Les palmeres es moren. D’estupidesa humana?

Cada dia que passa assistim a la mort lenta i silenciosa d'un dels elements més representatius i característics del nostre voltant, les palmeres. L'any 1993 al diari Las Provincias ja s'alertava de la possible introducció d'una plaga al País Valencià per la importació de palmeres infectades sense cap control fitosanitari; no es coneixia cap sistema per a eliminar la plaga i era impossible detectar-la a temps, pel que l'única solució possible era detenir la seua introducció. Però ningú va atendre les advertències, les autoritats van girar l'esquena als interessos comercials, i així arribà l'any 1995 i sense adonar-nos un escarabat asiàtic, el Picut Roig, va iniciar la seua silenciosa però efectiva invasió.

Les flamants noves urbanitzacions de la encara en plena expansió bombolla immobiliària, amb els ressorts dedicats als golf i altres tonteries i les seues luxoses avingudes que pretenien imitar els bulevards hollywoodenses s'adornaren de milers i milers d'exemplars d'un dels símbols del mediterrani, la palmera. Els promotors demandaven palmeres a preu de saldo i els encarregats de vivers sense escrúpols les adquirien ben barates i ben infectades d'Egipte, sense cap control ni certificat fitosanitari. Imagineu la situació, un picut esvanit traient el cap entre les fulles de les palmeres, fregant-se les patetes amb cara de Mr Burns davant d’un nou paradís ple de palmeres i sense cap depredador natural. Durant una dècada es va estendre per tot arreu amb calma i sense impediments, ja que les alarmes no sonarien a la Generalitat fins l’any 2004. Conselleria va ordenar inspeccions i quarantenes, es van destruir exemplars afectats i es va restringir el comerç de palmeres. Però ja era massa tard, el mal era evident i irreversible, de fet fins l’any passat ja es comptabilitzaven 45.000 exemplars morts a Espanya, dels quals 20.000, quasi la meitat, es trobaven al País Valencià.

Palmeres afectades pel picut

En l’actualitat milers de palmeres es troben infectades pel Picut o Morrut Roig (Rhynchophorus ferrugineus), un escarabat molt vistós, roig i de bona mesura (entre dos i cinc centímetres), de l'ordre dels coleòpters i la família dels curculiònids, originari de les àrees tropicals del sud-est asiàtic. Cada femella de picut és capaç de dipositar entre tres-cents i cinc-cents ous, que transformats en larves de poderoses mandíbules perforen galeries de més d'un metre de longitud al interior dels troncs. Des del interior van alimentant-se de la sàvia fins que les fulles comencen a posar-se grogues y a mustiar-se. Quan els primers símptomes de la infecció apareixen, són tan greus que impliquen generalment la mort de la planta. A continuació els insectes, capaços de desplaçar-se volant fins a cinc quilòmetres, infecten una altra palmera i estenen la plaga. Rarament infecten l’espècie Washingtonia, ja que la seua predilecció està centrada en les espècies datilera (Phoenix dactylifera) i especialment la canària (Phoenix canariensis), que sembla disposar d'un tronc més tendre.

Palmeres malaltes pel picut

Les palmeres van ser introduïdes a la Península des del nord d'Àfrica durant l'ocupació musulmana, omplint amb els segles cases de camp i horts de tarongers, pobles, carrers i avingudes, passeigs marítims i fins i tot serien plantades a la mateixa sorra de les platges, a l’estil caribeny. Les palmeres formen part de les nostres vides, del nostre patrimoni, i ara les estem veient agonitzar i morir en cada punt del nostre territori. Des de l'Ordre del 22 de desembre de 2009 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (CAPA), els ajuntaments estan obligats a vigilar la presència de la plaga i adoptar un pla de vigilància, prevenció i control, però quan es va detectar ja era massa tard, i encara no hi havia cap tractament definitiu. De fet fins fa pocs anys l'únic tractament conegut era la tala i crema dels exemplars afectats per tal d'evitar-ne l'expansió geogràfica. El mètode més eficaç actualment és la injecció al tronc de insecticides i la polvorització de la copa, encara que s'està experimentant amb cert èxit la introducció de fongs letals per al picut o aparells que els fregeixen amb microones.

Palmeres canàries (Phoenix canariensis) a la plaça de Crist Rei de Gandia

Però els mètodes comporten un cost que no totes les administracions i molt menys els propietaris particulars, ara amb la crisi, estan disposats a assumir: entre 20 i 40 € per exemplar, segons el mètode químic triat, i un manteniment d’uns 10€ a l’any en insecticides; en aquest punt cal recordar als propietaris que talar i destruir un palmera adulta pot suposar una despesa d’uns 200€. Hi ha moltes ciutats on els serveis municipals estan fent una gran feina, a Gandia per exemple les palmeres semblen trobar-se lliures de la plaga, i és normal trobar-nos-les amb mànegues penjant de les copes per on supose introduiran els insecticides. Estem tan acostumats a la palmera que només quan ens fixem ens adonem veritablement de la seua enorme presència per tot arreu. A la ciutat de València, per exemple, s'estima una població de 16.000 exemplars, trobant-se la infecció a llocs inclòs tan ben controlats com els jardins de Vivers. Però malgrat la feina realitzada pels operaris, per molt de tractament i prevenció que realitzen hi ha moltíssimes palmeres malaltes al interior de propietats privades, pel que és quasi impossible donar per controlada la plaga. Més preocupant encara és el Palmeral d'Elx, l'únic bosc de palmeres d'Europa amb quatre milions de metres quadrats de superfície i vora mig milió d'exemplars, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO i intensament afectat per la plaga.

Palmeres als peus del tossal de Bairén

Palmera en tractament

En l'actualitat les flamants urbanitzacions, els ressorts i les seues avingudes, plenes amb les palmeres mortes o malaltes que iniciaren la plaga, resten abandonats, simbolitzant la ruïna i la decadència d'una època en que un senyor amb bigot va fer creure a moltíssima gent que jugàvem a la Champions League. Els horts de tarongers i els terrenys adquirits pels promotors de la crisi que no arribaren a ser edificats, milers d’hectàrees destinades a futurs camps de golf, macrourbanitzacions i demés tonteries, també resten abandonats, al igual que els milers de palmeres que adornaven les cases de camp i els horts, lamentablement del terreny i moltes d’elles monumentals i centenàries, però igualment infectades i sense possibilitat de rebre tractament. Resulta trist lligar caps i comprovar que la bombolla immobiliària no només va porta la plaga, a més va ajudar a propagar-la. Si passeu per zones d’horts, a la Ribera per exemple, ja no les veureu alçant-se altives i elegants per damunt dels tarongers, les observareu mortes, pansides o agonitzants, descabotades com ruïnoses columnes simbolitzant l'abandó del camp, l'abandó del territori. No puc fer més que reafirmar-me en el titular, es moren per l’estupidesa humana.

Palmera on s'observa la màniga per al tractament

Estem perdent a la carrera el nostre patrimoni natural. Al ritme que anem, dins de poc al sud d'Alacant no hi haurà més verdor que la gespa dels camps de golf. Digueu-me negatiu, però  només cal fixar-se una miqueta més cap al sud, a Múrcia, on la plaga està sent especialment virulenta. Esperem que no s’escampe a la palmera autòctona europea, el margalló (Chamaerops humillis), o el desastre serà ja monumental.
Si analitzem com hem arribat fins aquest punt, la veritat és que tires en falta una nova espècie de Picut Roig que foradara el cervell dels polítics i promotors que indirectament provocaren la plaga... però si ho analitzem fredament, si la natura no l’ha creat encara és perquè s’extingiria ràpidament per falta de sàvia!!.

Exemplar de Phoenix dactylifera, batejada com Palmera Imperial en honor a l'Emperadriu Isabel d'Àustria,
"Sissi', a l'Hort del Cura (Elx). Foto: Vikipèdia

Parlant de palmeres, l’última burrada del govern de Torró és, en plena crisi, arrancar les 200 moreres de primera fila de la platja de Gandia i substituir-les per palmeres, baix la justificació de que “se trata de una medida simbólica; queremos ofrecer una playa abierta todo el año, y el esqueleto de un árbol desnudo sin hojas no es la mejor imagen para darle este sentido cálido a nuestra playa”. Acollonant. Al dineral de substituir les 200 pobres moreres per palmeres afegiu el cost del manteniment per al picut. I encara tenen la cara dura d’anunciar que el cost de les escoletes infantil pot arribar a triplicar-se per a l’any que ve!!.