Les sequoies del Monte Cabezón

Dins de Cantàbria i a pocs quilòmetres de la costa es troba un dels espais naturals més injustament desconeguts malgrat ser, curiosament, únic a la Península: el singular i excepcional bosc de sequoies gegants del Monte Cabezón. El bosc, amb una superfície de 2.467 hectàrees, està compost per 848 exemplars de sequoia de Califòrnia (Sequoia sempervirens), l’arbre més alt i longeu de la Terra, i 25 exemplars de pi de Monterrey (Pinus radiata). Plantat a finals dels anys 40, el bosc presenta hui dia un aspecte tan magnífic i un volum tan dens que fins i tot la llum del sol no arriba pràcticament a tocar sòl.

El bosc, localitzat la muntanya de Las Navas, molt a prop de la localitat de Cabezón de la Sal (Cantàbria), va ser plantat el 1942 com a conseqüència de la política d'autarquia que va imperar durant els primers anys del franquisme amb la intenció de restringir al màxim la dependència exterior i les importacions, entre d'elles les primeres matèries forestals. Ja sabeu, calia demostrar al món que a Espanya hi havia de tot i era autosuficient. Durant tres dècades la muntanya va ser repoblada per espècies foranies, principalment eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i pi de Monterrey (Pinus radiata), buscant espècies arbòries de ràpid creixement i ben adaptades a la producció industrial. A modus d'experiment plantaren, a banda de les sequoies, exemplars de roure americà (Quercus rubra), de castany japonès (Castanea crenata) i d'avet Douglas (Pseudotsuga menziezii), imagineu l’espectacularitat del lloc. Afortunadament la indústria de la fusta mai va talar aquells arbres, i ningú sap perquè; aquesta circumstància, afavorida per l'escassa publicitat i promoció del lloc, va permetre que hui dia encara puguem trobar a la zona una bosquet format per 848 exemplars de sequoia de Califòrnia (Sequoia sempervirens) i 25 exemplars de pi de Monterrey (Pinus radiata), amb una alçada mitjana d'uns 36 metres i un perímetre mitjà d'1.6 metres. Passarien dècades fins que per fi el bosc fora protegit, sent declarades les sequoies del Monte Cabezón Monument Natural pel Decret 41/2003 del Govern de Cantàbria, incloses en la Xarxa d'Espais Naturals Protegits de Cantàbria por la Llei 4/2006, de 19 de maig, de Conservació de la Natura.

Si passeu per Cantàbria paga la pena que vos desvieu temporalment, ja que les sequoies només estan presents a la Península aïllades en algun parc o finca, i és realment excepcional poder contemplar un bosc tan complet com aquest. A més, es tracta d'una ruta circular extremadament senzilla, de menys d'una hora de duració, on només cal tenir en compte que al tornar ens trobarem amb una continuada encara que poc acusada costera. Vos he convençut? Anem doncs amb la crònica. 

L'accés és ben senzill, impossible perdre’s. Només cal seguir l'autovia del Cantàbric A-8 i eixir per la carretera S-484/CA-135 de Cabezón de la Sal a Comillas, ben a prop de la N-634. A un escàs quilòmetre de la rotonda d’eixida de l’autovia trobarem a l'esquerra, molt ben senyalitzat, un menut pàrquing on deixarem el vehicle. Davant nostre hi ha un enorme senyal advertint la presència del Monument Natural, una figura molt poc coneguda per turistes com els que em vaig trobar buscant desesperats una estàtua al mig del bosc!. "Dónde está el monumento", preguntaven. Creuarem per una porta una cerca de fusta i accedirem per una pista de terra a un espessíssim bosc on als pocs metres començarem a divisar, a la nostra esquerra, l’inici d’una elegant i gegantesca arbreda de sequoies que ens acompanyarà per una còmoda i humida pista per on difícilment penetra la llum del sol.

Accés al bosc de les sequoies

Encara que per l'esquerra apreciem algun sender que baixa, continuarem uns quants metres més per la pista fins assolir, a prop d’una corba, una senda senyalitzada a la nostra esquerra que descendeix amb una forta costera. Com que el bosc s’ho mereix, realment paga la pena que obviem temporalment la senda i continuem recte per tal d'endinsar-nos en un dels més preciosos, ombrívols i exuberants boscos de roures americans (Quercus rubra), castanyers japonesos (Castanea crenata), til·lers (Tilia spp), fajos (Fagus sylvatica), carrasques (Quercus ilex rotundifolia), avets Douglas (Pseudotsuga menziezii) i grèvols (Ilex aquifolium) que difícilment podreu tornar a visitar. Un preciós bosc que envolta un barranc i protegeix de l'exterior a modus de matalàs a les sequoies, que resten ocultes al bell mig del mateix. Vos recomane seguir-lo durant al menys un quart d'hora fins assolir un tallafocs, des d’on tornarem els nostres passos fins la corba per on descendia la senda.

L'espés bosc del Monte Cabezón

Ajudats d'unes rústiques escales de fusta descendirem envoltats per una bonica arbreda d'avets joves pel vessant sud de Las Navas, un indret amb una forta costera al llarg del qual i a la nostra esquerra es troba el bosc de sequoies; una ubicació gens trivial, ja que protegeix als arbres de l’exposició als forts vents de la zona, que hagueren impedit el seu correcte desenvolupament. Assolirem un clar al bosc amb un banc de fusta, al voltant del qual ens trobarem amb uns magnífics exemplars de sequoies.

General Sherman, Califòrnia

Malgrat l'espectacularitat d’aquests arbres, heu de pensar que encara són molt joves, uns 70 anys, un sospir per a un arbre que té una vida mitjana d'entre 2.000 i 3.000 anys. Aquests gegants del bosc, de fulla perenne, poden arribar a assolir els 115 metres d'alçada i fins els 8 metres de diàmetre a la seua base. Les poblacions més nombroses i altes es troben al Parc Nacional de Redwood i al Parc Nacional de les Sequoies, tots dos a Califòrnia. Dins del Parc de Redwood es troba l'Hyperion, el ser viu més alt del món amb 115.55 metres d'alçada, l'Helios amb 114.58 m, l'Icarus amb 113.14 i l'Stratosphere Giant, que amb 113.1 m va estar considerat durant dècades el més gran del món, arribant fins i tot a ser secreta la seua ubicació exacta per tal de protegir-lo dels turistes. Però encara que més "modestes" en alçada, la sequoia més famosa del món possiblement siga el General Sherman, que malgrat els seus 83.8 m és el ser viu amb major biomassa del planeta, uns 1.486 m cúbics i 1.256 tones de pes; també és molt conegut el Chandelier Tree, que amb més de 96 metres d'alçada és famós per comptar amb un passadís d'1.83 metres per on passen els vehicles (recordeu els dibuixos de l'ós Iogui?). A Espanya destaquen 9 exemplars al Cortijo de la Losa (Granada), coneguts a la zona com les “mariantonias”, derivat de la barreja del nom científic, “Wellingtonia”, i la famosa “guasa” andalusa.

Chandelier Tree, Califòrnia

Gaudiu be d'aquests exemplars en estat semi natural, ja que són una raresa hui dia a Europa, malgrat ocupar durant milions d’anys enormes formacions boscoses fins la seua extinció, tal i com ho demostren les restes fossilitzades d'aquesta i altres espècies gegants a la mateixa Cantàbria. Efectivament, sembla que el nord d'Espanya fa 3 milions d'anys era prou semblant a la Califòrnia americana o als boscos de Xina, segons va eixir a la llum casualment amb les obres de la construcció de l'autovia A-8; les pales excavadores trobaren troncs fòssils d'entre 2 i 3 milions d'anys de tres espècies de pins -dues d'elles extintes al Mediterrani-, xiprers (no creixen de forma natural a la península), fajos i sequoies. Hui dia els vetustos troncs descansen baix dels carrils de l'autovia, una llàstima ja que podrien haver constituït una atracció turística i cultural de primer ordre.

Sequoies alienades al vessant sud de Las Navas

En lloc de tornar pel mateix lloc obrirem be els ulls ja que a la dreta del sender per on hem arribat veurem un altre que cap a l'est travessa, a mitjana alçada, el vessant sud de Las Navas. Caminarem pel bell mig del bosc seguint una acurada senda on s'han instal·lat alguns bancs de fusta per a que les persones més majors puguen descansar de la, encara que poc acusada, constant costera. La veritat és que es nota el fet de ser Monument Natural, ja que l'espai es troba en un òptim estat de conservació i manteniment.

Sender del bosc

No deixeu de mirar cap amunt, entre un mur de cridaners, esvelts i rojos troncs veureu el cel cobert completament per les seues frondoses copes.

Les frondoses copes de les sequoies

Després de superar la costera arribarem de nou a l'entrada del bosc, des del qual podrem fer una última ullada a un paratge idíl·lic, com escapat d'un conte de fades, un espai digne d'admiració del qual els càntabres poden sentir-se orgullosos, i per al qual vos demane, si vos animeu a visitar la zona, el màxim respecte i cura.

Bosc de sequoies

Per la mateixa carretera, a prop de la turística Comillas, hi ha l'accés a la pista forestal del Monte Corona, dins del Parc Natural d'Oyambre, on podrem trobar un altre bosquet de sequoies, encara que més modest.

Avenue of Giants, Humboldt Redwoods State Park

Ampliar Com arribar-hi

David i Germà han trobar un bosquet de sequoies a la Sagra, a la Puebla de Don Fabrique (Granada), uns magnífics exemplars com podeu veure a les fotos:

La següent és una fotografia realitzada per encàrrec de National Geographic al fotògraf Michael Nichols, una sequoia gegant de 1500 anys composada per 84 imatges: