quantitat de restes de ceràmica musulmana. Els arqueòlegs es trobaren davant d'una àrea arqueològica molt important, amb una sèrie d'estructures arquitectòniques, una sènia islàmica (malgrat trobar-se parcialment arrasada per les excavadores), així com teules, àmfores i monedes romanes. També es va descobrir la base d’una forma de sucre, molt interessant ja que Xeresa tingué el primer trapig de sucre de la Safor i possiblement un dels primers del País Valencià.
 

Cementeri islàmic

Anys d'exploracions culminaren amb la troballa d'un gran cementeri islàmic de 3.000 metres quadrats, el més gran de la comarca. A la necròpolis, utilitzada entre els segles XI i XIV, s'han trobat prop de 150 tombes orientades al sud-est, mirant a la Meca, pel que es pot parlar del primer cementeri islàmic planificat de la Safor. La troballa ens ofereix interessants detalls del nostre passat, ja que per exemple l'aparició de cadàvers de xiquets i joves a la zona menys antiga del recinte confirmaria una greu epidèmia de pesta del segle XIV. Les excavacions han recopilat fins a 70 caixons de ceràmica musulmana, entre els quals destaquen unes peces envernissades amb estampes vegetals de color verd. També s’ha trobat una zona de producció de ceràmica amb espai destinat a abocadors, alguns pous, sis sitges, un menut forn islàmic i una calçada, a més dels fonaments d’unes cases que podrien ser les que figuren al document de donació per part de Jaume I als Carnicer, pel que es podria afirmar, a la resta de concretar els estudis, que s’ha trobat la ubicació de l’alqueria de Xaresa.

Restes humanes trobades a la necròpolis de la Servana

El recinte arqueològic es troba només accedir al poble, a la dreta i front la rotonda d'accés, on  hi ha una barraca. Es tracta d'una enorme parcel·la de 10.800 metres quadrats envoltada pel polígon industrial, delimitada pel camí de l'Estació al sud i pel carrer de la Servana al nord. Amb aquesta troballa es pot demostrar que Xeresa i Xaresa es trobaven molt a prop, a només uns centenars de metres. Malgrat teories que apunten a l'origen iber dels topònims, sembla que tenen origen en l'àrab "Xarîza", que seria el nom de la família que es va assentar per primera vegada a la zona. La conclusió evident és que amb la conquesta de Jaume I, Xeresa va continuar habitada per musulmans fins l'expulsió de 1609, i malgrat que les prop de 100 cases amb que comptava quedarien despoblades, en 1611 tornarien a ser repoblades per cristians. Per contra, Xaresa seria despoblada en el segle XIV i ocupada per cristians, que l'abandonarien pocs segles després. En el segle XIX serien reaprofitades les estructures antigues per a construir l'actual alqueria de la Servana, dedicada al conreu de la pansa.

Parcel·la on s'han trobat les restes islàmiques. A la dreta es veu la Servana

Jaciment

La Servana és un edifici tradicional de tipus alqueria, formada per dues navades paral·leles d'orientació est-oest, separades per murs de càrrega, amb planta baixa i una altura. L'edifici, construït en maçoneria, està format per un cos principal i un gran pati central descobert, adjacent al vessant nord. El sostre, a dues aigües i de teula corba, està recolzat sobre unes bigues de fusta i una base de canyís. La navada sud, corresponent a la façana principal, compta amb un riurau de quatre arcs frontals i un lateral de major mesura, per a l’entrada dels carros. L'edifici estava destinat a l'assecament del raïm moscatell per a fer pansa. Malgrat no haver cap constància escrita de l'origen de l'edifici, l’existència del riurau ens donaria una cronologia que rondaria la data de 1850, encara que possiblement fora edificat per damunt d'una anterior edificació. De fet, el mur oest del pati, de 12.8 m i realitzat amb la tècnica de la tàpia, pertanyia a una antiga casa de l’alqueria musulmana. El pati, utilitzat com a sequer de la pansa, va ser empedrat amb posterioritat amb còdols de riu formant figures geomètriques i florals.

La Servana

Vista trasera de la Servana on s'observa el seu pati

Sembla mentida, però el descobriment mai haguera segut possible de no ser per les pressions, al·legacions i insistència del Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX), del Bloc de Xeresa, d'altres institucions culturals i de ciutadans particulars, que evitaren que l’ajuntament soterrara l’alqueria i els terrenys baix naus industrials.

Tot va començar l'any 2001, quan l'ajuntament de Xeresa, governat pel PP, va decidir enderrocar l'alqueria de la Servana per a desenvolupar un polígon industrial. L'enderroc incloïa la declaració de zona industrial d'una àrea que ja estava declarada com d’interès arqueològic. La pressió de l'oposició, el CEIX i particulars no es va fer esperar. També va arribar un informe dels tècnics de la Direcció de Patrimoni per a que l'ajuntament aplicara les mesures de protecció establides al Catàleg de Bens i Espais Protegits. Institucions con el CEIC i inclòs la pròpia Generalitat demanaren que la Servana fora protegida.

Però al front de l'alcaldia es trobava Ciprià Fluixà. Per als que no el conegueu, deixeu que òbriga un breu parèntesi: Ciprià Fluixà, ex-alcalde de Xeresa per UV i després pel PP, a banda d’intentar urbanitzar l'ombria del Molí del Mondúver amb un PAI de 496 vivendes, o permetre la barbaritat urbanística del càmping Caudeli, té en el seu haver el trist mèrit de ser el primer alcalde condemnat a penes de inhabilitació i de presó per prevaricació i delicte contra el medi ambient, a l’autoritzar vessaments de residus a la marjal de la Safor entre 1995 i 1998, intentant soterrar més de 100.000 metres quadrats de marjal, protegida per nombroses lleis, mitjançant llicencies de soterrament de fem. També va permetre que l’empresa Rústicas creara Xeresa Golf, un complex d’oci en mig de la marjal amb dos hotels, un camp de golf i fins i tot un parc temàtic, que afortunadament  la Generalitat va aturar (encara que Xeresa Golf crearia el projecte a Terra Mítica, on acabaria fent fallida l’any passat).

Doncs arribat juny aquest senyor, ometent fins i tot les indicacions del seu partit i per descomptat la de tots aquells que reclamaven salvar el patrimoni del poble, va aprovar per la via d'urgència l'adjudicació de les obres de la zona industrial que incloïa la demolició de l'alqueria de la Servana i el soterrament del jaciment. Afortunadament, l'any 2003 l'alqueria va ser indultada gràcies a la declaració de zona de protecció arqueològica per la Conselleria, i per tant baix aplicació de l'article 62 de la Llei 4/98 de Patrimoni Cultural Valencià.

Xeraco i Xeresa segons Cavanilles al segle XVIII

Articles relacionats

Els picapedrers de Xeresa
El Mondúver per Xeresa