El Vinyamala - Vignemale per la canal de Moskowa

El Massís de Vinyamala, també conegut per les denominacions dels territoris que l'envolten com Vignemale en francès, Vinhamala en occità o Comachibosa en aragonès, s’alça majestuós i desafiant al bell mig de la frontera hispano-francesa assolint els 3.298 metres del seu pic homònim (Pique Longue a França) el que el converteix en el sostre dels Pirineus francesos. També compta amb la segona glacera més gran de tota la serralada pirenaica, l'Ossoue (la primera és la de l'Aneto), el que unit a la gran concentració de pics de més de 3.000 m fa que siga considerat el massís més alpí de tot Pirineus.

Molt apreciat sobre tot a França, com ho demostra la llarga història de la població situada als seus peus: Cauterets, nom que prové de les termes romanes que hi havien, i que després foren visitades per gran nombre de personatges famosos de la història com el Cardenal Richelieu, Eduard VII d’Anglaterra, Gustave Flaubert, Alfons XIII i molts altres.

Als segles XVIII i XIX hi hagueren molts i coneguts intents d'ascendir al Vinyamala com els protagonitzats per Louis Bonaparte y la reina Hortènsia d'Holanda el 1807, o el conegut pirineïsta Vincent de Chausenque el 1822. S'atribueix la primera ascensió a Henri Cazaux i Bernard Guillembert el 1837, però molt abans, el 1792, un equip de cartògrafs dirigit per Louis-Philippe Reinhart Junker va coronar el pic Montferrat, molt a prop, per a delimitar la frontera, i és molt probable que també estigueren al Vinyamala. Aquesta mateixa ascensió no documentada també se li atribueix a Capdevielle i Guicharnaud, encara que la primera autènticament documentada seria la protagonitzada per la famosa muntanyera britànica Anne Lister el 1839.

Rusell a una de les coves del glacial d'Ossoue

Però si un nom està lligat al Vinyamala, sense cap dubte aquest és el de l'inesgotable explorador britànic Henry Rusell, del que es va arribar a dir que havia inspirat el personatge de Phileas Fogg de Jules Verne. Aquest pintoresc personatge, després de recórrer bona part del mon, es va enamorar profundament dels Pirineus, i sobre tot del Vinyamala, on va llogar 200 hectàrees i va excavar fins a 7 coves, algunes molt a prop del cim, les quals fins i tot va fer consagrar per un sacerdot, i on celebrava festes amb amics. Podeu trobar més informació d'aquest pintoresc i excèntric personatge a l'article El Vignemale per Gavarnie, per on ascendírem al Vinyamala pel vessant francès.

L'ascensió protagonitzada per Anne Lister es va realitzar per la part aragonesa, pel barranc de Labaza, i eixa ruta, tal com es fa hui per hui, és la que explicarem a aquest article, 13 quilòmetres i 2.150 m de desnivell dividits en dues jornades, no recomanables si no teniu un bon estat físic i experiència en alta muntanya. Tampoc està de més tindre algun coneixement en tècniques de progressió en corda, per si fora necessari als passos més complicats.

Mapa detallat, perfil i estadístiques |

Com arribar-hi

Accés

La nostra ruta comença a la vall de Bujaruelo (Osca), on podrem arribar seguint les indicacions de l'article La vall d'Ordiso per Bujaruelo o el camí vell de Bujaruelo. Seguirem les mateixes indicacions fins al refugi d'Ordiso, el que ens portarà aproximadament una hora.

Refugi d'Ordiso. Al fons el massís del Vignemale

Refugi d'Ordiso (1.600 m)

Deixant el refugi a la nostra esquerra, caminarem per la marcada senda cap al nord-oest seguint el recorregut del GR-11. Anirem endinsant-nos a la vall del riu Ara, també coneguda com vall de Zerbillonar, preciós i bucòlic indret on l'acció del gel ha modelat una orografia molt variada i sorprenent.

Vall de l'Ara

Ens durà una altra hora assolir el nostre objectiu, la rústica cabana de Zerbillonar, als peus del massís Vinyamala, i on passarem la nit. Donada la llarga ruta que ens espera al dia següent, hi ha gent que opta per continuar ascendint un tram de ruta, però no ho recomanem, ja que no hi ha pràcticament cap lloc on bivaquejar fins els 2.700 m i fins i tot allí son prou difícils de trobar.

Arribant a la cabana de Zerbillonar

Cabana de Zerbillonar (1.791 m)

Donat el mal estat de la cabana per culpa dels irresponsables que dipositen les seues deixalles al seu interior, també és recomanable portar tenda de campanya. En el nostre cas intentarem dormir a la cabana, però la continuada visita d'uns menuts rosegadors inquilins de la mateixa no ens deixaven dormir, pel que ens vam veure obligats a plantar la tenda.

Cabana de Zerbillonar

Després de la pertinent matinada de l'endemà, poc més endavant de la cabana i a la dreta observarem un empinat barranc glacial amb aigua, que puja ràpidament cap als pics. És el barranc de Labaza, que caldrà resseguir. Al principi la ruta està poc definida; caminarem a la dreta del curs d'aigua, desviant-nos mentre pugem cap l'oest buscant la cresta que baixa del Pic Cerbillona, fins a trobar prompte indicis de senda, la qual resseguim mentre torna cap al llit del Labaza. És molt important carregar ací bona quantitat d'aigua, ja que no en trobarem fins que tornem a baixar, a no ser que portem equipació per fondre neu.

Primeres rampes al barranc de Labaza

Ens esperen 1.500 m de desnivell en només 4 quilòmetres, una costera de les fortes. Pugem a bon ritme, serpejant entre el llit del barranc i la cresta, mentre darrere nostre comencen a formar-se unes vistes impressionants de la vall de l'Ara i els pics que ens envolten.

Al fons la Marmolera, com sempre a Pirineus, pareix prop però encara falta molt

L'interminable ascensió es prolonga unes 2,30 hores, mentre anem acostant-nos a les verticals parets conegudes com la Marmolera. Ací la senda comença a desviar-se a la dreta, buscant la canal coneguda com Moskova, en honor a Napoleón Joseph Ney, príncep de la Moskowa, que pretenia ser el primer en ascendir al Pic Central de forma oficial, però que va arribar quatre dies després d'Anne Lister.

A prop de la Moskowa

Ja estem altets

Després d'un curt tram descompost on caldrà utilitzar les mans, arribarem a la part més vertical de la canal. En realitat la canal està partida en dues mini canals paral·leles, on tenim que agafar la de la dreta. Fixeu-vos be en aquest punt, ja que sol ser el de més equivocacions, i si agafem la canal esquerra, després és molt complicada de baixar (per pròpia experiència). Si anem per el bon camí els passos no son complicats, encara que per a la  baixada, sobre tot amb mal temps i donat lo vertiginós del pas, és recomanable portar corda. El tram més vertical de la canal té aproximadament 20 m de desnivell, amb diversos ressalts.

Primer tram de la canal Moskowa

Part més vertical de la Moskowa

Coll de Lady Lister (3.186 m)

A l'eixir de la canal ens trobem a la cresta del Cerbillona, a uns 3.000 m d’altitud. El camí correcte va cap a la dreta per un terreny molt descompost, buscant el coll de Lady Lister, encara que sempre podrem pujar, utilitzant de vegades les mans, directament al Cerbillona (3.247 m) primer cim que ens trobarem.

Cresta dalt de la canal Moskowa

Tan a un punt com a l'altre, ja ens trobem al cordal principal, i davant nostre apareix l'espectacular glacera d'Ossoue amb el Vinyamala al fons.

Glacera d'Ossoue. El Vinyamala a l'Esquerra, acompanyat per el Pitón Carré i la Punta Chaussenque

Des del coll de Lady Lister podem pujar en pocs minuts, cap a la dreta, al Pic Central, (3.235 m) des d'on observarem una imponent aresta que porta al Montferrat (3.219 m). Encara que l’aresta no presenta grans dificultats tècniques, és prou exposada.
Des del pic del Cerbillona baixarem cap al coll de Cerbillona, on podem decidir si pugem pel pic Clot du la Hount (3.289 m) i des d'allí al Vinyamala, o preferim travessar un tram de glacera per a pujar directament al mateix.

Coll del Cerbillona, Clot du la Hount i Vinyamala

Per el Clot du la Hount la ruta és un poc més complicada, ja que a la cresta que uneix ambdós cims tenim alguna trepada de grau II, exposada.

Per la glacera passem per baix d'algunes de les coves de Rusell, fins arribar a la base de la vertical ascensió final. El cim pareix prou inaccessible, però una vegada comencem a pujar, si prestem atenció a les marques i anem en compte a les possibles relliscades, no té major problema.

Coves de Russell

Cim del Vinyamala o Pique Longue (3.298 m)

Una vegada al cim comprovem que estem a un dels observatoris més privilegiats de tots els Pirineus: cap l'est vegem el Perdido i tots els Marmorés, Taillón, la Bretxa de Roland; cap a l'oest els Infiernos, Anallet, Collarada; cap a França distingim la imponent silueta del Midi d'Ossau, tot aixó sense oblidar l'espectacular entorn on ens trobem, amb el pics ja anomenats, junt als Piton Carré, Petit Vignemale o la Punta Chaussenque i la glacera com a teló de fons. certament és un dels cims que menys abelleix abandonar.

Clot du la Hount i Cerbillona des del pic Vinyamala

Glacera d'Ossoue. De front el Montferrat i la seua imponent aresta

Continuació del cordal cap a Ossoue: Pitón Carré, Punta Chaussenque i Petit Vignemale

Però hi ha que abandonar-lo, ja que a aquestes hores portem al menys 5 o 6 hores de caminada,  sense comptar si hem anat a Monferrat, i encara ens queden unes tantes altres per tornar fins Bujaruelo. Pot ser siga una de les ascensións més dures i més belles de tot el Pirineu. Siga com siga, després d'una visita com aquesta resulta molt fàcil d'entendre al Sr. Henry Rusell.


Rutes relacionades

El Vignemale per Gavarnie
La vall d'Ordiso per Bujaruelo
El camí vell de Bujaruelo