Adéu Cuta, adéu serra d’Ador, adéu vall del Vernissa

No és normal. Encara no hem inaugurat l'estiu i ja hem tingut incendis a Calp, Benaixeve, Guadalest, Ebo, Llombai, Tuejar, Xelva... més de 250 incendis i encara estem encetant juny. Portem més hectàrees cremades a juny que tot l'any passat. I com a mal endèmic que tots els anys ens colpeja reduint a cendres la nostra comarca, enguany li ha arribat el torn a la Cuta i els municipis que l’envolten: Llocnou de Sant Jeroni, Vilallonga, Ador, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Terrateig i Montitxelvo. La verda i arbrada vall del Vernissa s’ha transformat en un corredor gris i lunar, ja que a les 1.500 hectàrees cremades l'any passat al vessant nord caldrà afegir les 1.350 del vessant sud. Un incendi intencionat que es va iniciar dimarts a les 12:45 del migdia a l’ombria de Llocnou i desprès d’escampar-se per tres fronts no seria controlat fins a 30 hores desprès, no sense abans haver ficat en greu perill el Racó del Duc i la Safor.

Fa un any vaig finalitzar un article amb un “I ja sabeu, l’estiu que ve, més i pitjor”. Maleïdes siguen les profecies complides, un any més la realitat ens torna a colpejar despietadament. L’incendi ha assolat completament un dels paratges més bonics alhora que injustament desconeguts de l'excursionisme valencià, la serra d’Ador i la Cuta, uns indrets que han viscut sempre a l'ombra de la seua continuació natural, el Benicadell, i als que algun malparit acaba de condemnar encara més a l'oblit.

Grisor i tristor a la Cuta, vista des de Castellonet. Foto: Javier Barber

Passaran dècades fins que l’agut vessant nord de la Cuta torne a ser aquell paradís verd i ombrívol farcit de magnífics boscos de pi adult. Passaran anys de tristor i cendra per a que recuperem aquells passejos per la major concentració de fonts de la comarca: Major, Nova, Llibrells, Gauet, Fita, Xe Aca... Ens han furtat la possibilitat de tornar a gaudir xafant sendes com el PRV-400 i el seu bancal de la Creu, d’ascendir al camí de la Cuta i la seua coveta Orenga, de recórrer el senderol que ascendia pel cordal de la Cuta, encara recuperant-se de l'últim incendi, d’aturar-nos a les agraïdes pinedes de la solana, de sorprendre'ns amb les falgueres de la font de Gauet, de suar a interessants travesses com la que anava de Vilallonga a Terrateig, de sentir-nos com xiquets ascendint a penyes com l’Hedra o Negra, de resseguir el ziga-zaga de la senda de ferradura de la Cuta o de descendir pel barranc del Moro... Fins fa poc ploràvem perquè la construcció del gasoducte havia obert una pista forestal, quina tonteria si ho comparem! Ara Llocnou i Terrateig ploren en haver perdut el 100% de la seua massa forestal. Ara els pobles del Vernissa ploren les quasi 3.000 hectàrees perdudes. Ara molts valencians plorem per la injusta pèrdua, plorem de ràbia, però també plorem d'indignació.

Incendi a la Cuta. Autor: EFE/Rubén Francés

A les pèrdues patrimonials i mediambientals cal afegir les casetes i infraestructures cremades i l'evacuació de l'alberg per a xiquets d'Ador i més de 300 persones entre veïns de Llocnou, Terrateig, Ador, Vilallonga i Castellonet. 350 bombers, brigadistes i militars i fins a 20 mitjans s’han jugat la vida tractant d’extingir l’incendi. Però de res val ficar damunt de la taula tants mitjans provinents majoritàriament de fora de la nostra geografia sense prevenció. És el mateix que negar l'atenció d'un malalt durant tot l'any i només quan està morint-se envoltar-lo de metges. Perquè com continua sent una tònica general, els retalls han eliminat completament tota feina de manteniment dels nostres boscos. Sense neteja i manteniment, sense silvicultura preventiva ni ajudes als propietaris o ajuntaments per a mantenir els boscos nets quan hi ha un incendi ocorre com al Mondúver, al Toro, a Ròtova o ara a la Cuta, s’acaba cremant la pràctica totalitat de la muntanya. I malgrat la demostrada intencionalitat de l’incendi, només hi ha un clar responsable: el PP de València.

Columna de fum de l'incendi des de la webcam del Menejador (Alcoi)

El problema no és nou, ve de lluny. Quan encara fumejava el terrible incendi del Puigcampana i els seus voltants l'any 2009, els nostres benvolguts i poc honrats polítics "valencians" reduïren en 7.5 milions d'euros unes polítiques de prevenció d'incendis forestals que ja havien patit un retall del 40% respecte a 2008. Recordeu l'incendi d'Ontinyent del 2010? Eixe any l'empresa pública Vaersa, destinada a la prevenció d’incendis forestals, va retallar personal per un import de 2.390.998€, al mateix temps que adquiria 115 vehicles de gama alta i luxe per 2.391.000€ (els 2€ què eren, per a cafè?), uns vehicles que fins eixe moment adquirien per leasing per menys de 500.000€. L'any 2010 hi havia 445 brigadistes per a tot el País Valencià, un any després, el 2011, només quedaven 100, i de 27 milions d'euros de pressupost es passaria a 9. Mentre fumejava el trist incendi de Ròtova, Almiserà i Benicolet el sindicat dels brigadistes denunciava que els treballs de silvicultura preventiva, necessària per tal d'evitar la propagació dels incendis, es trobaven pràcticament paralitzats. Mentre la marjal de Xeresa i la muntanyeta de Beniopa eren devorades per les flames, mentre fumejaven Vilamarxant, Manises, Cases Baixes, Riba-Roja, Guardamar del Segura, l’Atzúvia, Xàbia, Cabanes o Benicàssim, el Consell reduïa en un 90% el dispositiu de Brigades d’Emergència, deixant només 9 brigades de reforç i 5 autobombes per a tot el País Valencià, alhora que repartia entre els alts càrrecs de Vaersa (l’empresa pública amb més càrrecs triats a dit) 785.000€ en primes. 2012, com no podia ser d'una altra manera, començava pitjor: 5 milions d'euros i 1.000 efectius menys que l'any passat. 

Enguany hem tingut sort i durant la catàstrofe de Llocnou no hi havia més incendis a altres llocs, en cas contrari no hagueren pogut acudir brigades d’altres províncies i el Racó del Duc i la Safor hagueren caigut irremeiablement (de fet va arribar un moment ahir de vesprada on un simple canvi de vent haguera provocat la devacle).

En els últims 6 anys, mentre es cremaven la major part dels espais més emblemàtics de la comarca per falta de manteniment i recursos, Camps conduïa un Ferrari i presumia de les tonteries amb les que ell i el seu govern estaven afonant al País Valencià en l'absoluta ruïna en la que ens trobem. Fabra ha rebaixat un 38% el pressupost de polítiques forestals. Però és el que hi ha, tenim el que ens mereixem amb les majories absolutes, tenim el que ens mereixem amb polítics que públicament diuen “qui vullga muntanya que se’n vaja a Pirineus...”.

Perquè no invertir en els nostres boscos? Tenim l’índex d’atur més elevat d’Europa, perquè el PP no inverteix diners en la prevenció? Estaria invertint diners tant en mà d’obra i qualitat de vida con en la promoció dels pobles d’interior i en la imatge del País Valencià, prou lamentable de cara a un turista que vinga a alguna cosa més que al Sol i Platja. Però és evident que no els interessa. Sembla que els nostres boscos van camí de convertir-se en negoci per als nostres molt lamentables polítics. Imagine que ja vos sabreu de memòria la recepta neoliberal amb la que s'estan fent d'or els polítics, i que ja estan aplicant a l'educació i la sanitat: "quan vulgues privatitzar alguna cosa, degrada-la". Que cadascú faça la seua pròpia lectura.

Però recordeu que com denuncia Compromís, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, normalment a través de l’empresa pública Vaersa, talla els arbres afectats pels incendis emparant-se en una presumpta restauració paisatgística de la zona i els regala a empreses que aprofiten aquesta fusta i obtenen un benefici d’ella. És a dir, en contra de la llei forestal, hi ha empreses que estan lucrant-se dels incendis.

I ja per a completar la jornada, mentre miràvem indignats i impotents la desaparició de 1.350 hectàrees de boscos, la major part formada per pins adults i carrascars solts, al més ocurrent dels ocurrents, al més improvisador dels improvisadors, se li ha clavat una nova tonteria al cap: arrancar els arbres dels parcs de Gandia per a substituir-los per superfícies diàfanes amb gespa, que para "més de gran ciutat". Un altre dia amb més calma en parlarem, ara estic massa encès en flames, com la Cuta.

Vos adjunte algunes fotografies d'allò que hem perdut:

Vessant nord de la Cuta

L'arrodonit i agut cim

El sender de ferradura de la Cuta

La verda i fresca font del Gauet a l'ombra de la Penya Negra

PD: quina merda de coincidència amb l’aniversari.


Més informació:

Las Provincias
Levante EMV
Radio Gandia
Fotografies a Las Provincias

Vos recomane el següent article a Las Provincias de Zoa Sanz amb conclusions de Xavi Ródenas i Jesús Vilaplana.

Retalls de premsa