GR-7 de Fredes a Paüls

La ruta que anem a fer recorre dos parcs naturals, el Parc Natural de la Tinença de Benifassà (5.000 ha protegides) al País Valencià, i el Parc Natural dels Ports i reserva natural de les fagedes del Ports, a Catalunya (35.110 ha protegides). Tots dos formen part del massís dels Ports, un conjunt muntanyós de 800 quilòmetres quadrats compartit entre Castelló, Terol i Tarragona. La ruta recorre un tram del GR7 entre el municipi castellonenc de Fredes i el tarraconense de Paüls, una extraordinària travessia pel massís dels Ports, salvatge, exuberant i solitària, llarga (50 quilòmetres) i alhora una miqueta exigent.

Al massís destaquen les altures del cim del Caro (1.447 m) al Baix Ebre, la Tosseta Rasa (1.217 m) a la Terra Alta i el tossal dels tres Reis (1.351 m) al Montsià, punt d'unió de les tres províncies on un túmul de pedres simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona Catalanoaragonesa. Al massís dels Ports hi han espècies animals com la cabra hispànica, símbol del Parc, teixó, gat mesquer, i diverses aus rapinyaires com el voltor comú. Entre les comunitats vegetals de caràcter endèmic cal mencionar el pi roig, faig, roure i carrasca. Encara que es pot fer en un dia (tots els anys es celebra la travessia nocturna Fredes-Paüls la nit del cap de setmana de juny més proper a la lluna plena), la dividirem en dues jornades, i segons les vostres necessitats, fins a tres dies. El tram entre el refugi de la font Ferrera i Paüls forma part d'una ruta circular de cinc jornades de duració coneguda com l'Estela del Sud.
Una recomanació: abans d’eixir de casa aneu amb documentació, mapes i el itinerari ben clar; no eixiu a la carrera ja que davant d’un dubte acabareu perduts, hi ha tanta pista forestal, PR i GR pel camí que ocasions és complicat saber per on ens dirigim.

Ruta Fredes-Paüls

El punt inicial de la ruta es troba a Fredes, el mateix lloc on efectuàrem l'anterior tram del GR-7, de Fredes a Morella. Fredes és el poble més al nord del País Valencià, i l'accés no és tan senzill com disitjaríem. Així, utilitzant l'autopista AP-7 prendrem l'eixida Vinaròs-Ulldecona, on seguirem la carretera CV-11 en direcció a San Rafael del Río. A continuació per la TV-3319 ens dirigirem a la Sénia, on connectarem amb la TV-3102 fins el pantà d'Ulldecona i el convent de Benifassà. Travessem el pantà i, obviant la carretera de la Pobla de Benifassà a l'esquerra, prendrem una bifurcació a la dreta cap a Fredes.

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Fredes

Primera jornada: Fredes-Refugi del Caro

Jornada 1	Km	Altitud	Desn.
Fredes-Pinar Pla	4.4	1.088	107	1h 5’
Pinar Pla-Font Ferrera	2.4	1.195	11	0h 30’
Font Ferrera-Casetes Velles	9.7	1.206	-41	2h 15’
Casetes Velles-Coll de Pallers	6.9	1.165	53	2h 20’
Coll de Pallers-Refugi del Caro	3.2	1.218	-128	0h 50’
	26.6			6h 45’

El tossal dels Tres Reis

Fredes (1090 m), porta sud del massís dels Ports, és un magnífic punt d'inici per a fer nombroses excursions, entre les que vos recomanem el Portell de l'Infern. Situada a 1.090 metres d'altitud, tal i com presumeix el seu nom, al voltant del poble fa un fred de mil dimonis, per tant, si veniu de terres costaneres, porteu roba d’abric. Abans de l'accés al poble veurem una pista forestal amb les marques del GR-7 (roges i blanques), que naix a la font de la Roca i es dirigeix cap a Pinar Pla i el Caro. El GR7 és el primer sender de gran recorregut que va ser senyalitzat a Espanya (1974). Forma part del sender europeu E4 (Tarifa-Esparta), que per Andorra entra a la península per la Farga de Moles, creua Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia fins al cap de Tarifa.
La remuntarem, amb una lleugera costera, fins a un punt on una corba a la dreta ens deixarà davant d'una bifurcació. Nosaltres continuarem recte, per tal d'assolir en aproximadament una hora d’agradós caminar el bellíssim Pinar Pla pel Cantaperdius, a les portes del Montsià i el Parc Natural dels Ports.

A la nostra esquerra veurem un lleig tallafocs, clar identificador del tossal dels Tres Reis, una bonica variant cap a la que opcionalment ens dirigirem. Així, abans del mas, al coll dels Tombadors prendrem una pista a l'esquerra que ens durà, després d'uns 30 minuts de frondosíssima vegetació i dura costera, al cim (1.351 m), on hi ha una fita amb la senyera quatribarrada. Les vistes, envoltants de les terres de Terol i el Baix Maestrat, són magnífiques, destacant al nord el Caro, al peus del qual es troba el nostre objectiu de la jornada. El tossal dels Tres Reis és el punt on conflueixen tres pobles, tres comarques, tres províncies i tres comunitats autònomes, al nord la comarca de Matarraña (Terol), al sud la Tinença de Benifassà (Castelló), i a l'est el Montsià (Tarragona).

Fageda

Sant Miquel d'Espinalvà

Segons una antiga llegenda, Jaume II d'Aragó va citar als reis àrabs de Catalunya, València i Aragó per a fixar els límits de les seues terres, i el punt de reunió va ser aquest tossal, per tal que cap dels tres cabdills tinguera que abandonar el seu regne.

Apunteu-vos, per a una altra ocasió (ja que necessitareu un parell d’hores més entre l’anada i la tornada) la visita al monestir de Sant Miquel d'Espinalvà, que es troba al nord del tossal seguint una pista per l'esquerra. El monestir, en terme de Valderoures (Terol), va estar habitat fins fa uns 30 anys; encara conserva les estructures però ha perdut part dels sostres i del pis superior. Junt al monestir no deixeu de visitar els penya-segats del barranc del Patorrat.

De nou al tossal dels Tres Reis i prenent com a referència un mas que veurem baix, al Pinar Pla, seguirem la carena en direcció nord-est fins assolir un tossalet, visible des del cim, a l'esquerra del qual descendirem per un corriol que ens durà fins un tallafocs, pel qual descendirem. Després d'uns 20 minuts prendrem una pista per la dreta que ens durà fins el mas del Ric de Fredes, hui enrunat, i la pista de Beseit a Fredes, que resseguirem per l'esquerra fins el Pinar Pla, on retrobarem la pista que va de Fredes al Caro. 

Mas del Ric

Refugi de la Font Ferrera

Feta o no feta la variant, ens trobarem al Pinar Pla. Deixarem la pista principal i seguirem les marques del GR-7 en direcció al refugi de la font Ferrera, al qual arribarem en mitja hora després de passar pel coll de Manado. Fins ací portarem hora i mitja si venim directe des de Fredes, o poc més de dos hores si hem visitat el tossal dels Tres Reis. Situats al refugi ens trobarem davant de l'encreuament del GR-8 (Ports de Beceit a Javalambre) i del GR-7, que seguirem. Abandonarem la pista forestal i seguirem el sender de la font del Bassiot (normalment seca), als peus del Negrell (1.345 m). En tot moment caminarem baix frondosos boscos de pi i inacabables arbredes de boix, molt comú a la zona, i altres espècies com grèvols, teixos i aurons.

Bosc camí de les les Vallcaneres

El sender connecta amb la pista forestal de les Vallcaneres (Vallcanera és el nom que rebia un conjunt molt antic d'edificacions a la zona), que resseguirem fins la font del Faig, on, en la següent corba, el GR-7 abandona la pista i segueix en direcció nord-est.

Al Negrell

De nou ens trobem davant d’una variant. Si seguim pel GR arribarem, en poc més de 2 hores des del refugi de la font Ferrera, a Casetes Velles i al refugi no guardat mas del Frare pel coll de l'Assuca. Però si continuem per la pista coneixereu el major tresor que amaguen els Ports, la fageda més meridional d'Europa, el Retaule, a l'interior del qual es troben el Faig Pare i el Pi Gros, dos arbres monumentals dignes de visitar. Però tingueu en conter què, si el nostre objectiu es troba al refugi del Caro, encara ens queden més de tres hores de caminar, així que tingueu en consideració l’hora i la vostra previsió d’arribada. 

La fageda del Retaule

El Faig Pare

Per a visitar la fageda tindreu que continuar per la pista en direcció sud-est; després d'alguna revolta caminant entre una gran espessor connectarem amb una pista forestal que puja del pantà d’Ulldecona i que per tant obviarem. Resseguirem la pista per l'esquerra i, després d'assolir una corba, veurem un encreuament; triarem l'opció de la dreta i prendrem el sender senyalitzat de la font del Retaule, on a continuació es troba el Pi Gros. Retornarem a la pista i cap a la dreta, admirant la fageda, ens dirigirem on es troba el Faig Pare. Seguirem la pista en direcció est i ens desviarem per l'esquera cap al Mas de Pataques; el camí ens durà al coll de la Portella Calça, des del qual accedirem de nou al GR, a Casetes Velles i al refugi del mas del Frare. Aquest refugi està tancat, pel que caldrà que demaneu anticipadament la clau al Centre excursionista d'Amposta.

Independentment de la variant triada, ens trobarem a a Casetes Velles, on com be indica el nom hi ha unes antigues cases aïllades; seguirem la pista en direcció est fins arribar a les immediacions de la font de la Llagosta, on abandonarem la pista i ens dirigirem a l'espectacular boca de la cova del Vidre. Passarem per baix de la cresta del Marturi i arribarem al coll de Pallers, a 1.238 metres d'alçada i des d'on tindrem unes vistes privilegiades del Delta de l'Ebre. El coll rep el nom de dues roques aïllades que tenen forma de paller.

El Caro des de la cova del Vidre

Des del coll de Pallers se'ns ofereix una nova variant: seguir un sender que puja per la cresta fins el cim del Caro (1.447 m), punt més alt de Tarragona, des del qual descendirem, per la carretera que va a les antenes, fins el refugi del Caro. L'altra opció, més directa, és descendir per una bona costera fins la pista asfaltada de la Carrasqueta, que ens portarà sense pèrdua fins el refugi de Caro. Fins ací hem necessitat unes 6 hores i mitja des de Fredes si hem vingut directes, o entre 8 o 9 hores si hem visitat el tossal dels Tres Reis i/o el Retaule. Al refugi, al que prèviament vos recomanem reservar, farem nit. 

Un alt al camí

Segona jornada: Refugi del Caro - Paüls

Jornada 2. Variant GR-7	Km	Altitud	Desn.
Refugi del Caro-Les Clotes	7.8	1.090	-114	2h 10’
Les Clotes-Coll de Camp	8.6	976	-26	2h 20’
Coll de Camp-Paüls	7.2	950	-649	2h
	23.6			6h 30’

Jornada 2. Variant GR-171	Km	Altitud	Desn.
Refugi del Caro-Bassiets	1.8	1.090	-140	0h 25’
Bassiets-Coll d’Alfara	14.7	950	175	4h 25’
Coll d’Alfara-Paüls	5.2	1.125	-824	1h 40’
	21.7			6h 30’

Refugi del Caro

Per a la segona jornada ens esperen 23 quilòmetres i unes 7 o 8 hores de camí fins a Paüls. Poarem aigua a les cantimplores, ja que les fonts es troben allunyades del camí, i prendrem una nova decisió: seguir pel GR-7 o canviar al GR-171, encara que tots dos arriben el mateix lloc, Paüls.

Si seguim les marques del GR-7 anirem, passant pel barranc de la Vall de la Figuera, per la pista del Mascar fins un sender senyalitzat que ens guiarà al pla de les Foies en aproximadament hora i mitja. Passant pels colls de Caubet i Carabasses (1.100 m) arribarem, en poc més de mitja hora, al refugi no guardat i antic mas de les Clotes, on farem un descans.

Camí de Paüls

Ales tres hores i mitja aproximadament des de l’inici serem al coll de Ginjolers (1.120 m), punt d’enllaç amb el PR-C 185 (Paüls-Horta de Sant Joan). Seguirem pel GR i en menys d’una hora arribaren al coll de Camp (950 m) des del qual descendirem cap a l’ermita i l'àrea recreativa de Sant Roc, a menys de mitja hora de Paüls, punt de destí del nostre recorregut. 

Àrea recreativa de Sant Roc, a prop de Paüls

Variant B. Fredes - Paüls pel GR-171

Coll d'Alfara

Per contra, si seguim el GR-171, amb la mateixa distància que l’anterior però per la zona més baixa, passarem per la font de Bassiets, el barranc de la Figuera i, pel Coll d’Alfara-Paüls, ja connectar amb el GR-7 a uns dos quilòmetres de Paüls. Paral·lel al GR 7, el traçat del GR-171, de 13 etapes, passa per poblacions i monuments de gran interès. Comença a Pinós, continua a Castellfollit de Riubregós, Cervera i la Serra del Tallat, baixa al monestir cistercenc de Poblet i continua a la vila medieval de Montblanc. Després de travessar bells paratges naturals com les Serres de Prades i del Montsant, passa per la cartoixa d’Escaladei i la Fontcalda, i arriba a les estribacions del Caro per Paüls.

Paüls

El Tossal dels Tres Reis

Com anècdota, l'existència d'un tossal o cim on es reunien els reis a l'antiguitat no és única als Ports. Així, a Navarra trobem la Mesa de los Tres Reyes (2.444 m), també conegut com Hiru Erregeen Mahaia o Table de Trois Rois, on es reunien els reis d'Aragó, Navarra i Bearn (França). Més al sud trobem un altre Alto de los Tres Reyes, punt d'unió entre els regnes d'Aragó, Castella i Navarra. Amb molta menys llegenda es troben els cims divisoris provincials, com el Tres Provincias (2.050 m) als Pics d'Urbión, frontera entre Burgos, La Rioja i Soria, les Tres Provincias (2.129 m) de la serra d'Ayllón, entre Segovia, Madrid i Guadalajara, les Tres Provincias (2.499 m) de Fuentes Carrionas, límit entre Cantabria, León i Palència, el Tesorero (2.570 m) als Pics d'Europa, entre Asturias, Cantabria i León, l'Hirumugarrieta (1.113 m) entre Araba, Gipuzkoa i Nafarroa, o el Betsaide (565 m) entre Araba, Bizkaia i Gipuzkoa.

Tossal dels Tres Reis

Articles rel·lacionats

GR-7 Fredes-Vallibona-Morella
El Faig Pare
La via verda del Baix Ebre - La Terra Alta