La cova Tallada, la torre del Gerro i les Planes del Montgó

Al bell mig de la Reserva Natural del Cap de Sant Antoni i als peus del Montgó, seguint l'escarpada i abrupta línia costanera entre Dénia i Xàbia, es troba la cova Tallada, una gruta litoral de gran bellesa natural i paisatgística aprofitada durant segles com a pedrera de pedra tosca, material molt valorat a la Marina Alta amb el qual es construïren, entre d’altres, el castell de Dénia en temps d’ocupació musulmana. L'accés a la cova forma part d’una ruta que podem qualificar d'autèntic tresor natural, un mon de contrastos visuals i aromàtics i amb una varietat patrimonial difícil de trobar en cap altre lloc.

La cova Tallada es troba enclavada dins d’un marc immillorable, per una banda el massís del Montgó (753 m), un Parc Natural declarat per la Generalitat Valenciana el 30 de març de 1987, i per l’altra banda la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, declarada en 1994 per la importància i biodiversitat que acull el fons marí. Donat que l'època de l'any quan més apeteix anar és a l'estiu, aneu ben carregats d'aigua, molt per damunt de les vostres estimacions. Eviteu anar en dies de mar picada, o no podreu accedir a l’interior. Malgrat trobar-nos a espai molt cuidat i acurat, amb esglaons de fusta i passamans de corda als trams més costeruts, l’orografia de la zona, els forts vents litorals i la presència de la mar dificulten el manteniment d’aquest sender; no hem d’oblidar que caminem per penya-segats de roca (una roca, per cert, molt polida pel continuat pas de la gent), pel que caldrà anar amb molt de compte pel perill real de relliscades. No vos confieu i no feu com la majoria dels turistes, que fan el trajecte amb xancletes.

Les Rotes i la torre del Gerro

El trajecte d’anada és molt curt, poc més d'un quilòmetre que no ens durà més de mitja hora, molt senzill i sense desnivell, excepte un menut tram a l'inici i el descens a la cova, no apte per a persones poc habituades o xiquets menuts. Fora de l’estiu, a banda d’anar a la cova, hi ha l’oportunitat de fer una magnífica ruta circular que recorre les Planes del Montgó i que podem allargar tant com desitgem, visitant els Molins de les Planes, el cap de Sant Antoni i fins i tot la cala Tangó i el port de Xàbia.

Cala de les Arenetes

L’inici de la ruta el situarem al port de Dénia, des del qual ens dirigirem cap al sud per la carretera CV-736 Dénia - Xàbia; desprès d’un parell de quilòmetres prendrem per l’esquerra la carretera de les Rotes, que seguirem fins la cala de les Arenetes. Uns 150 metres abans d'arribar al final de la carretera girarem a la dreta pel carrer de la Via Làctia -on hi ha la senyalització de la torre del Gerro i la cova Tallada-, al llarg del qual estacionarem els vehicles.

Seguirem el carrer, costerut, en direcció sud passant per dalt de les turqueses aigües de les cales de les Arenetes i la Cala. Al final del carrer, junt una tancada corba, tindrem que prendre la primera decisió del dia, visitar la torre del Gerro per la dreta o seguir recte a la cova Tallada. Si volem fer la ruta circular, continuareu recte pel camí de la cova Tallada, ja que la senda al tornar passa per la torre. Si per contra fem la ruta curta girarem per la dreta seguint un costerut camí que ens durà en uns pocs minuts junt a una de les millors talaies costaneres del Mediterrani.

Torre del Gerro

També coneguda com la torre de les Arenetes o de l’Aigua Dolça, la del Gerro és una talaia o torre guaita renaixentista de caràcter militar del segle XVI. De planta circular, fàbrica en maçoneria regular i lluïda exteriorment amb morter, la torre és molt característica per la seua peculiar forma troncocònica, dividida en dos cossos que li atorguen forma de pitxer o gerro, origen del seu nom. Originàriament la torre era semblant a les del voltant, d'un únic cos, però per problemes estructurals es va adossar un nou mur fins la meitat de l'alçada total. Destaquen en el seus murs tres mènsules volades i una tronera, junt a la qual hi ha un escut d’armes de Felip II amb l'àguila bicèfala. Compta amb buits de vigilància, un d'ells amb un gran domini visual sota la mar, de reduïda mesura i coronats per matacans. L'interior està dividit en dues plantes separades per un forjat en volta rebaixada i un menut forat d'accés. Aquest tipus de fortificacions van proliferar al llarg de les costes del mediterrani durant el segle XVI com a element defensiu davant les incursions i atacs dels pirates i corsaris barbarescs. La de Gerro formava part d’un sistema de defensa al voltant del Montgó, format per tres torres de les quals només aquesta resta en peu.

Torre del Gerro

Però si cridanera és la torre, espectacular és el lloc on va ser construïda, un esperó rocós obert al Mediterrani des del qual es controla quasi tot el golf de València. Des d’aquest punt hi ha dos senders, un descendeix cap al sud-oest en direcció a les Planes del Montgó, per la qual tornaríem si realitzarem la ruta circular, i un altre en direcció sud-est que, si aneu ben preparats i teniu un mínim d’experiència en muntanya, resseguirem. En cas contrari tornarem els nostres passos pel mateix camí, arribant triem l’opció que triem al mateix punt, un camí terrer, continuació del carrer de la Via Làctia, abancalat i paral·lel a la mar, des del qual s’observa la Cala.

Sender de la cova Tallada. A l'esquerra s'aprecia un illot front la cavitat

Descendirem per unes escales de formigó dissenyades per a cama-llargues i caminarem uns pocs metres fins arribar a la part superior dels penya-segats de la punta de l'Aigua Dolça; des d’aquest punt podrem distingir perfectament el traçat de la senda, paral·lela a la línia de costa; com que a l’arribar a la cova només tindreu com a referència un senyal vertical, cal que vos fixeu be en un menut illot que hi ha, aproximadament a menys d’un quilòmetre, junt als penya-segats, i que es troba davant la cova.

Escales de la Punta de l'Aigua Dolça

Pinedes litorals

Iniciarem el fort i vertiginós descens del penya-segat cap al barranc de la cova de l'Aigua Dolça per unes empinades escales, falcades amb travessers de fusta, que ens deixaran a una senda pocs metres per damunt de la mar. Caminarem uns metres fins a travessar el primer dels passadissos naturals que ens trobarem al camí, un espessíssim túnel vegetal format per mates de margalló (Chamaerops humilis) i una tortuosa pineda de pi blanc (Pinus halepensis), modelada capritxosament pels forts vents litorals i amb la suficient frondositat per a ocultar la llum del sol, circumstància que s’agraeix molt a l'estiu.

Carduncellus dianius

Recordeu que vos trobeu a un parc natural, un espai on el clima i la característica geologia del Montgó han afavorit l'existència de més de 650 espècies diferents de flora, un extensíssim catàleg florístic localitzat a un espai relativament menut i amb una gran abundància d'endemismes. Caminarem a prop de penya-segats que es precipiten des de les Planes del Cap de Sant Antoni, modelats per la constant erosió de la mar; veurem com es desenvolupen comunitats caracteritzades per plantes adaptades tant a viure en fissures i esquerdes a la roca com a suportar l'elevada salinitat de l'aigua de la mar; al nostre voltant es desenvolupen endemismes exclusius de la zona o compartides amb les illes Balears, com la silene de roca d'Ifac (Silene ifacensis), el ginebre marí (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa), la Sucowia balearica, l'alfals arbori (Medicago citrina) o l'herba santa del Montgó (Carduncellus dianius) una planta que únicament creix al Montgó i a Eivissa. Conforme ens acostem a la mar veurem com abunda el fenoll marí (Crithmum maritimum), la sempreviva (Helichrysum stoechas) o la carlota marina (Daucus gingidium), així com espècies endèmiques com les ensopegueres (Limonium rigualii). També podem trobar interessants endemismes diànics com la corretjola valenciana (Convolvulus valentinus) o la bracera (Centaurea rouyi).

La torre del Gerro i les Rotes des del sender de la cova Tallada

Caminarem vora penya-segats, passant per un tram s’ha instal·lat un passamans, més amb la funció de lleva-pors. El discordant, aspre, poc melodiós i en ocasions desesperant crit de la gavina corsa (Larus audouinii) i del gavinot argentat (Larus michahellis) ens pot fer pensar erròniament que només hi ha eixe tipus d’aus al Montgó, quan realment podem divisar a la zona interessants rapinyaires com la gran àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o l’omnipresent xoriguer; si anem vora nit i no fem soroll, ens podrem sorprendre amb el profund ulular del gran duc (Bubo bubo), el més gran rapinyaire del Parc Natural.

Accés nord a la cova Tallada

Sender d'accés a la cova Tallada

Amb l'illot a la vista com a referència visual, per fi arribarem al marcat barranc de la Cova Tallada, on hi ha un senyal vertical del PRV-335. Davant nostre una corda ens ajudarà a fer una menuda destrepada, cridanera i aparentment complicada encara que molt senzilla, la qual ens deixarà junt al nivell de la mar. Caminarem uns metres paral·lels a les parets, aspres, punxoses i enfosquides pel continuat onatge durant segles; utilitzant les mans per tal d’evitar banyar-nos els peus arribarem a una menuda boca a la roca, l'accés nord a la cova Tallada.

La cova Tallada

Existeix un altre accés a la cova, més perillós però més directe i espectacular, obligatori si la mar es troba picada i fa impossible l’accés per la via anterior; en aquest cas seguirem el sender cap al sud, seguint les marques del PRV-355 en direcció al santuari de Nostra Senyora dels Àngels; ens arrimarem a l'esquerra amb precaució fins que trobem al sòl unes pintades verdes, junt a les quals naixen unes verticals escales excavades a la mateixa roca. Abans de baixar, vos recomane que camineu uns pocs metres més fins arribar a un parell de forats al sostre de la cova, on extremant les precaucions gaudireu d'una bona i inèdita vista sobre la mateixa. Tornats a les empinades i erosionades escales descendirem quasi verticalment uns pocs metres fins arribar a un pont de pedra, que ens conduirà a la boca principal de la cova, a l'accés més espectacular.

Boca principal de la cova Tallada

Triem l’opció que triem, accedirem a la cavitat per dos de les cinc boques amb que compta, trobant-nos dins d’una descomunal cova d'uns 70 metres de longitud, oberta a la mar per una gegantesca boca de 15x20 m situada aproximadament a 1.5 m per damunt del nivell de la mar. Dalt nostre i a prop de la boca s'obren a l'exterior dos forats d'un metre i mig, visitables per dalt. Les vistes cap a l'exterior des de la boca principal són suficients per a deixar-nos bocabadats; des d’aquest punt veurem com a l'esquerra les excavacions de la pedrera deixaren curioses i capritxoses formes, entre les quals destaca un pont artificial i una bonica i menuda cúpula artificial. Davant de la cova i a pocs metres de distància es troba un menut illot, molt aspre i punxós producte de l'erosió de les ones, que era utilitzat en l’antiguitat per a fondejar els vaixells que carregaven els blocs de roca que se extreien de la cova.

Sala principal de la Cova Tallada

Pont i accés exterior a la cova

Conten els més antics que la cova va ser hipotèticament utilitzada com amagatall i punt d'abastiment de submarins durant la segona Guerra Mundial, tasca per a la qual es va instal·lar una enorme torreta defensiva de ferro de 6x10 al nord-est de l'illot que hi ha junt a la boca de la cova. Quan va finalitzar la guerra les suposades instal·lacions, tant defensives com de manteniment, van desaparèixer completament sense deixar cap rastre. L'ombra del dubte és més que evident, però tanmateix cal dir que davant la cova s'obri un braç de mar de fins a 15 metres de profunditat.

Cap al sud, més enllà d'un gegantesc bloc de tosca desprès del sostre, s'obri una nova sala artificial inundada de 25 m d'ample per 25 de longitud, la sala del Llac Salat. A l'est de la sala hi ha tres obertures a l'exterior amb una mesura mitjana de 2x3 metres i obertes mig metre per baix del nivell de la mar, pel que l’aigua inunda la sala fins a uns 15 metres endins. L’aigua, els arcs de pedra que formen les boques emergides i la lluminositat de l’entorn conformen un espectacle de llums i ombres que confereixen a la cavitat una bellesa espectacular. 

La sala inundada

Marques de l'extracció dels blocs de tosca

És complicat no adonar-se que tant el sòl submergit com les parets són quasi llises, formant multitud de cubetes rectangulars; són el producte de l'extracció durant segles de blocs de pedra tosca, primer pels romans i desprès pels musulmans, fins el seu abandó a finals del segle XV. La pedra tosca, nom amb que es coneix la toba calcària, és un tipus de roca de color castany molt porosa i amb aparença d’esponja que cal distingir de la tosca volcànica, la coneguda pedra “pómez”. La tosca, resumint molt, es forma quan l’aigua dissol de les roques calcàries CO2, que durant mil·lennis va dipositant per damunt de fongs i molsa formant capes; al desaparèixer els vegetals es formen els buits que atorguen a la pedra el seu aspecte esponjós característic. En l'antiguitat, a banda de fragments del castell de Dénia, la pedra tosca de Xàbia, extreta tant de la cova Tallada com d'una pedrera a prop de la platja de l'Arenal, va ser utilitzada per a construir cases (el casc antic de Benissa és un dels màxims exponents del Mediterrani) i edificis emblemàtics com l'església de Sant Bertomeu de Xàbia, declarada monument nacional. Malgrat no ser utilitzada en l'actualitat per a la construcció per la seua porositat i prohibitiu preu, encara hi ha certa demanda per a l'elaboració d'elements ornamentals com llindes i per al recobriment de pilars i arcades. Donat que actualment està prohibida la seua extracció segons la Llei de Costes, per trobar-se a zones de domini públic, s’importa de les illes Balears una tosca diferent a l'alacantina, de color crema i més fràgil.

Boques d'accés a la sala inundada

Sostre de la zona excavada

Al sud-oest de la sala inundada veurem dos obertures que s’endinsen fins a 100 metres per una nova galeria artificial, visitable si disposem de llanternes; obviarem la rampa que per la dreta ascendeix fins una d'elles, i accedirem per l'obertura inferior, la de l’esquerra. Arribarem a una sala d'uns 5 m d'ample i 20 de longitud, on destaca la curiosa erosió del sostre en forma de fons marí arenós, molt espectacular. 

Marmita

A continuació hi ha una sala amb una mena de ponts artificials, al sud-oest de la qual una forta pendent ens portaria a la rampa que hem obviat exteriorment. Cap al sud-est la cova continua per la galeria de les Marmites, de 80 m de recorregut. Vigilant el sostre, d’una alçada que oscil·la entre els 3 i l’1 metre d'alçada, passarem junt una pila o marmita, un recipient quadrat artificial de pedra on es recollia l'aigua del sostre. Van ser construïts i aprofitats per a beure tant els picapedrers com els pescadors. 

Girarem cap al sud i accedirem a la sala de la Codolla, on a escassa distància hi ha una nova marmita. Seguint la mateixa direcció arribarem a la tercera marmita, junt a la qual hi havia una bústia de visitants i el naixement d'un menut riu subterrani que discorre uns quants metres paral·lel a les parets fins a ser absorbit pel subsòl a la sala de les marmites.

Com a curiositat, a la cova hi ha la inscripció "PHILIPUS III HISP REX CAVERNAM HANC PENETRAVIT AN MDXCIX", informant de la visita que el rei Felip III va realitzar a la cavitat en 1599, la primera d'una sèrie de visites que el monarca realitzaria a la zona donada l'amistat que mantenia amb el marqués de Dénia, el duc de Lerma.

Vista de l'accés a la cova, al fons, i la rampa dreta d'accés a la sala de les escales

Praderia de posidònia. Foto: Vikipèdia

Si anem a l'estiu, a banda de la lògica advertència d'evitar les hores centrals del dia per la forta insolació, és quasi obligatori donar-se un bon bany. En eixe cas, a banda de portar calçat apropiat per a caminar per roques, no oblideu les ulleres de bussejar, aprofiteu que vos trobeu al a la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, creada l’any 1993 i protegida per estar integrada dins del Parc Natural del Montgó i per formar part del LIC dels penya-segats de la Marina. Per la seua particularitat disposició, pels vents i per les corrents marines es determina una topografia submarina molt diversa on habita un dels ecosistemes submarins de major importància de la península, un verdader paradís per als aficionats al submarinisme i un tresor que hem de respectar i cuidar entre tots. A la reserva cal que destaquem i recordem la importància de les praderies de la posidònia oceànica, una planta aquàtica fonamental per a la bona salut del nostre litoral tant per albergar multitud d'espècies a què serveixen d'aliment, refugi i lloc de posta, com per la seua llavor com productora d'oxigen i protectora de les platges front l’erosió. La gran presència de posidònia a la zona ens demostra la bona qualitat de les seues aigües, ja que no suporta la contaminació. Un bon argument de pes per a que ens conscienciem davant la greu contaminació que pateix el Mediterrani.

Abans d’anar-se’n és imprescindible que ens conscienciem de recollir el fem que generem als espais naturals. Com és lògic i evident, el servei de recollida de fem de Dénia no pot arribar a la cova, i és molt habitual que a l'estiu hordes de turistes incívics i maleducats deixen la cova plena de fem; la situació s'agreuja quan s'inicien els primers temporals de la tardor i les fortes marees arrastren a l'interior de la cavitat tot tipus de restes com canyes o troncs. Mai em cansaré de repetir-ho, per favor deixeu la muntanya com si mai haguéreu estat.

Variant A: Ruta circular de les Planes PRV-355

Mapa detallat, perfil i estadístiques

|

Com arribar-hi

Encara que podem tornar pel mateix lloc, si no anem a l'estiu i comptem amb roba i calçat adequat podem fer seguir la ruta circular del sender PRV-355 que uneix el santuari de la Mare de Déu dels Àngels amb la cova Tallada i la torre del Gerro. Arribats al santuari encara tindrem tres opcions més per tal d’ampliar la ruta tot el que desitgem, arribant fins i tot al port de Xàbia.

El Montgó va mostrant-se conforme ens acostem a Xàbia

Pujarem per tant dalt de la cova on trobarem un sender que es dirigeix cap al sud. Seguirem un sender en direcció sud-est que ràpidament prendrà una considerable costera, on caldrà que extremem precaucions; deixarem darrere nostre la immensitat de la mar i poc a poc anirem divisant la silueta del Montgó. Ens dirigirem a l’esvarós cau del barranc de la Foradada, arribant a un pas on ens haurem d’ajudar d’una cadena falcada a la roca. El sender es dirigirà cap al sud-oest, travessant la plana del Cap Sant Antoni i arribant a una zona de xalets, al final de la qual arribarem a la carretera del Cap de Sant Antoni; girarem a l’esquerra i en direcció est caminarem uns 300 metres fins arribar al santuari de Nostra Senyora dels Àngels. El santuari, administrat per una comunitat de monges del Cor de Jesús, va ser fins a fa poc un convent de jerònims. Segons conta la tradició, el retrat de la verge dels Àngels que presideix l’església va ser trobar per uns caçadors dins d’un garrofer, on la van amagar els monjos jerònims per tal d’evitar el seu saqueig per part de pirates, que arribaren fins i tot a portar-los captius a l’Àfrica. Alfons el Vell els va rescatar i els va donar el menut poblat de Cotalba (Alfauir), on erigiren el monestir de Sant Jeroni.

Santuari de Nostra Senyora dels Àngels i camí dels Molins

Les Planes des del Montgó

Toca tornar cap a Dénia, i també toca decidir-nos de fins quin punt volem allargar l’excursió. Si tenim presa, seguirem cap a l’oest la carretera del Cap de Sant Antoni uns cinc carrers fins arribar al camí de la Cova Tallada, paral·lela a la carretera CV-736 Dénia-Xàbia i que cal no confondre amb el camí senyalitzat de la Cova Tallada per on hem vingut. Girarem cap al nord i al poc el camí es transformarà en un sender que, desprès de passar junt a bancals de secà i alguna casa abandonada, es dirigirà cap al nord-oest arribant a la torre del Gerro. Descendirem pel carrer de la Via Làctia fins el punt on deixàrem els vehicles i donarem per finalitzada l’excursió.

Però espereu, no se’n aneu encara. Al mateix punt, al carrer de la Cova Tallada, podem arribar estalviant-nos la carretera si anem a visitar els molins de les Plans, situats només a 600 metres de nosaltres seguint la variant B; també podem aprofitar i anar a visitar el cap de Sant Antoni seguint la variant C, marcada com a Ruta Verda del Montgó. Els més agosarats també poden arribar fins al port de Xàbia seguint la variant D, la Ruta Roja del Montgó.

Variant B: Els molins de les Planes

Molins de les Planes

Ens dirigirem cap al sud pel carrer del Monestir, envoltats de xiprers fins arribar a un camí on s’alineen, d’oest a est i a uns 190 metres d’altura, 11 molins de vent que configuren els vestigis arquitectònics més importants del patrimoni tradicional de la Marina Alta; de fet, Xàbia era coneguda al segle XVII com el graner d’Alacant per la seua producció de blat. El molins de vent eren enginys, d’entre 7 i 8 metres d’altura, que servien per a moldre cereals i com a magatzem de gra. En l’actualitat tots manquen d’aspes i cobertes, a dures penes conserven els mecanismes de fusta i les moles circulars de pedra, i el seu grau de conservació es prou regular.

Molins de la Plana

A Xàbia es troben 12 molins de vent dels segles XIV i XVIII, sobre un total de 37 documentats a la comarca, tots situats a les Planes excepte el molí de la Safranera, al llit del riu Gorgos. Els forts vents de llebeig que bufen quasi constantment a aquesta zona justificaren la seua construcció. Un dels molins és del 1397, per tant un dels més antics del País Valencià, i donava servei al monestir dels jerònims que hi havia prop. Des del camí dels Molins gaudirem d’una vista magnífica. Cap al sud són perfectament visibles tant la badia de Xàbia fins la Granadella com el Puig de la Llorença (Benitatxell) o el penyal d’Ifac. Al sud, més enllà de la serra de Bèrnia, podem divisar fins i tot Aitana. El camí dels molins es dirigeix cap al nord fins a connectar, a l’altra banda de la carretera del Cap de Sant Antoni, amb el camí de la Cova Tallada, a escassa distància de la carretera de Dénia i al mateix lloc on també ens esperen des de la variant A, i on esperarem als caminants que trien les variants C o D.

Molí restaurat a les Planes del Montgó

Variant C. El cap de Sant Antoni. Ruta Verda del Montgó

Mapa detallat, perfil i estadístiques

| Com arribar-hi

Caserna dels carrabiners

Des del santuari ens dirigirem cap al nord per l’estret carrer del Cuartel. Arribarem a una antiga caserna de carrabiners en ruïnes, antigament utilitzada per a vigilar el litoral, especialment per a controlar el contraban que es realitzava als ocults i abruptes barrancs i cales de l’entorn. Girarem a la dreta i seguirem un còmode camí en direcció est, envoltats de denses pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), fins arribar a l’àrea recreativa del cap de Sant Antoni, vora carretera i equipada amb font, bancs i taules. Des d’aquest punt continuarem en direcció est, seguint un sender paral·lel a l’esquerra de la carretera, frondosíssim en ocasions, fins el cap de Sant Antoni, no sense abans desviar-nos momentàniament per l'esquerra al Morro Codina per a gaudir d'una fabulosa vista dels penya-segats per on hem vingut.

Far de Sant Antoni

el Cap de Sant Antoni. Foto: GVA

Al cap de Sant Antoni, a 160 metres a plom sobre el nivell de la mar, es trobava una antiga torre guaita, enderrocada el 1855 i substituïda per l'actual far, situada en un dels accidents geogràfics més privilegiats del Mediterrani i en el punt més proper de la península a l’illa d’Eivissa. El cap rep el nom d’una antiga ermita del segle XIV. Des del cap de Sant Antoni tornarem els nostres passos cap a l’oest i passarem de nou pel nord de l’àrea recreativa; anirem amb els ulls oberts, ja que hem de prendre el primer desviament a l’esquerra, el del carrer Cuesta de Sant Antoni; travessarem pel sud la carretera del Cap de Sant Antoni i connectarem amb el carrer Penàguila, arribant al punt on connectaríem amb els caminants de la variant D. Seguirem en direcció sud-est, canviant pinedes per abandonats bancals d’ametlers i garrofers. Arribarem a l’encreuament del camí de Monestir, trobant-nos davant nostre amb el camí dels Molins com havíem vist a la variant B, que travessarem fins arribar al camí de la Cova Tallada, on ens esperarem.

El cap de Sant Antoni des de la mar. Foto: Joan Enric Garrigues des de la Garrapatera

Variant D: La cala Tangó. Ruta roja del Parc Natural del Montgó

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Ens trobem davant la ruta més llarga de totes, però tanmateix ens permet comunicar Dénia amb Xàbia per les Planes. Des del cap de Sant Antoni ens dirigirem a un mirador situat 100 metres abans del far, i seguirem un menut sender que, en direcció sud, zigzagueja buscant la menuda cala d’aigües turqueses del Tangó, al nord del port de Xàbia. De camí travessarem una magnífica pineda de pi blanc tan característica als penya-segats. Paga la pena que fem una ullada de 360 graus, les vistes del Montgó, del cap de Sant Antoni i de la badia de Xàbia ens confirmen que sense dubte ens trobem a un dels entorns més privilegiats d’Alacant. Arribarem per fi a la cala del Tangó o de Pope; el nom prové de l’existència a principis de segle d’un tangó o braç articulat a una caseta destinada al salvament de nàufrags. També conten que fou el lloc favorit de Pope, un religiós ortodox rus exiliat per la revolució bolxevic. 

Camí de la cala del Tangó

Descansem merescudament i si fa calor aprofitem per a donar-nos un banyet. A continuació ens dirigirem cap al port de Xàbia, punt on hi ha un cartell i senyal del PR-335. Com vegeu, ens trobem davant d’un altre possible inici de la ruta. Si haveu segut previsors i haveu deixat un vehicle a la zona, haureu fet una magnífica ruta port de Dénia - port de Xàbia, eixint del port de Dénia en direcció a la platja de la Marineta Cassiana, al final de la qual un bonic camí per a vianants vora mar ens portaria fins les Rotes, inici del nostre recorregut.

Els demés hem de tornar, pel que travessarem el port de Xàbia en direcció sud-oest, arribant al barri de Duanes de la Mar. Quan arribem a la platja, després de passar junt una zona d’aparcament obviarem el primer carrer que gira a la dreta i continuarem fins el següent, només per als vianants. Girarem de nou a l’esquerra i arribarem a una de les obres arquitectòniques més singulars de la comarca, la parròquia de la Mar.

L’església és una construcció de 1967, construïda damunt d’una església anterior. Es tracta d’un edifici modernista en formigó d’una sola nau ovalada envoltada de dotze columnes corbades que representen als apòstols. Té la particularitat de que el seu sostre, de fusta, imita la forma del casc de les embarcacions.

Sostre de fusta de la Parròquia de la Mar

Tornant a la torre del Gerro

Visitada l’església tornarem cap a l’est i girarem a l’esquerra pel carrer Xurruca, el qual seguirem en direcció nord fins arribar al carrer Cuesta de Sant Antoni, on girarem a la dreta. El carrer en ziga-zaga arriba fins al carrer Penàguila (encara que podem retallar un tram pel carrer Salem), el qual seguirem per l’esquerra fins el camí dels Molins, al final del qual connectarem amb el camí de la Cova Tallada, on ens esperen els participants de les rutes A, B i C, i per on, com havíem vist, arribarem per senda fins la torre del Gerro. Des de l'encreuament de la carretera del Cap de Sant Antoni amb el camí de la Cova Tallada, si creuem cap a l'est la carretera de Dénia arribarem a un camí tancat amb una cadena per on s'inicia la pujada tradicional al Montgó des de Xàbia.

Vista general del Montgó

Parcials

Les Rotes - Cova Tallada: 0.9 Km. 30'
Les Rotes - Cova Tallada passant per la torre del Gerro: 1.7 Km. 40'

Cova Tallada - Santuari: 2.25 Km. 50'
Santuari - Cap de Sant Antoni: 2.7 Km. 40'
Cap de Sant Antoni - Molins: 2.8 Km 40'
Molins - Torre del Gerro: 3 Km. 60'

Cap de Sant Antoni - Cala Tangó: 2.4 Km. 50'
Cala Tangó - Molins: 4 Km. 1h 30'

Totals (sense pauses)

Variant A: 7.5 Km. 2h 30'
Variant B: 8.1 Km. 3h 05'
Variant C: 11.6 Km. 3h 40'
Variant D: 15.4 Km. 5h 20'

Articles relacionats

El Montgó per Xàbia

Les torres guaita de la Marina Alta
Els molins de la Marina Alta
El castell de Dénia

Podeu obtenir més informació al Centre d'Interpretació del Parc, situat al parc públic del Bosc de Diana, al camí Sant Joan nº1 de Dénia, junt al pas a nivell que creua el carrer Diana.


ACTUALITZACIÓ SETEMBRE 2014: 15 anys desprès un terrible incendi forestal ha tornat a arrasar de nou el paratge; 15 anys haurem d'esperar com a mínim per a tornar a gaudir d'un magnífic indret que poc a poc anava curant-se les ferides. Una llàstima, molta ràbia, molta impotència.


Annex: topografia de la cova Tallada: