La fi dels PAI a la Safor?

Els nous alcaldes de Tavernes (Bloc, PSPV i EU) i Vilallonga (PSPV i Bloc) han anul·lat tres macrourbanitzacions anunciades anys arrere per les anteriors alcaldies del PP. A Tavernes hi havia 3 camps de golf previstos i uns 10.000 habitatges sota una superfície d'uns vuit milions de metres quadrats. Barbaritats que fins i tot Conselleria va rebutjar per insostenibles des d'un punt de vista mediambiental, i en el cas de la Vall de la Mar per incomplir normes fonamentals de l’ordenament territorial, per trobar-se en una zona inundable delimitada pels rius Xúquer i Vaca i per destruir dunes protegides.

La Vall de la Mar pretenia construir 2 camps de golf, 4.000 habitatges i un amarrador interior per a embarcacions d’esbarjo que obligava a modificar la línia de costa. També s’ha anul·lat afortunadament el PAI Granata Golf, que anava a destruir el bell paratge de la vall del Massalari, 1 milió i mig de metres quadrats amb 2.000 habitatges i un camp de golf. La falta de trellat dels polítics era inimaginable; tant PP com PSOE es manifestaren a favor dels PAI i de la destrucció de la costa vallera en les eleccions del 2007, obviant la solicitud de Conselleria de declararar Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció els terrenys on s’havien projectat les urbanitzacions. Els projectes arribaren fins i tot a excedir les possibilitats que oferia la revisió del PGOU, ja que afectaven al model territorial del País Valencià. Aprovar una reclassificació a sòl urbanitzable de tal magnitud implicaria abordar-la des d'un punt de vista comarcal. La sol·licitud implicaria que Tavernes passara d'uns 18.000 habitants als 46.000.

La indultada font de la Granata de Tavernes

A Vilallonga s’ha anul·lat la macrourbanització del Pla de la Font, que malgrat situar-se a sòl no urbanitzable, va ser promoguda pel PP i aprovada pel ple amb la pretensió de construir dos camps de golf i 4.000 habitatges, el que implicaria duplicar la població del poble. Els 12.000 nous habitants implicarien la creació d’una nova ciutat, i el projecte no contemplava la reserva de sòl per a construir cap col·legi, ni cap estudi de mobilitat, trànsit i accessos a la urbanització, ni itineraris de comunicació amb Vilallonga. És evident que el projecte responia a corrents especulatives, ja que no contemplava demandes reals de creixement de població o d’adequació d’infraestructures.

Entre 1997 i 2007 es projectaren a la Safor més de 36.000 habitatges nous. Per a que vos adoneu del despropòsit, si establim una fictícia regla segons la qual per a cada habitatge corresponen 3 persones, obtindrem 108.000 nous habitants, és a dir, l’equivalent a Gandia i Oliva juntes! Els projectes de nous habitatges, integrats en Programes d’Actuació Integrada (PAI) i a l’empar de la Llei Urbanística Valenciana, semblaven bolets sorgint per tot arreu, acompanyades normalment del seu camp de golf. Tavernes, Xeresa, Simat, Vilallonga, La Font, Alfauir, la Drova-York... La situació era completament insostenible, tot el mon ho sabia, era precís que rebentara... i tant que ho va fer!.

La crisi no només va afectar a Vilallonga i Tavernes com hem vist. Ens trobem hui dia amb un estoc d'uns 110.000 habitatges que no s'han venut al País Valencià; segons The Economist, l’habitatge a Espanya segueix sobrevalorat en un 44%, i encara que lleugerament per baix del 55% de l'any passat, posa de manifest que la bambolla immobiliària encara no s'ha desinflat del tot.

El primer gran projecte comarcal afectat per la crisi va ser la, sense dubte, major aberració paisatgística de la nostra comarca, la urbanització de l’antic càmping Caudeli de Xeresa, un despropòsit aprovat per l’anterior govern popular que va foradar completament la muntanya per a construir un balcó artificial a la mar on s’amuntonen les cases; una destrucció desmesurada del territori que ens perjudica a tots i per contra no beneficia a ningú, ja que les vendes han segut tan reduïdes que per falta de clients serà reconvertida en una ciutat "sènior" per a jubilats britànics i holandesos, de la qual al menys Xeresa s’aprofitarà amb la instal·lació d'un geriàtric. L'empresa holandesa Key Vil porta des de l'any 2004 fent obres, encara que ha patit retards per l'existència de dues línies d'alta tensió, de les quals encara una travessa la urbanització (té nassos l'alta tensió de la Valldigna-Gandia, però ja en parlarem un altre dia), i espera inaugurar a finals de 2013. Afortunadament, el camp de golf que prometien els promotors mai va arribar a fer-se, però la destrossa està feta, sembla mentida que, desprès de l'experiència a la Marina Alta amb muntanyes desfetes per culpa de macrourbanitzacions, encara es permitira una més a la Safor. Al menys el nou ajuntament del Bloc va aprovar la desclassificació de l’Ombria del Molí, un paratge sobre el que l’anterior corporació del PP va aprovar dos PAI amb 496 habitatges, que hagueren afectat notablement a un dels símbols de la Safor, el Mondúver.

El cas d'Ador va ser molt sonat, ja que l'antiga alcaldia del PP estava promovent un desenvolupament urbanístic que haguera permès que un poble de 1.500 habitants arribara als 17.000, amb sis(!!) PAI en marxa. Entre d'ells es trobava el PAI d'Ovo, pel qual l'ajuntament va ser denunciat pels afectats, o el del Mirador de Gandia al Collao, paralitzat per la crisi i amb una superfície assolada de 31.335 m2 on volien construir uns 300 habitatges. Resultat del PAI: molèsties pel soroll i trànsit de camions per als veïns, i una muntanya en altre temps verda completament desfeta, visible a quilòmetres a la rodona.

El PAI de Palma de Gandia, aprovat amb els vots de PSOE i PP, contemplava una macrourbanització i un camp de golf al sector Jovades-Quintana, 1.2 milions de metres quadrats de sòl tipificat, como no, com d’especial protecció agrícola. La previsió era de 1.500 nous habitatges per a una població d’unes 2.000 persones, duplicant i molt el cens. A dia de hui, encara està latent, a l’espera de temps millors.

A Simat l'any 2007 el nou alcalde del PP va retirar un projecte de l'anterior grup polític, PSPV, que permetia la construcció de 2.000 habitatges amb camp de golf, 1.2 milions de m2 urbanitzats als peus del monestir de la Valldigna, el que implicaria aproximadament triplicar la població.

A Alfauir es va impulsar entre 2003 i 2007 un PAI de 720.000 metres quadrats on la promotora Vernissa Golf pretenia construir 700 habitatges amb el seu corresponent camp de golf. L'alcaldia del PSPV va recomanar als propietaris dels terrenys la seua venda. Anys desprès la Generalitat la va rebutjar per trobar-se en l'entorn del monestir de Sant Jeroni. En total uns 200 propietaris, que pagaren fins a 24.000 € per fanecada, han resultat afectats per intentar especular amb els terrenys.


Era evident que els ajuntaments menuts no podien garantir el nivell de serveis per a urbanitzacions, que provocaven que la seua població es duplicara i triplicara en ocasions. De fet, a moltes urbanitzacions finalitzades plogueren les denúncies dels usuaris per la deficiència dels serveis, com va ocórrer al Tossal de La Font d'En Carròs.

 Encara així, molta gent opina que els PAI són bons per als pobles, però hi ha dues variables que no tenen en conter. Per un costat, les requalificacions de terrenys rústics en urbanitzables, terreny forestals que per a benefici d'uns pocs perdem tots els demés. Per l'altra banda, un tema molt lleig i complex: la corrupció, endèmica a les nostres terres. Mireu un exemple de com s'apanyen els temes mediambientals al País Valencià, extret d'una gravació del sumari Gürtel al cap de la trama, Francisco Correa, parlant del PAI Pie de Monte de la Nucia:

"Tengo un tema gordo en Valencia, con un PAI prácticamente cerrado, el tío pide 1.000 kilos más. Compramos a 10.000 y vendemos a 20.000. Ganamos 12.000 kilos. Un empresario pone el 50% y yo otro 50%. De mi 50% yo reparto con Ramón Blanco, con Álvaro (Pérez, "El Bigotes"), con Pablo (Crespo) y con el alcalde (Bernabé Cano). Hay un tema medioambiental que lo desbloqueo yo".

Sempre m'ha deixat bocabadat la màfia intocable dels governants al País Valencià i a les Illes. És possible tapar legalment una corrupció urbanística tan monumental? Doncs sembla que sí. Per què els valencians ho consentim? Serà per l'esperit faller? ("fora lo vell, foc a la barraca!!"). Serà per incultura? Per una manca preocupant d'autoestima com a poble? O serà pel greu menfotisme del País Valencià, reforçat per la manipulació mediàtica de Canal 9, del qual lamentablement el valencià del carrer es plau i congratula?.

Imatge: http://www.forges.com/

Foto: Oliva Nova Golf. No tenim prou amb un?

El menfotisme està representat per l’esquerra de València capital i pel País Valencià en general. En eixe entorn, la dreta es dedica tranquil·lament als seus negocis, privats o públics. Al menfot amb sang d’orxata res li preocupa, i això és possible gràcies a que la Generalitat ja s’encarrega de defendre’l dels seus enemics. Uns enemics que acuradament i amb mestria, des de temps de Lizondo els nostres governants s’han encarregat de crear segons les necessitats; uns enemics envejosos de "la gran prosperitat valenciana", que “ens ho volen furtar tot”; els nostres polítics protegeixen als bons valensianos dels catalans, que els volen furtar l'idioma (entre Canal 9, el futur trilingüisme a l’escola o el tancament de les emisions de TV3 van ben encaminats); els protegeixen dels aragonesos i dels castellans, que els neguen l'aigua; dels madrilenys, que no volen invertir un euro a la "millor terreta del mon"; i ara d’Europa, que “injustament” critica el model urbanístic (amb “lo bonica que està València!!”). Simple i efectiu, en definitiva, divideix i guanyaràs. Mentre, gràcies a una normativa urbanística que va crear el PSPV, el PP va aplicar durant 11 anys una llei sense criteri ni lògica que va permetre als constructors actuar com a foragits d'una pel·lícula de l'oest, apropiant-se del sòl dels particulars. A l'empar de la llei va nàixer un model constructiu basat en el curt termini, que afavoria una especulació i una corrupció que acabaria arribant fins les cúpules dels partits, sabedors de que la corrupció no afectaria al resultat de les eleccions, com fa ben poc es va demostrar. Amb el beneplàcit dels votants, el PP valencià va impulsar un urbanisme salvatge que va destruir la pràctica totalitat del litoral valencià. Els valencians eren feliços, uns s'omplien les butxaques amb la venda dels bancals, i uns altres, con en temps dels emperadors romans, es torbaven al circ: Terra Mítica, Ciutat de les Ciències, Fòrmula 1, i tot edulcorat i contat en directe per Canal 9. Fins a 180 milions de metres quadrats de sòl rústic foren reconvertits per a construir 718.000 habitatges, això és, una casa per a cada valencià de la capital!!.


Però com funciona la corrupció? Anem amb un cas pràctic, un exemple de corrupció urbanística de manual: Terra Mítica

L’ex-Molt Honorable Eduardo Zaplana “estoy aquí para forrarme”, suposat responsable d'una complicada trama de malversació de fons públics (i dic suposat ja que MAI va ser imputant, ni se li va desfer ni un pel del seu engominat monyo), necessitava ofrenar noves glòries a Espanya/Aznar. Terra Mítica, en lloc de ser construïda on feia més falta, es va ubicar a una zona turísticament saturada, Benidorm, que amb una mitjana del 90% d'ocupació hotelera durant tot l'any no necessitava per a res un parc temàtic. De fet, un parc temàtic no entra dins de les expectatives d’oci del turista britànic, convindria més a una zona d’estiueig familiar amb xiquets i apartaments. Però Benidorm tenia que ser el lloc indicat per a la seua construcció, malgrat multitud d’informes que desaconsellaven la seua ubicació. Zaplana necessitava acontentar, tornar favors segons els mal pensats, al mon empresarial de la ciutat de la qual era alcalde, i de pas promocionar una "Comunidad" amb la qual, diu la vox-populi, es va omplir la butxaca a mitges amb Julio Iglesias a través de factures falses de l’IVEX i amb el pagament en B de centenars de milions de pessetes (reitere, suposadament).

Casualment, no penseu mal, un íntim amic de Zaplana, Eliseo Quintanilla, va comprar 8 mesos abans un terrenys per 8 milions de pessetes. Terrenys, com no, a voltant d’on es construiria el parc i que revendria per 1.500 milions de pessetes. Què sort, veritat? Dues altres immobiliàries també van adquirir terrenys abans de la declaració del parc, una on figuraven com a conselleres delegades la dona i la mare de Zaplana, i una altra propietat del germà de la sogra del Molt Honorable. Xe què casualitat!, però tampoc penseu malament, eh? Eixes coses passen, te pot tocar, mireu sinò a Fabra. Ah, i els hotels i camp de golf, en fallida en l’actualitat, eren propietat de Xeresa Golf, amb domicili fiscal graciosament al carrer Eduardo Zaplana de Benidorm; els mal pensants podríem arribar a pensar que li van compensar desprès de la prohibició de construir una macrourbanització amb dos hotels, camp de golf i parc temàtic a la marjal (protegida) de Xeresa.

Primer inconvenient: el sòl on s’ubicaria el parc, als peus del Puigcampana, estava qualificat com a sòl no urbanitzable d’especial protecció forestal. És a dir, era “impossible“ construir en ell. Però casualment (de nou!) es van produir dos incendis intencionats que calcinarien 450 ha de massa forestal d'una zona coneguda com 'la major pineda del Mediterrani', el pulmó verd de Benidorm. Zaplana com alcalde de Benidorm va afirmar que "esta ciudad no puede permitirse el lujo de perder un palmo de zona verde más". Però no soles no var reforestar la zona, sinó que va acabar d’arrasar-la completament per a ubicar el complex, a una zona de solana on a l'estiu ni els servatxos aguanten. Amb filigranes urbanístiques dignes d’un mestre es van modificar els usos forestals per a la construcció d’hotels i apartaments turístics en terrenys no requalificat, de fet hui dia encara figuren com a sòl no urbanitzable!. Entre d'altres, es va incomplir la Llei Forestal que prohibia edificar en zones rústiques devastades pel foc, declarant el projecte de Terra Mítica d’interès per al País Valencià per a poder eludir la normativa. Es destruïren quatre vies pecuàries, fent-les coincidir amb les vies del parc en contra de la llei de Vies Pecuàries. Vos preguntareu, amb raó: per a què pegar-li foc a la muntanya, si amb menys problemes burocràtics hagueren construït igualment? Docs perquè després de l'incendi la Generalitat, mitjançant la Sociedad Parque Temático de Alicante, va expropiar terrenys en Finestrat per només 90 pessetes el metre quadrat per trobar-se a terres cremades i sense valor. Els mateixos terrenys serien valorats posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia en 3.436 pessetes el metre quadrat. Què oportú va ser eixe incendi!.

Imatge: http://www.forges.com/

Els pobles dels voltants del parc es fregaven les mans. Polop va projectar una macrourbanització de 2.000 habitants que duplicaria la població, Finestrat crearia una zona hotelera i residencial d’un milió de metres quadrats al voltant del parc. Prompte pujarien al carro Altea, la Nucia, la Vila-Joiosa, Alfàs del Pi i la pròpia Benidorm. Construir al parc i als seus voltants era il·legal per tractar-se de terrenys sense recursos hídrics, quan les macrourbanitzacions al voltant del parc, segons les previsions, implicarien la duplicació de la població a la Marina Baixa, una regió amb una forta manca d’aigua i amb molts aqüífers salinitzats; sense problemes, la conselleria de Medi Ambient ho va aprobar. Sella, Aitana, Guadalest o Algar patirien la sobreexplotació dels aqüífers per a que als camps de golf i a les piscines de Terra Mítica no els faltara aigua. Prompte es va connectar Benidorm amb el transvasament Tajo-Segura, arribant fins i tot a necessitar cabals d’urgència provinents del Xúquer. Després el Govern valencià s’encabotina amb els transvasaments de l’Ebre “per a regar" i critiquen als catalans i aragonesos per insolidaris... Ens pixen damunt i ni ens diuen que plou!.

El magnífic parc d’atraccions estrela que atrauria el turisme i que no anava a costar ni una pesseta als valencians va suspendre pagaments en 2004, quan acumulava pèrdues d'uns 200 milions d’euros. El cost del mega-projecte ascendia als 60.000 milions de pessetes. Però l'escàndol va sortir molt abans: ja en 1999 el tribunal valencià de conters advertia que hi havia 156 milions sense justificar, mentre que la policia descobria al menys una desena d’empreses fantasmes que havien cobrat del parc; en total, el frau fiscal detectat ha arribat als 1.7 milions d’euros. En l’actualitat, els nous propietaris del parc, malgrat la promesa de la Generalitat de mantenir a tots els treballadors, han presentat un ERE que afecta a 197 treballadors només 34 dies desprès de la seua adquisició. En fi, un desastre. A que sembla increïble? Doncs a Zaplana se li va premiar amb un ministeri!. "Proyectos Temáticos SA" va suposar la legalització de la cultura del "pelotazo", el súmmum de la corrupció i compra de voluntats, emmascarat baix un instrument de desenvolupament turístic, econòmic i social. Perquè les obres faraòniques es construeixen normalment amb un únic fi, la promoció en l’entorn de l’especulació immobiliària, que es on es troben realment els diners.

I no és l’únic cas. Milions d'euros han eixit de les arques públiques (no ho oblideu, els nostres diners) per a construir obres megalòmanes on es perpetuaran els nostres polítics, a l’estil dels faraons egipcis: la Ciutat de la Llum, la Fórmula 1, la Copa Amèrica, Marina d'Or, Mundo Ilusión, l'aeroport de Castelló sense avions, la visita del Papa, els camps de golf fantasmes, la Valencian Internacional University (VIU), la Volvo Ocean Race, la Ciudad de las Lenguas, la prolongació del Cabanyal, el nou estadi del València CF, la ZAL en zona de la Punta (València), el Manhattan de Cullera, la plaça de Bous de Xàtiva, el circuit de Xest, el parc temàtic de Ferrari, l'Open 500 de Tennis, l'Àgora, la Ciutat del Motor, l'Hípica, el Pla Rabasa d’Alacant o la Torre de la Música. Un dineral gastat sense trellat ni forrellat. Camps diu que som l’autonomia més transparent d’Europa, i contràriament a les directrius del partit encara no tenim ni idea del cost de la majoria dels projectes. Com es diu, qui algo oculta, algo amaga. I no estem per anar tirant cohets. El deute de la Generalitat, contant el de les empreses públiques i d’altres empreses que no computen a efectes del Banc d’Espanya (però que al final cal pagar) ascendeix als 20.668 milions d’euros!! Si no vos impressiona la xifra, penseu, si sou valencians, que cadascú de nosaltres deu uns 5.000 €. Ja no fa tanta gràcia, veritat?

I dona igual el partit, tant donen blaus que rojos, les barbaritats s'han comés pel PP, pel PSOE i  per grups independents; s'han comés a Alacant, Benidorm, Orpesa o El Campello, però també a Catral, Bigastre, Zarra o Llíber, alguns d'ells menuts pobles on els alcaldes han omplert maletins permetent, baix suborn, la construcció de milers de cases sobre terreny rústic, com va ocórrer a Montroi. L'arribada de la taronja al País Valencià va enriquir a molts llauradors que es convertiren en una burgesia conservadora que emigraria a la capital, ascendint al poder, o es quedarien als pobles baix la figura del cacic, alcaldes que guanyaven vots a canvi de favors, com moderns Corleones que ajudaven a la gent sempre que li foren fidels, sabedors de l’actitud menfot dels seus congèneres. El gran exemple és Fabra, santificat i adorat a Castelló, que va arribar a dir que als valencians no els importa si ell o Camps són culpables, només els importa tindre feina. I tenia raó. La corrupció ha arribat fins al punt que a Polop hi ha obertes causes d'extorsió, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i negociacions prohibides a funcionaris la justícia, a més del cas obert del regidor d'Urbanisme que suposadament va contractar a dos pistolers per a executar a l'alcalde i poder així manejar l'urbanisme municipal a la seua conveniència. La màfia siciliana ens porta aigua als valencians!

Les actituds mafioses poden provenir de les més altes esferes. En juliol de 2009 el TSJ paralitzava sense fiança les obres del PAI Coto Català de Llíria, que pretenia construir més de 2.000 habitatges i un camp de golf en terreny classificat com a sòl protegit. En 1995, el PGOU de Llíria va atorgar als terrenys on es situaria el PAI la màxima protecció possible en l’àmbit municipal, 720.000 m2, qualificant 1.500.000 m2 més com a sòl de protecció forestal. Després de veure el cas de Terra Mítica, ja sabreu per a què serveixen les figures de protecció al País Valencià, veritat? Efectivament, per a res, ja que a juny del 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme va canviar la classificació del sòl com urbanitzable gràcies a una declaració d’impacte mediambiental incompleta, que va eludir els valors ambientals, faunístics i arqueològics de la zona, adjudicant l'ajuntament de Llíria el PAI un any després. Afortunadament, l’any 2009 el PAI va ser anul·lat pel TSJ, però no va poder evitar l’inici d'unes obres que comptaven amb el beneplàcit de l’ajuntament de Llíria, de la Conselleria de Medi Ambient i la d’Urbanisme. I vos preguntareu, qui estava darrere del PAI? Doncs la Generalitat Valenciana, l’ajuntament de Llíria (PP), el Sector Residencial la Maimona S.L.U (empresa integrada a Sedesa), la pròpia Sedesa (empresa dirigida per Vicente Cotino, nebot de Juan Cotino, conseller de Benestar Social, Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge) i Bancaja Hábitat (amb vinculacions que tots coneixem amb el Consell). Les preguntes són inquietants: Per què va presentar recurs la Generalitat, si el protagonista era una empresa privada??? Qui pagarà la restitució del paratge amb part de les obres comeses? Qui pagarà la compensació als perjudicats per l’anul·lació de la reparcel·lació?. El Consell i Sedesa van sol·licitar al Tribunal, per la paralització de les obres, que s’imposara als demandants, el Centre de Acuicultura Experimental (CAE), un dipòsit de fiances per 63.000.000€!!. Inaudit.

La justícia és tan lenta que els delictes són, a dia de hui, "suposats". Des dels vestits de Camps, la figura de l’imputat s’ha edulcorat com mai en la vida, encara que sempre s'ha dit que si penses mal encertaràs... La instrucció judicial del cas Brugal, per exemple, porta el mateix camí que la del cas Fabra, que continua oberta quasi 8 anys després de la primera denúncia. Brugal és una investigació amb moltíssimes ramificacions, una d'elles a Alacant on apareix un empresari, Ortiz, com a epicentre de la investigació al voltant de les presumptes irregularitats del plantejament urbanístic d’Alacant. Suposadament i segons Anticorrupció, l’actual alcaldessa, Sonia Castedo, i el seu antecessor, Luis Díaz Alperi, tots dos del PP, dissenyaren un pla urbanístic a la mida d’Ortiz, amb regals pel mig. Segons Ortiz, per fer un regal a les edils de l’ajuntament “posteriormente las tiene a su disposición... a los del Ayuntamiento de Alicante tenemos que tenerlos contentos porque hay un huevo de cosas y de intereses”.

Imatge: http://www.forges.com/

Abans, per ignorància o menfotisme, desaparegueren part dels nostres castells, masos, alqueries, jaciments o despoblats, quan els llauradors aprofitaven les seues pedres per a construir els marges i les casetes de l'horta. Als pobles, tant abans com en l'actualitat, amb l'excepció de les esglésies la majoria d'edificacions històriques han desaparegut baix noves construccions. A la muntanya, els ajuntaments pressionen als llauradors per a que venguen els seus bancals per a fer camps de golf, baix la idea de que portarà diners al poble; però no els conten els inconvenients de la massificació, dels sorolls, de la reducció de qualitat de vida i de la disminució dels serveis. Quin turisme volen atraure els pobles d'interior si el seu patrimoni natural s'ha convertit en rajola? Quins visitants esperen trobar els nuclis històrics envoltats de formigó? Qui visitarà una muntanya plena de xalets o amb una pedrera? Fa poc parlàvem dels trapigs i la pregunta era obligatòria: per què els tombaren? Hui dia, per exemple, Oliva s'aferra a quatre pedres per a vendre al mon el seu enderrocat enginy i el també inexistent palau dels Centelles.

Imatge: http://www.forges.com/

La crisi pot ser una magnífica excusa per a repensar el nostre creixement urbanístic i el nostre futur. Espere que els polítics s'apliquen la lliçó. Espere que les lleis s'apliquen de veres. Perquè realment crec que ho necessitem. Vist lo vist, som un poble covard, amb molts collons però només de boqueta. Quan el constructor ens passa un bitllet morat per davant de la cara, desapareixen els principis. Només ens queda confiar en el caràcter lluitador del valencià, sé que darrere del menfotisme hi ha valencians lluitadors, inconformistes... indignats. Perquè els nostres fills es mereixen un futur millor.

Imatge: http://www.forges.com/

Recordeu, la terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

"Españistán", magnífic, no vos el perdeu!!