El Morro Blau de la Xortà
La Xortà forma una ampla estructura rocosa on s'assenten els abruptes i verticals cingles de la vessant nord, la que hui visitarem. Per la vessant sud la serra cau al riu Guadalest per nombrosos i profunds barrancs.
| Mapa detallat, perfil i estadístiques | | | Com arribar-hi |
Ja hem conegut la ruta integral de la serra i la circular dels Arcs d’Atanços, per tant en aquesta ocasió les barrejarem i ens centrarem en major detall en la vessant més llevantina de la Xortà, en l’ascensió al Morro Blau. Es tracta d'una ruta prou llarga, uns 20 quilòmetres entra l'anada i la tornada, pel que tindreu que preveure unes 6 hores de marxa totals (afegiu mitja hora més si voleu visitar els arcs), i si be no compta amb cap dificultat, hi ha un tram d’uns 3 quilòmetres molt costerut.
 |
| La Xortà |
L'accés a la ruta es pot realitzar tant des de Tàrbena com des de Castell de Castells. Tant a un com a l’altre accedirem per la CV-720 des de Pedreguer (o per Callosa si veniu de l’interior). Després de passar per Alcanalí i Parcent, o be girarem a l’esquerra pel Coll de Rates cap a Tàrbena, o be seguirem per Benigembla fins a Castell de Castells. Si triem l’opció de Castell de Castells, aconsellable gràcies a la nova carretera, girarem cap a l'est per la carretera de Tàrbena (CV-752) i a uns 7 quilòmetres, abans de passar l'arrodonit tossal del Somo (881 m) i junt una corba, veureu un camí a la dreta amb un cartell de fusta indicador del PRV-151 Els Arcs, on deixarem els vehicles.
 |
| La Xortà des del pla d'Aialt |
Una advertència: encara que la pista està mig asfaltada fins a dalt, si vos estimeu el cotxe més val que el deixeu ací, ja que a banda de l’evident perill per a suspensions i rodes, la pista és molt costeruda i estreta, sense cap punt on arrimar-se durant molts quilòmetres, pel que si vos trobeu un cotxe de front imagineu cóm serà el baixar marxa enrere. Els primers quilòmetres de la ruta coincideixen amb la ruta PRV-151 Els Arcs, on podreu trobar informació més detallada. Comencem a pujar pel pla d'Aialt, al principi sense cap pendent, per una pista envoltats primer per denses pinedes de repoblació i després per bancals d'ametlers. Passarem junt l'antic corral del Somo i arribarem a una bifurcació senyalitzada on obviarem el ramal del Xarquet, girant a la dreta. Als 30’, junt a una corba tancada, veureu a la dreta el camí dels Arcs d'Atanços, que opcionalment podreu visitar en uns 35 minuts d'anada i tornada.
 |
| Els Arcs d'Atanços |
De nou a la pista ens prepararem per a una forta i ingrata costera d’uns 3 quilòmetres per asfalt, encara que més amunt i a l'esquerra hi ha una drecera que puja recte estalviant-nos les revoltes de la pista i passant per l'amagada font de la Teula. La decisió és tota vostra, llargues però còmodes revoltes versus costeruda i mig perduda però directa senda.
 |
| Pista forestal de la Xortà |
Triem el que triem anirem endinsant-nos al cor de la serra, i mentre que a la part baixa era molt cridanera la presència quasi exclusiva dels ametlers, durant tota la pujada ens sorprendrà la gran frondositat i exuberància de les pinedes producte de repoblacions. Efectivament, la serra ha patit nombrosos incendis forestals, pel que la vegetació arbraria autòctona és comparativament escassa, trobant-se concentrada a les zones més altes, amb taques aïllades de carrasques a les zones de la Penya Alta i el Morro Blau i exemplars solts d'aurons, freixes i roures valencians.
Triem el que triem arribarem a molt tardar en una horeta a una pista forestal que recorre paral·lela la carena de la Xortà d’oest a est. Per la dreta veurem el desviament cap a la Penya del Castell i a la Mallada del Llop, pel que ens dirigirem cap a l'esquerra.
 |
| Cingles de la Xortà, amb la Bèrnia al fons |
 |
| Amaneix a la Xortà |
Caminarem a l'ombra d’uns verticals i, sense exagerar, impressionants cingles i tallats que cauen a plom damunt d’amples cornises entapissades de runars, als peus dels quals és inevitable sentir-se menut i insignificant davant de la natura. Veurem grans superfícies verticals entapissades per gegantesques hedres, “finestres” a la roca i, desafiant la gravetat, una interessant comunitat vegetal adaptada als cingles, dalt dels quals no és gens complicat observar espècies de gran interès com l'àguila de panxa blanca, l'àguila reial, el falcó pelegrí o el duc.
 |
| Cingles de la Xortà |
Les vistes comencen a ser increïbles, tant per l'espectacular silueta de la Penya Alta, que sembla tallada amb una gegantesca destral, com per les inèdites vistes sobre la vessant ponentina de la propera serra de Bèrnia. Annexa i a l’esquerra de Bèrnia, allà al fons de la vall, crida l’atenció la gran muralla natural que forma la serra del Ferrer, peculiar i atípica per desenvolupar-se de nord a sud trencat tota directiu prebètica, delimitant l’extensió d’una plana molt abrupta i d'una bellesa espectacular. Al fons, més enllà del Ferrer, si el dia està completament clar deuríeu poder divisar sense problemes Eivissa. Si girem el cap cap al nord, la característica silueta del Mondúver destaca sobre la resta.
 |
| Pista forestal de la Xortà |
Tres quilòmetres de còmoda pista de terra sense cap inclinació i uns 45 minuts ens acosten a una zona repoblada i molt densa, declarada microreserva de flora. El camí fa un revolt acusat junt una bassa de reg i enfila, junt una preciosa arbreda de pins, l'últim parell de revoltes formigonades que queden fins la font dels Teixos.
 |
| La Penya Alta |
Als peus de la Penya Alta i envoltat de xops ens trobarem un bonic refugi de fusta i pedra d'estil alpí, cridaner pels seus vius colors, a la vora de la font del Teix o dels Teixos (1.065 m), adequada per Icona en 1979. El refugi, obert al públic i propietat de la Conselleria Medi Ambient, és un bon punt final on fer nit si algun dia vos decidiu a fer un clàssic entre els clàssics, la travessa Serrella-Xortà entre Benasau i Bolulla.
 |
| La Penya Alta de la Xortà |
Encara que no és l'objectiu de la nostra excursió, per darrere del refugi puja una senda molt costeruda fins un coll des del qual, i amb molta més costera, puja un difuminat sender per la cresta entre carrasques fins dalt de la Penya Alta (1.219 m), punt més alt de la Xortà que farem en menys de mitja hora. Si opcionalment decidiu pujar, tingueu en conter al baixar que des del coll podeu descendir a la vessant sud de la serra, on podreu connectar amb la pista del Morro Blau, com a continuació veurem.
 |
| Refugi de la font dels Teixos |
 |
| Font dels Teixos |
Abandonarem el refugi i de nou a la pista, seguint els senyals, ens dirigirem cap a l'est, en direcció al Morro Blau. Al fons d’un camí envoltat de pins va apareixent poc a poc, i com si fora l’amenaçant aleta d'un tauró, la imponent silueta de la Bèrnia. Girarem a la dreta i ens trobarem a una menuda vall formada pel barranc del Negre, verd i exuberant, als peus de l’estret i llarguerut cim del Morro Blau, clarament identificable gràcies a la seua caseta d'observació ubicada junt al vèrtex geodèsic.
 |
| Bèrnia |
Arribarem a un encreuament i, donat que tornarem pel camí de l’esquerra, seguirem per la dreta. Amb una costera no massa pronunciada remuntarem paral·lels la capçalera del barranc del Negre en direcció oest. Entre denses pinedes i taques aïllades de carrasques passarem junt una basseta natural i arribarem a una corba on hi ha un encreuament. Davant nostre hi ha una plana delimitada a la dreta per la Penya Alta, molt antropitzada com demostra l’existència de nombrosos bancals i marges abandonats. A la dreta de la Penya Alta observarem un coll que connecta tant amb la màxima altura de la serra com amb el refugi dels Teixos.
 |
| El Morro Blau |
El camí es transforma en senda i continua cap a Guadalest per la Font Major i cap a Castell de Castells per la Penya del Castell, pel que l'obviarem i seguirem per l’esquerra la pista principal, que comença a remuntar el Morro Blau.
L'ascens per la carena oest del Morro Blau, cridanera per l'existència de conreus a aquestes altures, es realitza per una ampla canal poc alta però suficient per a que ens impedisca contemplar cap vista fins que no ens trobem molt a prop del punt més alt, un vèrtex geodèsic de 1.125 m d'alçada i un dels millors miradors de la Marina Baixa. Només arribar la Bèrnia i l’Aitana inundaran la nostra vista, i Callosa i Benidorm apareixeran als nostres peus. Junt al vèrtex es troba una moderna caseta de vidre i pedra destinada a la vigilància forestal. L’ascens ens ha portat uns còmodes 40 minuts des de la font del Teix.
|
| Cim del Morro Blau |
Seguirem la pista en direcció est, que poc a poc va girant cap a l’est descendint al barranc del Negre, travessant un bonic bosquet de pins. Passarem a prop d'una antiga nevera molt malmesa, el clot del Morro Blau, i arribarem a un encreuament on, quan passàrem, hi havia un 127 abandonat. Per la dreta obviarem un sender que es dirigeix cap a Bolulla i seguirem la pista cap al nord per una revolta fins arribar, de nou, a la vessant nord de la serra.
 |
| La Penya Alta des del Morro Blau |
 |
| Bèrnia des del Morro Blau |
 |
| El Morro Blau i la Penya Alta |
Des d'aquest punt no tindrem més que recórrer tot el trajecte a la inversa, ens esperen uns 10 quilòmetres, però ara són en baixadeta, pel que no ens portarà més de dues hores i mitja. Una altra opció seria fer la ruta de la Xortà a la inversa, dirigint-nos a Castell de Castells per la pista i tornar al pla d’Aialt seguint el PRV-46 que, des de la font de la Bota, es dirigeix a Tàrbena pel coll de la Bijuaca, encara que tindreu que preveure uns 17 quilòmetres i unes 4 hores més de caminata.
 |
| Clot del Morro Blau |
Temps:
Pla d’Aialt – Encreuament Arcs: 2.000 m, 30’
Encreuament Arcs – Pista de la Xortà: 3.000 m, 60’
Pista Xortà – Font dels Teixos: 2.800 m, 45’
Font dels Teixos – Morro Blau: 2.560. 40’
Total: 3h de pujada i 2h 30' de baixada.
Rutes relacionades:
Els Arcs d'Atanços
La Xortà
La serra de Bèrnia
La Serrella
Els Frares de la Serrella"
Integral la Serrella - la Xortà, de Benasau a Bolulla
Fascinant la foto de la penya alta amb el refugi!! Me la he ficada de fondo de windows. El fet és que fa unes setmanes vaig anar als arcs, ara tinc excusa per tornar, ja que em va encantar!
ResponEliminaT'ha pasat com a mi quan vaig anar, se t'han caigut els ous en terra al vorer la Bèrnia asomarse segons camines al Morro, és una vista increible
ResponEliminaCertament si, quan vas caminant cap amunt i comença a aparèixer, com si fos l'aleta d'un tauró, poc a poc el cim de la Bèrnia, és una imatge brutal!.
ResponEliminaHe pujat pero nomes a la Xortà, no vaig continuar al Morro pensant que seria molt dura, pero pareix tot el contrari!
ResponEliminaeixa ruteta l'he feta jo i nosaltres vam tardar 5 hores però no pots encantar-te gens i no vam vore els arcs ja que els havia vist anteriorment.
ResponEliminaÉs una ruta llarga però molt però que molt visual,és preciosa la Xortà i lo del Morro Blau per a mi és menys atractiu però si mires Bèrnia s'ho val la caminata de més que et pegues