El Pla dels Avencs, situat a la serra del Buixcarró, és una zona de gran interès espeleològic perquè en un espai d’un quilòmetre quadrat es desenvolupen almenys sis avencs de més de 100 metres de profunditat, entre els quals destaca l’avenc Pilar amb -235 m, cota màxima del País Valencià. De camí recorrerem l’antiga ruta de les neveres de Barx i podrem gaudir de l’encisador barranc de Manesa, un dels més bells i exuberants de la Safor. Opcionalment visitarem el Pla del Surar, la surera més meridional del País Valencià.
La ruta circular, senyalitzada amb el PRV-60, té una duració d'unes 3 hores i mitja i uns 10 quilòmetres de recorregut (menys d'1 hora més si voleu anar al Pla del Surar). Encara que no té cap dificultat tècnica i el desnivell no és massa elevat (384 m), no l'aconsellem per a fer amb xiquets per la costera inicial i sobre tot pel perill dels avencs, donat que les seues boques no compten amb cap protecció i es troben massa a la vista.
La font de la Drova als peus de l'Aldaia
Partirem de la Drova, partida municipal del terme de Barx situada junt a la carretera de Gandia, pocs quilòmetres abans de la població. L’accés a el podeu realitzar per la N-332 triant l’eixida, a l’altura de la circumval·lació de Gandia, de la carretera CV-675 Barx. La ruta comença a la font de la Drova o font de l’Om, senyalitzada des de la carretera, i una de les més estimades i visitades pels saforencs.
Prendrem el camí de les Basses, situat darrere la font, i marxarem cap a l’est. A pocs metres localitzarem unes antigues basses o aljubs del segle XVIII que donen nom al camí, construïdes amb forts murs de pedra i argamassa reforçats amb contraforts.
Les basses
Poc després, al costat d’una gran figuera al conegut Quatre Cantons ens desviarem per una senda que sorgeix a la dreta del camí i passarem vora la font de la Mongeta, amb un safareig característic.
Font de la Mongeta
Caminarem en contínua ascensió entre bancals de muntanya fins arribar a una petita fonteta que emmagatzema l’aigua en una represeta. Des d’aquest punt s’estén una vista esplèndida sobre la vall de la Drova on destaquen singularment els cingles de l’Aldaia.
Travessant un fantàstic, insòlit i frondós bosc mediterrani que arriba en alguns trams a prendre un sorprenent aspecte selvàtic, passarem vora un pi solitari que s’observa des del principi del recorregut, fita del coll dels Cargols, en menys d'una hora des de l'inici.
La Drova i la Penyalba des del coll dels Cargols
Mondúver
El Coll del Cargol des del Mondúver
Abandonarem el típic paisatge d’ombria del vessant sud de la vall de la Drova per a canviar a un terreny més secà. Des d’ací naix una senda a l’esquerra que es perd ràpidament però que no considerarem. Continuarem per la senda principal i advertirem la boca del primer dels avencs, el forat de l’Aire (-106 m), conegut així per què moltes vegades bufa vent del seu interior degut a les diferències de pressió entre dins i fora Aquest fenomen és més exagerat en dies de tronada, ja que les pressions exteriors són més baixes.
El Forat de l'Aire
Des d’aquest punt s’obrin unes vistes extraordinàries del Mondúver, el Cargol o Molló de l'Alt de les Penyes i la Selleta, a més de magnífiques panoràmiques sobre la vall de Marxuquera, amb el Montgó al fons. Baix de nosaltres transcorre el barranc de la Selleta, un dels afluents del Borrell, capçalera del barranc de Beniopa.
El Cargol i la seua característica silueta
Barranc de la Selleta
La Falconera i la mar des del barranc de la Selleta
Costera amunt per la riba dreta del barranc de la Selleta, en pocs minuts si mirem cap enrere, divisarem la mar. Als 20 minuts el barranc s’obri a una zona plana després de passar ran d’una senda a l’esquerra de l’itinerari que, a escassa distància, s’uneix novament a la ruta principal. En aquesta plana, més avant, s’estén una pineda petita on abunda el mineral de ferro per la qual cosa rep el nom de la pineda del Ferro. Al sud del bosquet sorgeix una senda en direcció a la pista de Pinet que ometrem.
Remuntant el barranc
Capçalera del barranc
Caminarem pel llit del barranc i als pocs metres, a la dreta del camí, veurem una senda mig perduda que mena a l’avenc Sanxo, de més de 160 metres de desnivell. Seguirem per la senda principal. Als 10 minuts el camí es divideix; cal prestar molta atenció a les indicacions perquè resulta molt fàcil equivocar-se. Per l’esquerra comunica amb el pla del Surar per la pista de Pinet i per la dreta la senda mena al pla dels Avencs.
Camí de la pineda del ferro
Pineda del ferro
Surera del Pla del Surar
En aquest punt vos aconsellem, si calculeu que aneu be de temps, desviar-vos temporalment a visitar el Pla del Surar o de Suros, situat aproximadament a 20 minuts i un quilòmetre i mig de distància. Així, abandonarem la senda del pla dels Avencs i ens dirigirem per l’esquerra del camí en direcció a la pista forestal de Barx-Pinet, on la senda connecta per dos punts. Prendrem el camí cap a l’esquerra en direcció a Pinet. Cap a la dreta la pista continua en direcció a Barx. En aquest itinerari tenim al nostre abast una sèrie de paisatges i vistes excepcionals sobre la Safor, la Vall d’Albaida i l’Aitana, entre d’altres. Als 15 minuts ens endinsarem per una zona de vegetació cada vegada més densa, passarem per la bassa i el pla del Surar i veurem el naixement del barranc de la Gota, afluent principal del barranc de Borrell. A l’altura de la bassa, un camí que sorgeix a la dreta penetra dins el pla, espai declarat Microreserva de Flora, Lloc d’Interès Comunitari i Paratge Natural Municipal. Magnífics exemplars de sureres, pins i falagueres, a banda de moltes altres espècies vegetals, voregen el camí, que s’esvaeix en pocs minuts. Es traca de la sureda més meridional del País Valencià, amb la particularitat que, per tractar-se d’una espècie de sòls silicis, ha crescut sobre sòls calcaris gràcies a l’alta pluviometria de la zona. Per l’esquerra de la bassa (bàsicament un toll, sec durant els mesos estivals) una senda ascendeix per l’alt de la Lletrera en direcció a la pineda del Ferro, a escassa distància del pla dels Avencs. Aquesta constitueix una altra variant d’accés a aquest punt.
Pla del Surar
Tornant a la bifurcació on ens hem desviat per anar al Pla del Surar, ascendirem durant 5 minuts fins assolir el coll que dóna pas al pla dels Avencs. La senda s’escindeix en tres vies. La drecera de la dreta mena a l’avenc Aldaia. La central es dirigeix a la nevera de Dalt i a l’avenc Violetes. La senda de l’esquerra ens durà al pla de les Neveretes i a Barx.
El Pla d'Avencs
Barx i la Penyalba des del cim de l'Aldaia
Continuarem per la dreta, i després de passar -i visitar- la senda que ascendeix al cim de l’Aldaia, arribarem a l’avenc Aldaia, format per un impressionant pou de 80 metres de fondària i 20 de diàmetre, molt apreciat pel món de l’espeleologia. Ací el camí es perd, però continuarem camp a través en direcció nord-oest fins ascendir als cingles de l’alt de l’Aldaia, amb una de les vistes més espectaculars que trobarem sobre el Mondúver i la Drova. L’avenc Simarro (-58 m) se situa al sud-est del pla dels Avencs, molt a prop d’una petita pineda, amb un pou ample per entrada.
Descomunal boca de l'avenc Aldaia
Retornarem a la segona bifurcació i ens dirigirem cap a l’esquerra (consulteu la variant si voleu visitar el ventisquer de l'Aldaia). Passarem vora una dolina i un bosquet de carrasques, a la dreta del qual veurem un definit coll rematat per una pineda on destaca un enlairat i aïllat pi, fita i marca natural del descomunal clot o ventisquer del Buixcarró, accessible si obrim be els ulls per una desfeta i més que perdura senda.
Carrascar
Després de travessar un coll ens endinsarem en una zona de dolines. Vorejarem un tossal i arribarem a un coll on trobarem una senda senyalitzada que naix junt a un pi solitari que ens servirà de referència. Si continuàvem per aquesta senda, en 5 minuts arribaríem a la pista de Pinet. Ací també hom pot accedir per un senderol que havíem vist en passar junt al tossal.
Farem camí per la senda principal i descendirem dolçament, al fons es divisa la pista de Pinet. La senda es divideix però aviat torna a ajuntar-se. Travessarem un barranc i vorejarem l’alt de Carpi per la dreta sense patir cap desnivell. Ràpidament hom descendeix al pla de les Neveretes i al pla del Garbuller.
Penyalba des de la senda de l'avenc Violetes
En assolir el llit del barranc de Manesa, la senda s’obri novament; a l’esquerra es dirigeix cap a la pista forestal de Pinet, per on podríem baixar a Barx en direcció nord o dirigir-nos a Pla de Corrals en direcció sud-oest per la serra del Buixcarró. Evitarem en aquesta ocasió la pista i caminarem per la dreta per visitar les Neveretes seguint el curs del barranc de Manesa. El pla de les Neveretes rep el nom per dues menudes neveres (una d'elles totalment perduda) i un ventisquer, construïdes entre els segles XVIII i XIX i aprofitades pels veïns del poble. Ens trobarem junt al sender una menuda nevera de planta circular de 6 metres de diàmetre per 5 de fondària, encara que en l'actualitat es troba molt colmatada per sediments, pedres i teula àrab provenint de l’enfonsat sostre, del qual encara hi ha restes que ens permeten contemplar l'inici de la volta. Poc després, junt a l'inici del barranc, es troba un ventisquer de planta circular irregular, d’uns 10 metres de diàmetre interior i completament enrunat. Els murs del pou, molt rudimentaris i units sense morter, s’han enfonsat, pel que es troba tant colmatat que dificulta fins i tot la seua localització.
Nevera del Pla de Neveretes
Travessades les restes de la segona nevera, envaïda per la vegetació, un cartell anunciador de la Microreserva de Flora ens indica l'entrada al barranc de Manesa, possiblement un dels més captivadors de la comarca. Una agradosa senda margenada ens durà al poble en uns tres quarts d’hora. Es tracta d’una senda històrica, utilitzada des de l’antiguitat per al transport del gel de les neveres al monestir de Valldigna.
Sureres del barranc de Manesa
La senda discorre per la riba dreta del barranc, al bell mig d’un espès bosc de pins, carrasques, sureres i abundant presència de vegetació d’ombria, entre la qual destaca singularment la falaguera.
Falagueres al barranc de Manesa
L'explosió de verdor del barranc de Manesa
A poc d’assolir la fi del barranc, la senda es desvia cap a l’esquerra per una pineda i transcorre paral·lela al poble durant uns centenars de metres, també en un entorn fresc i frondós on de nou les falagueres i les carrasques tornaran a sorprendre’ns. Finalment arribarem a la desembocadura del barranc, a la vora del poble.
El barranc de Manesa
Entorn de la nevera de Barx
Baixarem en direcció a Barx per a visitar la Nevera, una cava de planta circular de maçoneria i morter de cal, de gran diàmetre exterior, 14.80 m, però uns murs exteriors molt prims, només uns 0.6 m. Va perdre la coberta original, de la que s’observaven alguns punts de naixement dels arcs de rajola massissa, fins que va ser restaurada i se simularen els nervis del sostre amb tres bigues de metall, amb una actuació prou discutible. El pou interior compta amb un diàmetre de 13.6 m i 9 m de diàmetre, amb una capacitat estimada de 870 m3. El fons del dipòsit, completament cobert, va ser netejat completament en 1994, restaurant també la porta del túnel inferior de la vessant est, afegint una escala de ferro fins a eixe nivell. Antigament el dipòsit comptava amb dues portes enfrontades, orientades a l’est i oest. Sembla, encara que és discutible, que va ser construïda al segle XVII per l’ordre del monestir de Santa Maria de Valldigna, destinataris de la producció de gel. Crida molt l’atenció la seua ubicació, a escassos 350 m i a un lloc on en l’actualitat neva com a molt un parell de vegades a l’any i sense arribar a collar.
Passarem per la font de la Benita i retornarem a la Drova per l'Assagador o camí de les Basses, paral·lel a la via asfaltada, que en uns 20 minuts ens durà a la font de la Drova, inici del nostre recorregut.
Assagador de la Drova
La Drova des del coll dels Cargols
Variant. Ventisquer del Buixcarró i avenc Violetes
Situats a la segona bifurcació, a l’entrada del Pla dels Avencs, continuarem recte, en direcció oest, per una senda difuminada. A certa distància, a la dreta, s’obri l’avenc Pablo Pujol, encara que resulta difícil de localitzar. Després de caminar 5 minuts, la senda s’escindeix. Continuarem recte i arribarem a l’avenc Violetes, de 174 metres de fondària. Aquesta senda, hui dia molt esvaïda i abandonada, connectava amb la Drova travessant per sota dels cingles de l’Aldaia. Encara n’hi ha restes, però no és aconsellable trepitjar-la a causa de l’abundant vegetació d’ombria (plena d’argelagues i esbarzers, una llàstima perquè prometia molt).
Penyalba des del sender de Violetes
Coll de l'Avenc Violetes
De retorn a l’última bifurcació, als 5 minuts i a l’esquerra apareixerà el Ventisquer del Buixcarró, assolat hui dia. Els ventisquers eren unes rudimentàries neveres, sense sostre, que solien aprofitar dolines o forats naturals a zones on per la seua ubicació solien omplir-se de neu. Normalment els ventisquers eren utilitzats com a punts d'acumulació de neu que després era transportada a les neveres més properes. Al sud del ventisquer naix una senda que mena a la ruta principal, a prop del punt per on es descendeix fins el pla de les Neveretes.
Restes de l'enfonsat vestisquer del Buixcarró
Vos adjuntem el video de la ruta que rodàrem per al programa Medi Ambient de Canal 9
Que llàstima no haver-nos posat tot aquest article formidable a la TV de Canal 9, que diferencia, amb el que havia per mostrar i el que ens van ensenyar. Ens van deixar amb ganes de més, però en programes de Medi Ambient sempre fan el mateix. A veure si seleccionen més la qualitat i no posen 3 o 4 temes al mateix espai, (com el dels ossets de aquest dia). Retallar el vostre i posar-nos els ossets és per matar-los.
Ei, és genial la combinació d'explicació i el video resum. Imagine que estarà malament que els de telecamps vos acompanyen en més eixides, però no estaria gens malament.
Aprofite l'ocasió per encetar una menuda polèmica, si a algú li interessa :P Solem parlar de l'avenc Pilar com el més fons del País Valencià amb 235 metres. La primera posició al rànquing de moment no li la discuteix ningú, però no és el cas de la fondària. La primera topografia que es va fer d'aquesta cavitat pel Centre Excursionista de Gandia va donar com a resultat 223 metres de fondària. Aquesta xifra va ser rectificada posteriorment per el grup SCAV de València als 235 metres actuals. Quan nosaltres reférem la topografia del Forat de l'Aire, poguérem comprovar (no sense revisar-ho varies vegades) que existia un error de 12 metres a la topo del SCAV, error important donades les dimensions de l'avenc. Aixó, entre d'altres coses, em fa pensar que és més fiable la fondària que li atorgà el CEG a la primera topografia. Evidentment el problema és qui ho comprova, donat que l'exploració d'aquesta cavitat es prou desagradable.
Despres de lligir el vostre llibre tenia una alta visió de vosaltres, pero vist el comentari de David, veig que sou encara més màquines del que pensaba, també topografieu simes! magrada saber que hi ha gent disposada a cedir gratuitament el seu temps i coneixement per a donar a coneixer el nostre entorn que els politics i mitjans de comunicacio no transmeten. Salvador
Gràcies, mentre tinguem lectors agraïts com tu, pagats estarem. Perquè nosaltres podem traure d'algunes estadístiques quanta gent ens visita i des d'on, però mai podrem saber si els articles els agraden o no, si no comptem amb els vostres comentaris :)
Pues aquí tenéis un lector fiel! Me gusta más cuando meteis artículos de Pirineos (soy de Valencia, y me gusta "subir al norte" más que "bajar"), pero en general teneis un estilo bastante ameno para hablar de montaña, que por definición suele ser o bien un coñazo ("gira en el siguiente àrbol...") o bien una descripción para amiguetes ("nos tomamos un café antes de salir en el bar de Paco, donde estaban haciendo la repetición del programa..."). Nada, seguir así y más caña a Pirineos!
Moltes gràcies pels comentaris. Sobre el tema de les topografies, fa moooolts anys que no faig espeleologia en pla seriós, però sé que hi ha molta gent treballant en aquesta tasca de descobriment i topografia del subsol, així com en moltes altres disciplines dedicades a la natura, i tot sense cap anim de lucre. A ells també va dedicat aquest bloc.
La vaig fer diumenge, i em vaig enrecordar de vosaltres!! quasi em dona un infart de la calor que feia, canalles! :D Ara en serio, culpa meua per anar a la muntanya el dia de mes calor de l'any. Una ruta molt bonica, per Manesa s'estaba be per l'ombreta dels arbres, pero la resta es per a l'hivern o tardor, ara amb la calor i les xixarres fent soroll (estruendo més be) acabes mal del cap.
És que sou de por, a la muntanya no hi ha que pujar a l'estiu a no ser que aneu a les 6 del matí, i calculant les hores, en cas contrari t'ocorreix com a tu... o com a nosaltres, que encara intentarem pujar al Benicadell per Atzeneta i quasi ens morim de la solana. Si és que som de por!! ;) David encara va pujar la setmana passada al Puigcampana el dia de més calor de l'any, com dic la muntanya a l'estiu per a les sagrantanes
Mira que be, un article amb video i tot, pero com vos atreviu a parlar del "País Valencià" al Canal9? Com s'entere Camps li demana al Rouco que vos excomulgue!!!!!! juajuajua :D XD
Esteu fets un artistes, molt be el video, pero esteu masa serios, al próxim sonreiu més. Bromes fora, me apunte la ruta per a un altre dia pareix fantastica, i mira que mhe menjat paelles al bar de Maria i no sabia de la ruteta esta...
Hola Oscar , una ruta de lo mas interesante , esas montañas son preciosas. Y la vegetación del barranc de Manesa exuberante , lástima que el resto de la zona no este tan tupida sin olvidarme de las cuevas . Me a sorprendido también ese alcornocal. Saludos
¡Gracias al video ya os tengo localizado!, Vicente trabaja en una carpintería en la salida de Gandia, y a David y a Oscar me suena que los he visto más de una vez entrando los domingos a primera hora en Pistacho con las mochilas. Hay que ver, el mundo es un pañuelo
Si tinguèrem que donar una moneda a cada persona que ens ha reconegut pel carrer gràcies al video de Canal9... ens arruinaríem!! Ara en serio, quantes vegades l'hauran repetit????? Salutacions, ens veiem per les muntanyes
M'he trobat aquest bloc i de moment li he donat una ullada i us puc donar la meva total enhorabona per la qualitat d'aquest. Per consell d'un amic he comprat el llibre "A un Tir de Pedra" i veig que és la recopilació més completa de Senders de Muntanya que he pogut llegir per aquí a trossos en molts llocs però molt breus i sense tant detall i fotografia com exposeu vosaltres. Excel · lent. És un treball impressionant i professional. Gràcies per facilitar-nos a la gent tanta informació tan variada i connexionada. Sento no haver-vos conegut abans per fer les rutes com indiqueu, seguint els vostres consells i sentint-me com acompanyat ...... Salutacions,
Oscar: El vídeo de Canal9 va estar bé però amb la quantitat de material de qualitat amb què disposeu m'hagués satisfet el que ho haguessen fet molt més complet. En veritat em quedi amb ganes de més. Salutacions,
Gràcies, anònim, però la televisió és el que té, prou digne ha quedat per al que ens té acostumat. pocs programes com mediambient podem trobar a canal9
"Opcionalment visitarem el Pla de Suros, la surera més meridional d'Europa" açò es el que diu al final del primer pàrraf d'este article, però cal que diga "....... la sureda més meridional del País Valencià" tal com ja ho dius en la zona de fotos del Pla de Suros.
T'informe que a Llutxent i Pinet anomenem este Pla de Suros simplement amb el topònim de "el Surar".
Soc un esporàdic caminant que sempre visite el vostre bloc per a assabentar-me de com "està el pati", també es el bloc que sempre recomane quan em pregunten "... això per on està?, ...ahí per on es va?", etc.
Moltes sinceres felicitacions per la tasca.
Au, vaig a fer el barranc de Manesa abans no el cremen !!!!!
Ups, clavada de pota, és cert, i mira que dins del text indiquem "del País Valencià"! Gràcies per l'observació, modificat està. A més, el major mercat de suro d'Espanya es trova a Andalusia, amb 125.000 hectàrees.
Hola Oscar, l'altre dia vaig fer el Barranc de Manesa, como hem recomanares, però ixint des de la Font de la Drova cap a Barx i després cap amunt. Una ruta molt bonica i assequible. La recomane a tots aquells que ixiu amb xiquets, jo anava amb un de 4 i altre de 7. Gràcies per la suggerència
Una ruta preciosa amb moltes alternatives,jo vaig evitar els avencs perquè dimarts passat m'agafà un poco de pluja i ho vaig deixar per un altre dia. El barranc de Manesa és precíós i el Coll de Caragol també, per no dir él Surar...
Una ruta preciosa amb moltes alternatives,jo vaig evitar els avencs perquè dimarts passat m'agafà un poco de pluja i ho vaig deixar per un altre dia. El barranc de Manesa és precíós i el Coll de Caragol també, per no dir él Surar...
Hui hem fet la ruta de la surera fins el Alt de la Lletrera i no ha sigut possible, desde la difurcacio del la Lletrera o els miradors, es impossible anar fins a la Lletrera, la vegetació s'ha menjat tot el camí. I el camí fins la Penya del Mirador, ni han trams que també la vegetació esta menjant-se el camí...
Així és, la part alta del paratge, la que va del Surar cap a l'Alt de la Lletrera i al Mirador van quedant tapades per la vegetació, especialment la zona última, com bé dius. Es fa difícil, quan no impossible, d'arribar al final.
El Pla dels Avencs, situat a la serra del Buixcarró, és una zona de gran interès espeleològic perquè en un espai d’un quilòmetre quadrat es desenvolupen almenys sis avencs de més de 100 metres de profunditat, entre els quals destaca l’avenc Pilar amb -235 m, cota màxima del País Valencià. De camí recorrerem l’antiga ruta de les neveres de Barx i podrem gaudir de l’encisador barranc de Manesa, un dels més bells i exuberants de la Safor. Opcionalment visitarem el Pla del Surar, la surera més meridional del País Valencià.
.jpg)
Baixarem en direcció a Barx per a visitar la Nevera, una cava de planta circular de maçoneria i morter de cal, de gran diàmetre exterior, 14.80 m, però uns murs exteriors molt prims, només uns 0.6 m. Va perdre la coberta original, de la que s’observaven alguns punts de naixement dels arcs de rajola massissa, fins que va ser restaurada i se simularen els nervis del sostre amb tres bigues de metall, amb una actuació prou discutible. El pou interior compta amb un diàmetre de 13.6 m i 9 m de diàmetre, amb una capacitat estimada de 870 m3. El fons del dipòsit, completament cobert, va ser netejat completament en 1994, restaurant també la porta del túnel inferior de la vessant est, afegint una escala de ferro fins a eixe nivell. Antigament el dipòsit comptava amb dues portes enfrontades, orientades a l’est i oest. Sembla, encara que és discutible, que va ser construïda al segle XVII per l’ordre del monestir de Santa Maria de Valldigna, destinataris de la producció de gel. Crida molt l’atenció la seua ubicació, a escassos 350 m i a un lloc on en l’actualitat neva com a molt un parell de vegades a l’any i sense arribar a collar.
Gràcies a Xavi Ródenas i a Carlos Centella per cedir-me les fotos del barranc de Manesa i del forat de l'Aire
ResponEliminaQue llàstima no haver-nos posat tot aquest article formidable a la TV de Canal 9, que diferencia, amb el que havia per mostrar i el que ens van ensenyar. Ens van deixar amb ganes de més, però en programes de Medi Ambient sempre fan el mateix. A veure si seleccionen més la qualitat i no posen 3 o 4 temes al mateix espai, (com el dels ossets de aquest dia). Retallar el vostre i posar-nos els ossets és per matar-los.
ResponEliminaEi, és genial la combinació d'explicació i el video resum. Imagine que estarà malament que els de telecamps vos acompanyen en més eixides, però no estaria gens malament.
ResponEliminaAprofite l'ocasió per encetar una menuda polèmica, si a algú li interessa :P
ResponEliminaSolem parlar de l'avenc Pilar com el més fons del País Valencià amb 235 metres.
La primera posició al rànquing de moment no li la discuteix ningú, però no és el cas de la fondària.
La primera topografia que es va fer d'aquesta cavitat pel Centre Excursionista de Gandia va donar com a resultat 223 metres de fondària. Aquesta xifra va ser rectificada posteriorment per el grup SCAV de València als 235 metres actuals.
Quan nosaltres reférem la topografia del Forat de l'Aire, poguérem comprovar (no sense revisar-ho varies vegades) que existia un error de 12 metres a la topo del SCAV, error important donades les dimensions de l'avenc.
Aixó, entre d'altres coses, em fa pensar que és més fiable la fondària que li atorgà el CEG a la primera topografia.
Evidentment el problema és qui ho comprova, donat que l'exploració d'aquesta cavitat es prou desagradable.
De res, encantat en haver pogut col·laborar un poquet. Gràcies a vosaltres per el blog, un gran treball.
ResponEliminaDespres de lligir el vostre llibre tenia una alta visió de vosaltres, pero vist el comentari de David, veig que sou encara més màquines del que pensaba, també topografieu simes! magrada saber que hi ha gent disposada a cedir gratuitament el seu temps i coneixement per a donar a coneixer el nostre entorn que els politics i mitjans de comunicacio no transmeten.
ResponEliminaSalvador
Gràcies, mentre tinguem lectors agraïts com tu, pagats estarem. Perquè nosaltres podem traure d'algunes estadístiques quanta gent ens visita i des d'on, però mai podrem saber si els articles els agraden o no, si no comptem amb els vostres comentaris :)
ResponEliminaPues aquí tenéis un lector fiel! Me gusta más cuando meteis artículos de Pirineos (soy de Valencia, y me gusta "subir al norte" más que "bajar"), pero en general teneis un estilo bastante ameno para hablar de montaña, que por definición suele ser o bien un coñazo ("gira en el siguiente àrbol...") o bien una descripción para amiguetes ("nos tomamos un café antes de salir en el bar de Paco, donde estaban haciendo la repetición del programa..."). Nada, seguir así y más caña a Pirineos!
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaSobre el tema de les topografies, fa moooolts anys que no faig espeleologia en pla seriós, però sé que hi ha molta gent treballant en aquesta tasca de descobriment i topografia del subsol, així com en moltes altres disciplines dedicades a la natura, i tot sense cap anim de lucre. A ells també va dedicat aquest bloc.
La vaig fer diumenge, i em vaig enrecordar de vosaltres!! quasi em dona un infart de la calor que feia, canalles! :D Ara en serio, culpa meua per anar a la muntanya el dia de mes calor de l'any. Una ruta molt bonica, per Manesa s'estaba be per l'ombreta dels arbres, pero la resta es per a l'hivern o tardor, ara amb la calor i les xixarres fent soroll (estruendo més be) acabes mal del cap.
ResponEliminaTomás
És que sou de por, a la muntanya no hi ha que pujar a l'estiu a no ser que aneu a les 6 del matí, i calculant les hores, en cas contrari t'ocorreix com a tu... o com a nosaltres, que encara intentarem pujar al Benicadell per Atzeneta i quasi ens morim de la solana. Si és que som de por!! ;) David encara va pujar la setmana passada al Puigcampana el dia de més calor de l'any, com dic la muntanya a l'estiu per a les sagrantanes
ResponEliminaAixò que dius sona a "fes el que jo te diga, no el que jo faça" :D
ResponEliminaTomás
Mis felicitaciones, os quedó muy chulo el video de Punt2, la verdad es que no lo había visto y me ha gustado bastante, muy bonito Manesa.
ResponEliminaIñigo
Mira que be, un article amb video i tot, pero com vos atreviu a parlar del "País Valencià" al Canal9? Com s'entere Camps li demana al Rouco que vos excomulgue!!!!!! juajuajua :D XD
ResponEliminaEsteu fets un artistes, molt be el video, pero esteu masa serios, al próxim sonreiu més. Bromes fora, me apunte la ruta per a un altre dia pareix fantastica, i mira que mhe menjat paelles al bar de Maria i no sabia de la ruteta esta...
ResponEliminaHola Oscar , una ruta de lo mas interesante , esas montañas son preciosas. Y la vegetación del barranc de Manesa exuberante , lástima que el resto de la zona no este tan tupida sin olvidarme de las cuevas . Me a sorprendido también ese alcornocal. Saludos
ResponElimina¡Gracias al video ya os tengo localizado!, Vicente trabaja en una carpintería en la salida de Gandia, y a David y a Oscar me suena que los he visto más de una vez entrando los domingos a primera hora en Pistacho con las mochilas. Hay que ver, el mundo es un pañuelo
ResponEliminaSi tinguèrem que donar una moneda a cada persona que ens ha reconegut pel carrer gràcies al video de Canal9... ens arruinaríem!! Ara en serio, quantes vegades l'hauran repetit?????
EliminaSalutacions, ens veiem per les muntanyes
M'he trobat aquest bloc i de moment li he donat una ullada i us puc donar la meva total enhorabona per la qualitat d'aquest.
ResponEliminaPer consell d'un amic he comprat el llibre "A un Tir de Pedra" i veig que és la recopilació més completa de Senders de Muntanya que he pogut llegir per aquí a trossos en molts llocs però molt breus i sense tant detall i fotografia com exposeu vosaltres. Excel · lent. És un treball impressionant i professional.
Gràcies per facilitar-nos a la gent tanta informació tan variada i connexionada. Sento no haver-vos conegut abans per fer les rutes com indiqueu, seguint els vostres consells i sentint-me com acompanyat ......
Salutacions,
Gràcies per contar-nos la teua experiència, saber que hi ha gent ahi fora que aprecia la nostra feina és molt molt d'agrair
EliminaOscar: El vídeo de Canal9 va estar bé però amb la quantitat de material de qualitat amb què disposeu m'hagués satisfet el que ho haguessen fet molt més complet. En veritat em quedi amb ganes de més.
ResponEliminaSalutacions,
Gràcies, anònim, però la televisió és el que té, prou digne ha quedat per al que ens té acostumat. pocs programes com mediambient podem trobar a canal9
Elimina"Opcionalment visitarem el Pla de Suros, la surera més meridional d'Europa" açò es el que diu al final del primer pàrraf d'este article, però cal que diga "....... la sureda més meridional del País Valencià" tal com ja ho dius en la zona de fotos del Pla de Suros.
ResponEliminaT'informe que a Llutxent i Pinet anomenem este Pla de Suros simplement amb el topònim de "el Surar".
Soc un esporàdic caminant que sempre visite el vostre bloc per a assabentar-me de com "està el pati", també es el bloc que sempre recomane quan em pregunten "... això per on està?, ...ahí per on es va?", etc.
Moltes sinceres felicitacions per la tasca.
Au, vaig a fer el barranc de Manesa abans no el cremen !!!!!
Bon estiu a tot l'equip de "A UN TIR DE PEDRA"
... QUE LA SUREDA MES MERIDIONAL D'EUROPA ES TROBA ALLÀ BAIX EN CÀDIS, volia dir i no ací en el nostre Surar
ResponEliminaUps, clavada de pota, és cert, i mira que dins del text indiquem "del País Valencià"! Gràcies per l'observació, modificat està. A més, el major mercat de suro d'Espanya es trova a Andalusia, amb 125.000 hectàrees.
ResponEliminaHola Oscar, l'altre dia vaig fer el Barranc de Manesa, como hem recomanares, però ixint des de la Font de la Drova cap a Barx i després cap amunt. Una ruta molt bonica i assequible. La recomane a tots aquells que ixiu amb xiquets, jo anava amb un de 4 i altre de 7.
ResponEliminaGràcies per la suggerència
M'alegre! no dubtes en visitar també la ruta del Portalet, Salutacions
EliminaUna ruta preciosa amb moltes alternatives,jo vaig evitar els avencs perquè dimarts passat m'agafà un poco de pluja i ho vaig deixar per un altre dia. El barranc de Manesa és precíós i el Coll de Caragol també, per no dir él Surar...
ResponEliminaUna ruta preciosa amb moltes alternatives,jo vaig evitar els avencs perquè dimarts passat m'agafà un poco de pluja i ho vaig deixar per un altre dia. El barranc de Manesa és precíós i el Coll de Caragol també, per no dir él Surar...
ResponEliminaHui hem fet la ruta de la surera fins el Alt de la Lletrera i no ha sigut possible, desde la difurcacio del la Lletrera o els miradors, es impossible anar fins a la Lletrera, la vegetació s'ha menjat tot el camí. I el camí fins la Penya del Mirador, ni han trams que també la vegetació esta menjant-se el camí...
ResponEliminaAixí és, la part alta del paratge, la que va del Surar cap a l'Alt de la Lletrera i al Mirador van quedant tapades per la vegetació, especialment la zona última, com bé dius. Es fa difícil, quan no impossible, d'arribar al final.
Elimina