Quan plou, eixen els cargols; quan fa ponent...

El divendres 26 d’agost es va declarar l’alerta màxima per risc d’incendis forestals al País Valencià; com tots els anys, una asfixiant ponentà va atraure als piròmans com mosques a la mel, donant com a resultat 32 incendis forestals que arrasaren 75 hectàrees a Vilamarxant, Manises, Cases Baixes, Riba-Roja, Guardamar del Segura, l’Atzúvia, Xàbia, Cabanes o Benicàssim. Però quan semblava que els incendis estaven controlats, a mitja nit una negligència va provocar un incendi de 50 hectàrees a la muntanya de Santa Anna a Beniopa. La nit seria molt llarga, ja que les marjals de Xeresa i Gandia patirien fins a 5 incendis intencionats.

Incendi a la marjal de Borrons. Foto: Àlex Ruiz

Quan encara estem indignats davant la pretensió de l’ajuntament de fer un camp de golf a la marjal, de sobte ens trobem amb 5 incendis a la mateixa. A migdia de divendres es va produir el primer dels incendis, que va afectar un àrea de canyís. A les 18:00 es va produir un nou incendi que va carbonitzar completament les 4 hectàrees de la muntanyeta de la Creueta  i la zona de marjal adjacent, que no serien sufocades fins passades les 23:00 hores. A les 4 del matí i a escassos 500 metres es declarava un nou incendi a la marjal de Borrons que va afectar la reserva del Samaruc, un indret on s’havien invertit milers d’euros. El foc va arrasar 5 hectàrees i es va acostar perillosament al nucli urbà, no sent controlades les flames fins les 18 hores del dissabte. Però algú li la tenia jurada a la marjal, ja que quan encara no estava controlar l'incendi, es va produir un altre conat en els voltants de l’alqueria del Duc, a la marjal de Gandia, i un altre incendi junt a la muntanyeta de la Creueta (de nou!) que cremaria una hectàrea més. I això no és tot, ja que diumenge a les 11 de la nit encara li van pegar foc a una zona de canyís vora la sèquia de l’Ahuir, junt al camí del Caminás (el que uneix Xeresa i la platja).

La muntanyeta de la Creueta

La marjal a prop de la sèquia de l'Ahuir

Els incendis a Xeresa, clarament intencionats, tenen un sospitós comú denominador, ja que s'han efectuat a les àrees de marjal protegides on la Confederació Hidrogràfica del Xúquer anava a iniciar una restauració ecològica, recuperant la marjal i connectant-la amb les actuacions ja realitzades a la marjal de Gandia. De fet, el Ministeri de Medi Ambient havia comprat per 115.000€ 30 fanecades a la marjal per a regenerar l'entorn de la muntanyeta, ara arrassada. Evidentment, entre Xeresa i Xeraco hi ha algun malparit hi ha algú a qui no li agrada la recuperació de la marjal.Imagine la frustració dels bombers, ja que encara no havien apagat un foc algú fill de sa mare encenia la marjal per altre punt.

Està finalitzant un estiu negre i devastador per als boscos de la península, un estiu amb un denominador comú: els piròmans. Quan finalitza un incendi girem els caps cap a la Generalitat –jo el primer- i els fem culpables dels incendis; i tenim motius per a estar indignats, ja que el Consell ha reduït un 90% el dispositiu de Brigades d’Emergència, deixant només 9 brigades de reforç i 5 autobombes per a tot el País Valencià. Una vegada es dona per extingit un incendi els polítics ixen per televisió presumint del desplegament humà que han fet –normalment amb brigades d’altres províncies- i fan promeses de repoblació que mai s’arriben a complir. Després, els polítics fan del silenci la millor arma en la lluita davant dels incendis per a intentar desviar l’atenció de la seua falta d’inversió, afirmant tímidament que els incendis són propis del clima sec i calorós dels nostres estius i de la nostra vegetació, formada per matollar -sec a l’estiu- i pins inflamables. Els incendis efectivament són propis i inherents al nostre clima i vegetació, però no amb la freqüència amb que ens afecten!!. A Espanya es produeixen una mitjana de 20.000 incendis i es crema una superfície d’unes 140.000 hectàrees tots els anys. Un 96% d’eixos incendis són provocats per l’home -negligències o intencionats- i només un 4% són provocats pels llamps i causes naturals que els polítics afirmen. I les xifres no paren de créixer. 

En fi, solem criticar i maleir als polítics i a l’administració per no ficar mitjans per a la prevenció dels incendis (un conseller de medi ambient va afirmar que “fa més feina un ramat d’ovelles que una brigada forestal”), però no critiquem que no s’estiga fent cap esforç –ni voluntat- en el vertader problema: la persona que encén el misto.

Els incendis són autèntics crims contra la Humanitat, delictes eco-terroristes que ens furten el nostre patrimoni i el dels nostres fills, i en els quals bombers i brigades es juguen la vida. Quan algú li pega foc a la muntanya està arrasant amb la fauna i la flora, molta d’ella protegida, amb bancals i zones de cultius, amb propietats, cases, vehicles, línies elèctriques, infraestructures, jaciments arqueològics, castells, torres... Una catàstrofe natural i econòmica sense CAP conseqüència per a l’infractor, perquè ser incendiari o piròman ix molt barat.

I és que en aquest país de pandereta només 1 de cada 1.000 responsables d’incendis forestals acaba sent jutjat. Damunt, el 86% de les sentències són dictades després d’un període d’entre dos i set anys. Per tant, si un maleit piròman o incendiari te la mala sort de ser detingut, tampoc li passarà res, ja que la condemna més llarga que ha hagut a Espanya ha segut de 9 anys, que com és habitual per bon comportament i cursets de formació suposen que en quatre o cinc anys estiguen de nou al carrer, dispostos a pegar-li foc de nou a la muntanya. En total només el 5.5% de la superfície cremada durant els últims 10 anys ha tingut com a conseqüència una sentència condemnatòria.

El càstig als responsables dels incendis forestals deuria ser exemplaritzant, ja que en cas contrari els piròmans continuaran actuant amb total impunitat

I ja sabeu, l’estiu que ve, més i pitjor.

Un mon sense color