Salvem de Torró la marjal de Xeresa!
Digueu-me tiquismiquis, maniós o pesat, però jo em pregunte: no ens podrà deixar l'alcalde de Gandia, el popular Arturo Torró, una setmaneta tranquils sense amollar als quatre vents projectes que impliquen atacs mediambientals? No satisfet amb el futur camp de golf a la marjal protegida de Gandia i amb la futura urbanització de l'Auir, una de les últimes platges verges del Mediterrani, ara se’n va fora del terme i arremet contra la veïna marjal de Xeresa, un espai verge protegit per diverses lleis on pretén construir una carretera per a comunicar l'autopista amb les platges de Xeraco, Gandia i la futura “megapijaexclusiva” platja de l'Auir, li agrade o no li agrade a Xeresa.
Els companys de partit Avelino Mascarell, alcalde de Xeraco, i el nostre benvolgut Arturo Torró, alcalde de Gandia, van signar un conveni per a impulsar el projecte, però això si, sense comptar per a res amb Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa pel BLOC, l'únic municipi afectat pel projecte. El conveni es va signar a la Fira Internacional de Turisme, Fitur, un espai que paradoxalment va ser durament criticat per Torró l'any passat, quan estava a l'oposició, argumentat que "Si yo fuera alcalde la presencia de Gandia en Fitur sería testimonial... No sirve para nada"; doncs ara be que representa gustosament a Gandia per a donar a conèixer els grans projectes amb els que vol atraure turisme de “qualitat”, entre d’altres un ferri de dubtosa rendibilitat a Eivissa (la gran diferència de quilòmetres entre Gandia i Dénia respecte a Eivissa fan a la primera gens atractiva pel cost en combustible), les corregudes de bous de l’estiu o el concurs de bellesa Bikini Fashion Beach (sic), totes elles propostes ben sofisticades.
 |
| Projecte de la nova carretera |
El projecte suposa la construcció d’un total de quatre rotondes i un nou
vial amb carril bici. Des de l'eixida de l'autopista pel peatge de
Xeresa s’aprofitarà un tram de l’abandonada carretera que va cap a
Xeraco per a dirigir-se a la duana ubicada al Polígon Industrial del
mateix poble, creuant la via del tren per un pas sobreelevat; des
d'aquest punt girarà al nord-est i travessarà la marjal de Xeresa pel
Caminàs del Pont de Francisco, una antiga via pecuària, per on
connectarà per una nova rotonda amb la carretera Natzaret-Oliva.
 |
| Duana de Xeraco, a la dreta el caminàs del Pont de Francisco, lloc on anirà la futura carretera |
Però Conselleria no permet l'existència de dos vials en un mateix paratge protegit, pel que el projecte implica l'eliminació del Caminàs de Xeresa, un camí rural que tradicionalment ha segut utilitzat pels visitants i veïns de la platja de Gandia com a drecera, i que tants conflictes ha provocat entre ambdós municipis. El camí tindria que ser demolit a l'altura de la sèquia de Trénor, on comença la zona verge de marjal, obligant als propietaris dels terrenys a desplaçar-se a Xeraco o la platja de Gandia per a connectar per caminals fins les seues propietats. Com a compensació, l'alcalde de Xeraco explicava que amb el nou camí els veïns de Xeresa disposarien d'un accés directe a l'estació de tren de Xeraco, una afirmació que està molt be dir a la premsa per a qui no conega el terme, ja que actualment al defenestrat Caminàs naix el camí del Polígon de Xeraco, pel qual s’arriba a l'estació exactament pel mateix lloc que el projectat; 200 m exactament s’estalviarien amb la nova carretera.
 |
| Connexió de la projectada carretera amb la Natzaret-Oliva |
Anem per parts, jo sóc el primer a qui li interessa una bona comunicació amb la platja i estic encantat amb la idea; les castigades suspensions i els neumàtics del meu cotxe estan esvanits davant del projecte! Però les coses no es poden fer com s’han fet, amb prepotència, sense diàleg ni consens i jugant al “jo la tinc més llarga”. Perquè és molt lleig que uns polítics teòricament seriosos que representen les poblacions de Gandia i Xeraco tinguen una actitud tan prepotent davant la lògica oposició de l'alcalde de Xeresa, manifestant a Radio Gandia SER que Gandia i Xeraco continuaran amb el projecte sense comptar amb l'alcalde de Xeresa, el qual “puede hacer lo que quiera al respecto”. Anem a veure, evidentment la carretera és important per als interessos de Gandia, Xeraco i la pròpia Xeresa, però com a mínim hi ha que adonar-se que perjudica els interessos dels propietaris de terrenys a la marjal, afecta a una zona protegida d'alt valor ecològic i contradiu tota la normativa de protecció del territori i planificació de infraestructures existent.
 |
| El defenestrat Caminàs de Xeresa i la marjal, als peus del Mondúver |
Opine que fa falta una miqueta de diàleg, consens i estudiar alternatives (perquè no ampliar i adequar l'actual Caminàs?). Però abans de que els fanboys de l'alcalde de Gandia, els enemics de la marjal o els que volen la seua eliminació "per abandonada" em crucifixeu, deixeu que vos parle del lloc on van a construir la carretera:
La marjal de la Safor, considerada l'aiguamoll litoral en millor estat del País Valencià, és una reserva de fauna i flora amb un importantíssim valor ecològic i botànic, on es desenvolupen plantes endèmiques, espècies aquàtiques úniques i llocs de reproducció i cria tant d'aus migratòries com de nidificants. La marjal és un lloc que cal conservar pel seu valor científic, pedagògic, cultural, recreatiu i paisatgístic, a banda de ser un important punt de descàrrega dels aqüífers i un imprescindible regulador de la qualitat de les aigües, absorbint i fixant substàncies contaminants.
Com allò de dalt possiblement a més d'un li donarà completament igual, anem amb la llei per davant, una llei per cert aprovada per la Generalitat Valenciana baix la direcció del Partit Popular, que ningú vinga i em diga que això ho han aprovat els “sociates” o els “rojos”:
- La marjal està declarada com a Zona Humida Protegida dins del Catàleg Valencià de Zones Humides, aprovat per Decisió del Govern Valencià en setembre del 2002 en desenvolupament d'allò disposat a la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
- La marjal està protegida per la Unió Europea com a Lloc de Interès Comunitari (LIC ES523303 La Marjal de la Safor) i forma part de la ZEPA Mondúver-Marjal de la Safor (ES0000451), aprovada per l'Acord de 5 de juny del 2009, del Consell, d'ampliació de la Xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana nº 6031, de 09.06.2009.
- A la marjal es troba la zona d'especial protecció "Microreserva de flora i Reserva de Fauna de la Marjal de Borrons" (02/12/2002; 14/12/2004), un indret on s'estan invertint nombrosos recursos per a la recuperació d'un endemisme valencià, el samaruc (Valencia hispanica), declarat en perill d'extinció.
L'oposició de l'alcalde de Xeresa és per tant lògica i legítima, per una banda el projecte incompleix la Estratègia Territorial de la Comunitat, ja que la nova carretera dividiria la marjal de la Safor, espai protegit pel Catàleg de Zones Humides i la Llei d'Ordenació del Territori; el nou vial soterraria una antiga via pecuària, un espai també protegit i declarat com a Sol No Urbanitzable de Protecció de Infraestructures; i per últim, l'eliminació del Caminàs i una important xarxa de camins rurals del terme perjudicaria notablement els interessos de molts veïns de Xeresa.
 |
| Marjal de Xeresa |
Perquè els nostres polítics, en lloc de tanta especulació, destrucció i urbanització no lluiten per la declaració del parc natural Mondúver-marjal-Auir? Pocs, per no dir cap espai del País Valencià, compta amb tants espais protegits, microreserves de flora i fauna, zones LIC, ZEPA, per no parlar del importantíssim valor paisatgístic i patrimonial de la zona. Seria un immillorable atractiu turístic no sols per a Gandia, sinó per a tota la comarca, portaria més feina que el personal necessari per a mantenir un camp de golf i tots gaudiríem realment d’eixa joia de la corona que reclamava Torró, seríem una ciutat comarca modèlica i exemplar.
Però no ho faran mai, per falta de voluntat política, per interessos urbanístics, perquè amb zones protegides no es poden fer negocis, en cas contrari ja fa anys s'hauria protegit. Perquè s'ha intentat. Digueu-me malpensat, però no m'agradaria que l'accés directe per l'autopista fora l'excusa per a fer més atractiva i sucosa una futura urbanització de luxe a la platja de l’Auir amb camp de golf a la marjal, el somni del propietaris dels terrenys, Rústicas SA, tal i com podem llegir a un interessant article publicat a Gente de la Safor. Un projecte que porta bloquejat des dels anys 70 per l’oposició de les successives alcaldies del PSOE, un projecte impulsat per coneguts dirigents del PP valencià que porten dècades rebutjant tots els intents de protegir la zona, un projecte latent i a l’espera d’un canvi de govern, que finalment ha arribat.
 |
| Promoció de la urbanització de l’Auir en 1973. Foto de l’arxiu Emili Selfa, extret de Gente de la Safor. |
Per cert, què opinaran de totes les agressions a la marjal i l'Auir les
noves generacions del PP que demanaven una Gandia més verda (però sense
cap proposta) a un vídeo,
gravat a la hui dia lamentablement tancada seu del Centre Espanyol
d’Aiguamolls per falta de diners?
 |
| La platja de la discòrdia |
Actualització 13-02-2012
Segons Radio Gandia SER, després que tot el Ple de Xeresa (BLOC+PSOE+PP) votara en contra i el Ple de Xeraco (BLOC+PSOE) rebutjara el conveni signat pel seu alcalde (PP), l'ajuntament de Gandia (aka Torró) tirarà avant el projecte després d'aprovar un conveni amb si mateix!!! (sic). En fi, lamentable. Que ho intente si vol deslegitimar-se més, dubte que cap administració tinga el valor d'autoritzar un accés que contradiu totes les normatives mediambientals hagudes i per haver.
Articles relacionats:
La marjal de la Safor
Articles relacionats:
La marjal de la Safor
Ni maniós ni pesat, cal cridar ben fort i denunciar els abusos urbanístics, en aquest cas la carretera, és que ho vol tot!
ResponEliminaMolt encertat l'análisis
Bravo, muy bien dicho. Tengo una casita en la playa de Xeraco y la verdad es que el proyecto me vendría de maravilla, pero como bien dices no se puede ir con esa tontería, chulería y prepotencia por la vida. Que se hable y se razone, y cuando se consensue la opción más razonable, todos disfrutaremos mucho más con ello.
ResponEliminaBé, veig que has encertat i me n'alegre.
ResponEliminaUna altra qüestió que caldria plantejar-se és la "necessitat" d' aconseguir que el turista arribe fins la porta de l'apartament a 100KM/h, o la necessitat d'arrassar amb l'Ahuir. Exies idees dels anys 70 són les que calen ara ? Així anem a competir amb el Bàltic ( recordeu la publicitat: "Croacia, el mediterraneo tal como era " ) ? O competir amb un futur magreb estable i platges verges ?
Quan s'ha estudiat a fons el turisme com a motor de l'economia de la comarca no han aparegut desficacis d'este calibre en les conclusions. Al contrari, les conclusions apunten que cal aproftar els béns naturals i culturals per donar-li un valor afegit al turisme de platja. La marjal no s'ha de travessar a 100KM/h, per això tenim l'A38. Cal un caminàs arreglat, miradors, rutes... eixes coses que ells també posen als programes electorals.
És que només s'estan plantejant idees dels anys 70: bous, miss samarreta banyada, boxa, xiringuitos... una nova Marbella en cutre. Només ens falta el festival de la cançó per a semblar-nos al Benidorm d'Esteso i Pajares. Ah, no, que també ha vingut Julito!!!
ResponEliminaDesprés em direu malpensat!!
ResponEliminaEscandalós, lo de l’ajuntament de Gandia no té nom. L’any passat Torró va tancar Gandia TV d’un dia per a l’altre per ser "massa car", acomiadant a 30 treballadors que encara no han cobrat cap indemnització. Doncs acaba de assignar “a dit” 3.500.000 per a tres anys a dos canals de televisió per a l’elaboració de programes de caràcter local, 200.000€ més cares a l'any que la defenestrada Gandia TV!!! Però hi ha més, les empreses assignades a dir són Inversiones Especiales del Mediterráneo S.L (Tele 7), propietat vox populi del propi Torró a través d’un home de confiança, Pepe Codina, i Comarques Centrals S.L, una empresa de Ricardo Faura, pròxim a l’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació Alfoso Rus. La notícia completa la teniu a
http://www.gentedelasafor.net/noticias/articulo-16767.html
Jo també sóc de l'opinió d'un bon accés però millorant l'actual caminal de Xeresa. Si ja tenim un camí que travessa la marjal, el mal ja està fet!, què més ens dona duplicar eixe camí i fer-lo decent, inclòs com diuen als comentaris amb miradors, etc. O que apanyen l'escalèxtric de les corbes de Sant Joan i els cotxes podran anar fins l'apartament a 100 per hora, però vorejant la marjal i més ràpid que per la Natzaret-Oliva.
ResponEliminaOscar, i la segona ni tan sols emitix a la comarca.
ResponEliminaÉs surrealista.
Estic d'acord en José Maria: Caldria ampliar el camí que uneix per entre la Marjal Xeresa i la N-332, s'evitarien les cues de turismes que es formen al Pont del Castell Sant Joan a la Platja, ja que alleujaria les retencions que es formen per la sortida de l'autopista, sortint directament a la platja de Gandia .. No entenc la negativa del Projecte de la Corporació de Xeresa.
ResponEliminaAl final tindrà raó l'avi de 80 anys que viu a la Marjal conreant, tomàquets, albergínies etc. per vendre a clients coneguts i d'aquesta manera omplir la seva pèssima pensió, encara que això passa de tant en tant perquè els seus productes constantment tenen malees produïdes per plagues. Les seves paraules són prou eloqüents: "No mataran als ocells però sí a nosaltres de fam", referint que ja ni passen les avionetes de fumigar. .
A la porta del Campig de la Marjal hi ha dos petits arbres que estan arran entre camí i sèquia i les seves arrels (perquè estan doblats i caient), estan arrencant el camí. No els deixen tallar; preferiran fer la despesa de reparar l'asfalt de aquest tram bastant gran i obstacle perillós per a la curculación per allà, de tallar aquests arbres que arriben a tocar a terra per la seva caiguda i arrels a l'aire.
Una cosa és ser respectuós en Medi Ambient i una altra és passar-se.
salutacions,
Josep Maria i Robert: crec que tots estem d'acord en que volem un bon accés a la platja de Gandia. Però com diu Oscar, hi ha formes i lleis. Especialment lleis: si la marjal està protegida no es pot construir una carretera que la dividisca. Tots els grups municipals de Xeresa: BLOC, PP i PSOE s'han ficat d'acord (increible i inaudit, per alguo serà!!!). El que no podem fer és comdemnar, inhabilitat i tancar a l'exalcalde de Xeresa Fluixà per soterrar unes quantes fanecades i aplaudir a Ferrandis, Torró i Mascarell per fer desapareixer una via pecuària i dividir una marjal, ens agrade o no.
ResponEliminaQuina és la diferència? Que quan soterraven la marjal no ens afectava i ara si ens fot no disposar d'una bona carretera? Això és hipocresia. Si no es pot, no es pot. Igual que no vos semblaria be construir una autovia pel mig de l'Albufera, ací tampoc es pot. I punt, no hi ha més. Ploreu a Rajoy o a la Merkel per a que modifiquen les lleis de conservació del Medi Ambient. I a Torró llaveuli la boca amb sabó.
Xavi: Amb tots els meus respectes crec que t'has equivocat de pel' lícula i t'has manifestat amb un enfilall de noms com Ferrandis, Torró, Mascarell, etc. com que pretenen fer desaparèixer una via pecuària i dividir la Marjal. Res del que he manifestat nomena ni una mica al que de veritat desconec, però després de la teva introducció a la teva manera de veure malintencionada que no és la meva, m'he informat una mica. Qui diu de construir una carretera que divideixi la marjal? Jo per descomptat no.
ResponEliminaHauries de llegir bé el meu comentari en el que opine que es podria AMPLIAR el camí que uneix Xeresa amb la Natzaret-Oliva (m'he equivocat en nomenar-N-332), encara que s'entén perfectament que si estic d'acord que s'amplia un camí és perquè ja està fet i si el mal ja està fet el que hauria de fer és deixar-lo en condicions, ampliar 3 o 4 metres i evitar la perillositat del camí anomenat Caminàs. El meu comentari és tan simple que hauré de ampliar-i aclarir que el meu pare té una caseta als voltants de la Natzaret-Oliva i per tant fa servir aquest camí fa molts anys, per tant el ampliar-lo i endreçar una mica no és demanar massa. Pitjor és circular amb moto per la nova autovia. De tota manera per allà circulen cotxes amb dificultat per ser estret. El ampliar també seria positiu per donar fluïdesa i evitar retencions al pont de davant del castell de Sant Joan com vaig dir i em torno a ratificar, per què no?. No cal ser tan radical i més en un camí que es pretén reacondicionar des de temps molt llunyans.
Em sobren les teves formes, els teus comparatives de l'autovia pel centre de l'Albufera (estás fora de lloc en tot), t'has tirat com un llop i això demostra prové de ment febrosa. Si tens alguna cosa contra els polítics carrega fort contra ells però no et permet el d'hipòcrita, perquè al final confirmo en el que va finalitzar en el meu comentari anterior, "Una cosa és ser respectuós amb el medi ambient i una altra és passar-se i en aquesta ocasió et has passat 3 pobles.
Salutacions.
Robert amb el meu respecte, no m'he enganyat en res ni m'he passat cap poble, en tot cas no m'has entes. Tu te preguntes: "No entenc la negativa del Projecte de la Corporació de Xeresa" i jo te conteste: inclòs BLOC, PP i PSOE de Xeresa s'han ficat d'acord, no es pot per llei. Els grups polítics de la comarca excepte el PP de Gandia i Xeraco pensen el mateix, la llei no ho permet. Olvídat de sensibilitats mediambientals, no es pot i punt. La comparativa de l'autovia pel centre de l'Albufera és igualment vàlida, perquè és el que volen fer ahi, una carretera de 2 carrils, carril bici i zona peatonal, és a dir, quasi 4 carrils dividint la marjal de Xeresa i cubrint una via pecuària. Jo al meu comentari dic que vull un bon accés, ma mare és del Grau, imagínat si estic interesat, clar que vull que milloren el Caminàs, però NO una nova carretera. No és legal, punt.
ResponEliminaAixí funcionen ara les coses a Gandia
ResponEliminahttp://gandiatvsi.blogspot.com
Què passa quan un dóna per fet que tot el que passa en la naturalesa és "normal"? Jo crec que el perill està en considerar que el que passa al nostre entorn és una cosa immutable, l'argument fatídic podria ser: "si aquests animalons i aquestes plantes porten aquí tant de temps és perquè les persones no podem perjudicar, fem el que fem", i amb aquesta forma de pensar hem anat fent més i més carreteres, hem dessecat marjals, hem construït hotels a la vora del mar, hem perforat pous de petroli a 1000 metres de profunditat en l'oceà, etc, etc. Però la capacitat destructora que ha assolit la tecnologia humana en els últims 100 anys és molt major que la velocitat de regeneració dels ecosistemes.
ResponEliminaLa marjal de Gandia-Xeresa presenta un alt valor ambiental tot i l'Important grau d'alteracions i transformació dels hàbitats naturals per part de l'home. No obstant aixó, calç destacar els seus valors ecològics i ambientals aixi com también els funcions que realitza:
Punt de descarrega dels aqüífers.
Realitza processos de Contenció de contaminants absorbint i fixant substàncies, a més de realitzar Processos naturals de fito-Depuració.
Hàbitat que alberga importants comunidades Biològiques d'alta biodiversitat.
Control d'inundacions.
Regulació de la Qualitat de les aigües.
Aprofitament dels Recursos hídrics per part de la població per a diferents usos.
Important valor Paisatgístic.
Important valor Científic, Pedagògic, Recreatiu i Cultural.
Crec que es hora que comencem a pensar que tot el que ha fet la Natura té sentit, el que no és "normal" és el que ha fet l'home.
Salutacions,
Pere: M'ha agradat el teu comentari que em porta al dit popular i que es repeteix: "L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra". Això és burrera o cinisme?.
ResponEliminaSalutacions,
Me a gustado el manifiesto de Pere, es un perfecto reflejo de la revolución industrial del siglo XIX. Pero desgraciadamente no vivimos en El Pais de Las Maravillas, al contrario competimos con una industria Globalizada y con mucha competencia y por lo tanto por necesidad algo (por mi parte me gustaría se respetara todo) se tiene que sacrificar dentro de unos cánones para vivir en ésta Sociedad de Consumo de lo contrario nos encontraríamos en un nivel de vida como el inicio Industrial del Siglo XIX.
ResponEliminaSigo diciendo que las comentarios bonitos y que nos gustaría fuesen reales, desgraciadamente nos tenemos que olvidar de ellos, la vida nos lleva a eso.
¿Que haríamos ahora sin petróleo, sin Hoteles, sin Playas urbanizadas, sin carreteras, autopistes etc.?.
El tiempo nos demuestra que hay que estar al día y olvidemonos de parámetros vividos que hoy serían imposibles.
A mi particularmente me encantaría disfrutar de la Playa y entornos de los años 60 y no de ésta multitud que nos acucia y nos a robado la tranquilidad y tengo mis dudas en la efectividad real de la inversión Gasto Mantenimiento de todo un año comparado a Entradas Turismo de 2 meses.
Lo que tengo claro es que La Sociedad de Consumo no nos lleva más a la la degradación real de la vida del hombre. Hace un tiempo no existían Psicologos y Psiquiatras hoy es la Especialidad más visitada. No cabe duda que cada vez tenemos mas problemas. Y como estoy por la conservación de la Playa del Ahuir y la Marjal. UN RESPETO, que nos quede algo y más cuando lo que hemos hecho hasta ahora lo hemos hecho mal. No nos repitamos y queramos degradar más Naturaleza, tenemos lo que nos merecemos y basta ya.
Saludos,
Ángel, has dit "L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra" i em ve al cap el dia de hui la situació en la que ens trobem els treballadors, amb els drets al mateix nivell que a inicis de segle. Efectivament, som els únics que ens peguem al cap amb una vara de ferro una i altra vegada, dona igual que parlem de natura que d'economia o política. El polític és axí per natural
ResponEliminaPablo: Dius, el polític és així per natura:
ResponEliminaEl que si et dic que el polític no naix es fa així: Per aconseguir fes el següent si t'interessa: "Deixaràs de colpejarte el cap amb una vara de ferro una i altra vegada, et serà igual que parlem de natura que d'economia o política" com dius. El polític és axi perque seu busca, no per natura:
1. - Apuntant a qualsevol Grup de Joves de qualsevol grup polític.
2. - Busca un enchufe.
3 º.-Intervé en alguna Associació que pugue recollir vots.
4 º.-Fes la pilota a qualsevol dirigent que conegues.
5.-Després fes-contínuament el "si buana" al Partit que pertanyis i fes-te veure.
6.-No demostres ser inte .ligent si no ho ets millor, superar al cap et costa el lloc.
Si aconsegueixes entrar et pots considerarar un previligiat, tindràs gran sou o sous, despeses pagades, gorradas sense buscar-ho, Sanitat i Educació Privada per als teus, estirachaquetas a punta pala, si surts pocavergonya podràs robar sense que et reclamen res del que t'has tirat al sac i previlegis tots, si ho fas malament et premiaran amb un altre lloc i amb més sou i fins i tot et podràs jubilar de Polític i abans que qualsevol treballador.
Passaràs sense preocuparte de l'atur de l'economia submergida, del desfalc (per si algun dia et posen vermell la cara si has fet alguna cosa semblant), de la Marjal, de la Platja del Ahuir, del Turisme i de tot en general i si fas alguna cosa ho fas cara a la galeria sortint a TV.
Per a tot això hi ha els gilipolles com la resta que paguem, rebem sous de merda (qui en té), li pugen els impostos, els obliguen a fer hores a preu de minyona, es preocupen de no perdre la feina per poder pagar la hipoteca i malviuen per la incertesa.
Segueix de interessar aquests consells i veuràs que si no has sortit polític et faràs seguida i la teva mentalitat cambiará.Creq que entendràs com prejuzges, que el polític no es aixi per natura, es fa.
Salutacions,
El vostre amic Torró és el puto amo!!
ResponEliminaNotícia de Radio Gandia SER:
"Al alcalde de Xeresa le parece “absurdo y ridículo” que el Ayuntamiento de Gandia apruebe la ratificación del convenio para pedir a las administraciones que proyecten el acceso norte a la playa de Gandia cuando el pleno de Xeraco ha votado en contra y Xeresa también se opone.
Como recordarán, en el último pleno este punto del orden del día provocaba un intenso debate y PSOE y BLOC-Compromís votaban en contra de la ratificación de este convenio. El primer edil nacionalista de Xeresa, Tomás Ferrandis, no entiende cómo Gandia sigue adelante en un tema en el que está solo. Ratificar un convenio firmado consigo mismo, dice Ferrandis, no tiene ningún sentido.
Respecto a las propuestas formuladas en el pleno por nacionalistas y socialistas para que se encargue un estudio de por dónde puede ir el acceso norte o para pedir que se buscara el consenso con Xeraco y Xeresa, Tomás Ferrandis descarta cualquier idea porque insiste en que lo que quiere el alcalde de Gandia, Arturo Torró es tener un acceso norte a la playa de l’Ahuir y eso no lo va a conseguir, ya que la marjal , según recuerda, es un espacio altamente protegido."
Mal cacique teniu allà per Gandia, sembla al que teníem a Pego o al de Xeresa, a este l'enganxaren de be, pense que escarmentarien be als polítics d'aquí ja que ningú a tornat a asomarse a la marjal, al de Xeresa també l'inabilitaren, una altra perleta dolça. Però el vostre és bo de veres, vol clavsr la ma fins la marjal que no està al seu terme, fastidiant a altres pobles, els realment afectats, que poques voltes voreu tres partits polítics ficarse d'acord en una cosa. Mal bitxo, el problema és que està ben vist pel PP autonòmic, he sentit que és ungla i carn del baixet de Xàtiva. Molta paciencia, saforencs.
ResponEliminaVicent
Una molt interessant reflexió de l'alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis:
ResponElimina"La construcció d’una carretera a la marjal de Xeresa suposa l’eliminació del caminàs de Xeresa, l’eixida natural del poble cap a la Natzaret-Oliva i l’única via de comunicació amb un 50% del sòl agrícola.
El Pla General de Xeresa contemplava un vial al nord per substituir l’actual caminàs però amb l’aprovació per unanimitat del Pla Especial de la Marjal vam apostar pel caminàs. També vam acordar amb la DG de Ferrocarrils el futur pas a nivell elevat entre el municipi i el caminàs.
Les carreteres com els aeroports no es deuen improvisar. Existeix una planificació, una legislació i uns projectes aprovats pel Consell, l’Estat i els municipis. L’exemple més clar de planificació és l’Estratègia Territorial Valenciana que no contempla cap carretera nova a la marjal, més bé al contrari, indica que no s’han de dividir les Infraestructures Verdes.
Quan es va tramitar l’Estratègia, vam proposar al•legacions en defensa de l’interés de Xeresa, altres Ajuntaments no van fer els deures i ara pretenen aprovar garabatos presentats en fires. Ací alguns confonen les Conselleries i els Ministeris amb un Telepizza: una de 4 carrils amb orégano que queda molt verd.
La performance de conveni signat a Fitur contradiu la Llei d’ Ordenació i Protecció del Paisatge, la llei d’Espais Naturals, l’Estratègia Territorial de la CV, el PG de Xeresa i el projecte de l’A38. Això sí, res ve de bades. Crec que el teatre i l’art en general, té la capacitat de provocar i encetar debats interessants: ¿prioritats, planificació amb directrius i legislació en les inversions d’infraestructures?, ¿ caciquisme ranci i la llei de l’embut ? Preguntes que no devien existir com tampoc alguns aeroports i “eventos” però que en plena crisi i època de retalls brutals resulten més provocadores que una banderilla torera: això és l’art! Avant Consellers, vostés tenen la resposta, que diners ja no els en queden.
El segon debat obert a Fitur afecta al model turístic de la comarca. ¿És necessari que el turista arribe fins la porta de l’apartament a 100Km/h ?, ¿ caldrà eliminar els passos de vianants de la Natzaret-Oliva i de la Ronda Bruguieres o només hem de sacrificar-nos els veïns de Xeresa ?¿És necessari arrasar amb l’Ahuir o caldrà un festival de la canción?
Crec que el model dels anys 70 ha donat el que havia de donar de bo i de roín. Un model basat en preus barats ( respecte Europa ), sol i platja: res més i anàvem sobrats. Ara tenim davant el repte de competir amb el Bàltic ( recordeu la publicitat: “Croacia, el mediterraneo tal como era ” ) i també una possible estabilitat política al Magreb amb platges verges.
Els polítics que tot ho redueixen a la construcció de carreteres, aeroports i grans espectacles ens han dut on estem. És hora de regenerar espais com la marjal, oci a l’aire lliure, miradors, rutes, aula natura… eixes actuacions que exemplifiquen el que cal: una visió del territori que va més enllà del “sol i platja”. ¿Com pretenem “desestacionalitzar” el turisme?, ¿ amb l’objectiu únic de conduir el turista el més ràpidament possible fins la platja millorant la velocitat dels 2 Km finals, o afegint a l’oferta turística recursos propis i exclusius del nostre territori que puguen ser visitables precisament a l’hivern, tardor i primavera?
Més carreteres poden fer més competitiva una àrea industrial, però poden condemnar una àrea turística que necessita urgentment valorar i recuperar recursos potencials del territori."