Els parcs naturals, nou escenari de l'especulació

"Tengo un tema gordo en Valencia, con un PAI prácticamente cerrado, el tío pide 1.000 kilos más. Compramos a 10.000 y vendemos a 20.000. Ganamos 12.000 kilos. Un empresario pone el 50% y yo otro 50%. De mi 50% yo reparto con Ramón Blanco, con Álvaro [Pérez "El Bigotes"], con Pablo Crespo y con el alcalde [Bernabé Cano]. Hay un tema medioambiental que lo desbloqueo yo".
Al cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, li quadraven els conters de la lletera segons aquesta gravació del sumari Gürtel. I és que al País Valencià les figures de protecció no són més que declaracions formals de la Generalitat, poc més. Unes figures que fan inevitable que, quan un sòl no urbanitzable passa a ser urbanitzable (i digueu-me malpensat), pense en corrupció, suborn, prevaricació, enviliment, deshonestedat... en fi, que pense en un nou “pelotazo”.

Imatge: Ortifus

La Comissió Europea va presentar una denuncia al Tribunal de Justícia Europeu per l'incompliment de la Directiva 1993/37/CEE relativa als procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres i de la Directiva 2004/18/CEE al voltant de l'adjudicació de contractes públics d'obres i serveis. Perquè tenim un forat a la legislació molt gran, immens, un forat que va deixar obert el govern de Lerma i que el PP es va encarregar d'anar obrint cada vegada més. Un forat que deixava l'expropiació de terrenys en mans dels més poderosos sense que els propietaris dels terrenys pogueren defensar-se. I és que la Llei Urbanística Valenciana delega la gestió urbanística a la figura de l'Agent Urbanitzador, una entitat que té la potestat de presentar qualsevol proposta d'urbanització sense necessitat de comptar amb cap propietat en l'àmbit d'actuació, delegant per tant la gestió urbanística en la iniciativa privada. Una legislació que atorga als ajuntaments i als urbanitzadors poders absoluts i sense cap tipus de control.

Els periodistes, jutges i investigadors començaren a mirar amb lupa els casos de desqualificació de terrenys i els casos d'adquisició de sòls no protegits que amb el temps serien afectats per PAIs, i va començar a eixir merda per tot arreu; pocs ajuntaments es lliuraren de comptar amb algun cas de corrupció. La crisi i la pressió pública va fer que aquest sistema de corrupció anara disminuint, arribant fins i tot a preguntar-nos si no estaríem davant de la fi dels PAIs a la Safor, al menys a curt termini.

Però l'ombra de la corrupció és molt allargada, i els especuladors i corruptes tenien molt de temps lliure per a pensar, per a inventar nous sistemes, fins que van descobrir que el nou negoci de la corrupció es trobava on ningú mai podria arribar a sospitar: els parcs naturals. Imagineu aquest suposat escenari: apareix una regulació segons la qual aquell sòl no edificable que es transforma en protegit, ha de ser permutat en igualtat de metres quadrats en altre lloc però urbanitzable. És a dir, si tens un terreny que no val res de res, gràcies a la regulació de sobte te'l canvien per un terreny que val milions. Un negoci rodó per a tots, ja que el polític pot presumir de declarar centenars de milers de metres quadrats de terreny protegit per al gaudiment del ciutadà (tot un heroi!) i l'especulador, que anys abans havia comprat un socarral a preu de saldo, de sobte es troba amb centenars de milers de metres quadrats de terreny urbanitzable a la butxaca, una jugada mestra!.

Imatge: Forges

Què vos sembla l’escenari que vos he plantejat? Digueu-me malpensat, digueu que m’he deixat dos variables a la fórmula difícilment reproduïbles en el món real: una regulació que permeta la permuta de terrenys, i l’existència d’informació privilegiada. Doncs no, és un cas i escenari real que ha eixit a la llum pel sucós sumari del cas Brugal. La Unitat de Delictes Econòmics de la Policia ha destapat un "pelotazo" sense precedents a la ciutat d'Alacant: sembla que l'ajuntament va atorgar la potestat política, el control i la capacitat de representació al bufet d’advocats Salvetti (propietat del germà de l’alcaldessa i d'un ex-regidor socialista), que gestionava des de la cerca de sòl barat fins l'elaboració d’al·legacions per a augmentar les compensacions per la permuta de sòl protegit a nou sòl urbanitzable. L’ajuntament d’Alacant va presentar un Pla General, pendent d’aprovar per la Conselleria d'Urbanisme, que preveia la creació d'onze parcs naturals amb un total 14 milions de metres quadrats. Només faltava cridar als amics per a que compraren els terrenys abans de la declaració, com va ocórrer segons el sumari, on apareixen els tripijocs d’alguns importants empresaris d'Alacant, entre els quals figura el famós constructor Ortiz.

I sabeu la circumstància més preocupant? que el País Valencià s'ha convertit, amb l’aprovació del Pla d'Estratègia Territorial, en la primera autonomia en volum de sòl protegit, amb un projecte que implica l'ampliació de la protecció a 250.000 hectàrees. Una excel·lent notícia a priori, si, que ens congratulava i a l’hora ens estranyava a tots, amb la crisis que tenim davant. Però després de conèixer el cas d'Alacant no puc deixar d’imaginar-me a centenars d’empresaris, amb bigotet i ulleres negres com els dibuixa Forges, fregant-se les mans davant del nou escenari de corrupció que se’ls obri. Poreta tinc...

Imatge: Vergara