El camí vell de Bujaruelo

Annex al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido i al fons d'una profunda i encisadora vall despoblada es troba Sant Nicolau de Bujaruelo; un pont, una església i un hospital per a peregrins del segle XII amaguen entre els seus antiquíssims murs històries de traginers superant passos fronterers entre Torla i Gavarnie, de pelegrins seguint el llarg camí de sant Jaume, de contrabandistes fugint de la guàrdia civil o de pastors traslladant els seus ramats entre Espanya i França. El camí Vell de Bujaruelo, antic pas obligatori entre Osca i Toulouse, és en l’actualitat un valuosíssim punt de connexió de diferents rutes pirenaiques com el GR-11, la travessia al Taillón i la Bretxa de Rotllan, l'ascensió al Vignemale o la visita a les encisadores valls d'Ordiso i d'Otal.

Encara que existeix una pista forestal transitable per a vehicles fins Bujaruelo (en un estat molt precari, això si) anem a seguir una històrica i preciosa senda que travessa boscos d'avets i teixos, passa junt a diferents cascades i creua per ponts el curs del plàcid i encisador riu Ara. Es tracta d’una ruta senzilla i accessible per a qualsevol persona, excepte a l’hivern quan caldrà extremar precaucions amb el cabal del riu Ara i amb el pas del barranc de Gabieto. Com que parlem de 10 quilòmetres només l’anada, recordeu que podeu retallar el trajecte deixant els vehicles junt al pont dels Navarresos, o junt al pont de santa Elena si patiu de vertigen o aneu amb xiquets menuts. A Bujaruelo hi ha un parell de càmpings on podreu fer nit per a complementar la visita amb rutes com la de les valls d’Otal i Ordiso, la dura ascensió al Vignemale o l’apassionant travessia circular que, passant per la Bretxa de Rotllan i el Casco de Marboré, ascendeix al Monte Perdido i torna a Bujaruelo pel circ de Soaso.

Riu Ara

Accés

Ens dirigirem a Torla seguint l'autovia A-23 (amb connexió per Sagunt al País Valencià) fins arribar a Osca. A continuació seguirem l'A-32 fins Sabiñanigo, on connectarem amb l'N-260 fins Torla seguint les indicacions del Parc Nacional d'Ordesa.

Mapa detallat, perfil i estadístiques |

Com arribar-hi

Torla (986 m)

Des de Torla ens dirigirem al túnel d'accés al poble, a la dreta del qual naix un camí per a vianants marcat com a "Senda Peatonal a Ordesa", que descendeix buscant el riu.

Torla

Travessarem un bonic pont de dos ulls de grans dimensions, el pont de la Glera (977 m), situat a escassos metres de l’inici d'un antic arc que pertanyeria a un pont anterior. A l'altra banda crida l’atenció la presència d’una curiosa caseta amb sostre a dues aigües, que serveix per a mesurar el cabal del riu. Seguirem el camí de Turieto, que fins el pont de l'Ereta coincidirà amb el camí vell de la Pradera d'Ordesa, l'únic que existia fins la construcció de l'actual carretera.

Pont de la Glera

Paral·lels al riu Ara passarem a prop d'un càmping i seguirem les marques del GR-15; amb una costera molt suau travessarem el centre una antiga vall glacial formada per la confluència de les valls de Bujaruelo, naixement de l'Ara, i d'Ordesa, naixement del seu principal afluent, l'Arazas; realment costa imaginar que la desapareguda llengua glacial que va formar la vall suposadament arribava fins Asín de Broto, assolint aproximadament uns 30 quilòmetres de gel. Davant nostre, cap al nord, destaca l'espectacular massís del Mondarruego (2.847 m), la muntanya que presideix l'horitzó de Torla.

El Mondarruego (2.847 m) des de Torla i la vall del riu Ara

Ens acomiadarem de la pista quan gire a la dreta en direcció a l'ermita de santa Anna i continuarem recte pel GR-15; seguirem una còmoda i ampla senda que començarà a guanyar pendent, i a la que s'acabarà unint una senda que prové de les immediacions del l'últim càmping de la carretera d'Ordesa. Poc a poc ens allunyarem del riu i caminarem paral·lels als contraforts de la serra de Las Cutas fins assolir un encreuament; ens acomiadarem de la nostra senda, que per la dreta es dirigeix cap a la Pradera d'Ordesa, i prendrem el ramal de l'esquerra, que de nou tornarà a acostar-se a la vora del riu fins assolir la confluència dels rius Ara i Arazas.

Camí dels Fabatons

A l'altra banda del riu i entre pins divisarem el camí dels Fabatons (PR HU-134), que amb naixement junt a l'últim pàrquing habilitat de la carretera d'Ordesa és una bona alternativa per arribar al nostre objectiu, el pont Vell o dels Navarresos, junt a la carretera d'Ordesa.

Pont Vell o dels Navarresos (1.068 m)

Des del pont dels Navarresos de sis arcades, construït al segle XX, la carretera es dirigeix a Ordesa just on hi ha un barrera a la circulació de vehicles a l’estiu. Cap al nord naix una pista forestal, prou transitada, que es dirigeix fins el nostre objectiu, sant Nicolau de Bujaruelo. L'obviarem i seguirem la carretera d'Ordesa, retrocedint uns 200 metres en direcció Torla fins trobar-nos a la nostra dreta el camí del Cebollar i de l'Escala, una senda que ràpidament guanyarà costera mentre es dirigeix a l'estret dels Navarresos.

Pont per a vianants dels Navarresos

A certa alçada per damunt del riu Ara i encaixonat entre els cims del Cebollar (2.701 m) i el Mondarruego (2.847 m) travessarem una densa pineda fins passar junt un lleig piló d'alta tensió, un privilegiat balcó natural a Ordesa malgrat el cablejat. Al poc deixarem enrere el bosc mentre ascendim en direcció nord-oest, obviant l'encreuament al coll del Cebollar.

Camí vell de Bujaruelo

Ben a prop i paral·lels al riu ens endinsarem de nou a l’espessor, trepitjant un bonic bosquet d'avets (Abies_alba), pins (Pinus muga) i fajos (Fagus sylvatica); baix nostre transcorre el riu envoltat d'àlbers (Populus alba) i bedolls (Betula pendula). Creurem un barranquet i passant junt un precari muret de pedra assolirem el pas de l'Escala, no més que un parell de trams ubicats a una faixa rocosa, penjada damunt del riu i equipada amb passamans i passarel·la que no ens oferirà cap dificultat.

Estret dels Navarresos

A partir d'aquest moment cal descendir pel bell mig d'un atapeït bosc, passant per damunt del salt del Carpín, fins arribar al pont Nou o de santa Elena, junt a la pista forestal de Bujaruelo.

Pont Nou o de santa Elena

Pont Nou o de santa Elena (1.209 m)

Salt del Carpín, sec a l'estiu

Des del pont d’un únic ull, construït a la primera meitat del segle XX en maçoneria, gaudirem amb el curs de l'últim riu verge del Pirineu, el riu Ara, un torrent enèrgic i sorollós d'aigües cristal·lines atapeït d'enormes blocs de roca. Si recentment ha plogut, aprofitarem per a girar el cap al sud-oest i contemplar la cascada del barranc de la Coma o salt del Carpín, tremendament espectacular amb els seus 120 m de caiguda.

Creuarem el pont i girarem a l'esquerra, en direcció nord, seguint el sender del Cobatar; a partir d’ara ens enfrontem a un tram més suau, senzill i menys aeri que l'anterior, senyalitzat amb les marques roges i blanques del GR-11. Pronte ens trovarem dins d'un frondosíssim bosc d'avets, fajos i pins negres on destaquen bells exemplars de venerables teixos (Taxus baccata) i abundants taques de boix (Buxus sempervirens), algunes amb unes mides realment considerables; de fet, la notable presència del "boj" o "buixo" originaria l'adopció del topònim Bujaruelo o Buxaruelo.

Senda del Cobatar

Ermita de santa Elena

Sense pràcticament cap desnivell i paral·lels al riu veurem, a l'altra banda del mateix, la caiguda del barranc de santa Elena i la seua bonica cascada. A prop del barranc i amagada entre la vegetació hi ha l'antiga ermita de santa Elena, un edifici de planta rectangular, del 1763 tal i com figura a la façana, escenari d'una popular romeria el dia de Pasqua i accessible des de la pista. Dalt de l'ermita hi ha l'entrada fòssil de la cova de santa Elena, una de les nou boques d'accés al sistema actiu de l'Arañonera, un paradís per als espeleòlegs amb un desenvolupament superior als 42 quilòmetres i un desnivell de quasi -1.400 m.

Gorga de Bujaruelo

Ens endinsarem a un nou estret, la Gola de Bujaruelo, encaixonat entre les parets de les Penyes Otal i Turbón a l'oest i les Muralles de la Gatera a l'est. El riu començarà a endinsar-se a un obert meandre en direcció nord-est; a l’altra banda del mateix divisarem un menut refugi de pescadors i un càmping, amb accés per la pista forestal.  

Vall de Bujaruelo

Als pocs metres a l'esquerra observarem, si ha plogut recentment, el barranc i cascada de Turbón, punt d'inici d'un sender que ascendeix a l'Otal o Arañonera; al fons destaca l'altiu cim de la Tendeñera.

Senda del Cobatar

Cascada del barranc de Gabieto

Passarem per la passarel·la dels Avets (1.241 m) i ens endinsarem a un ample meandre des d'on travessarem la base de les penyes de Ciancias i el vessant occidental del Gabieto, foradat pel pas del barranc del mateix nom. Espectacular com pocs, la caiguda d’aigua és un paradís per als amants de l’escalada en barrancs.

A la nostra dreta i al fons destaca la Forqueta del Gabieto, punt per on els contrabandistes provinents del port de Bujaruelo s'amagaven de la guàrdia civil buscant el Mondarruego.

El barranc de Gabieto (1.352 m) marca la fi del bosc i dona accés, sempre i quan no vinga massa crescut, a la bonica plana de Bujaruelo, un espai accessible a traves d'un pont on destaquen les ruïnes d'una església, un mesó-refugi i un càmping.

Bujaruelo

Obviarem per la dreta una senda que es dirigeix al refugi de la Faja Guasa i arribarem a una plana herbosa creuada per un torrent d'aigües turqueses on destaca un bellíssim pont romànic de pedra.

Pont de Bujaruelo

Sant Nicolau de Bujaruelo (1.343 m)

Junt al riu destaca la presència d'un rústic, robust i elegant pont romànic de maçoneria d'un únic ull, empedrat amb cudols i objectiu de les milers de càmeres de turistes que any rere any acudeixen al paratge; alguns historiadors afirmen que el pont possiblement no siga l’original del segle XII, encara que no s'ha pogut demostrat del tot. Creuant el pont ens acomiadarem del riu Ara, que en direcció nord-oest discorre des del seu naixement, més enllà del pont d'Ordiso i l'Estret de l'Ara, al vessant sud del massís del Vignemale.

Camí empedrat del pont de Bujaruelo

A l'altra banda del pont ens trobarem les ruïnes de l'església de sant Nicolau de Bujaruelo, un temple romànic del segle XII que lamentablement es troba en un estat de ruïna molt avançada. Hui dia només s'han conservat les restes d'una nau de sòlids carreus amb capçalera semicircular orientada a l'est, on destaquen dos buits de mig punt emmarcats per carreus. No es conserva cap sostre, suposadament una volta de quart d'esfera.

Església de Bujaruelo

Junt a l’església hi ha el refugi Casa Víu, antic Hospital de Bujaruelo construït el 1150 pels monjos cavallers de l'Ordre de Malta o de l'Hospital de Sant Joan. La seua funció era acollir tant als pelegrins que seguien el camí de sant Jaume com als traginers que es desplaçaven entre Osca i Tolouse, una antiquíssima via de comunicació utilitzada des de la romanització. La seua delicada situació fronterera la faria especialment sensible als nombrosos conflictes que es produïren durant segles amb la veïna França, des del setge francès a Torla del segle XVI fins les guerres napoleòniques del XIX; reconstrucció damunt de reconstrucció amb la guerra civil espanyola l'església i el seu retaule serien incendiats i els seus bens espoliats, perdent-se joies com un calze del segle XVI; curiosament, sembla que la pila baptismal es troba a un corral de la zona, destinat a tasques ramaderes. Junt l'hospital hi havia un quarter de carrabiners, omnipresent a tot pas fronterer sensible al pas de contrabandistes i roders, construït amb part de les pedres de l'ermita.

Riu Ara al seu pas per Bujaruelo

Amb la vall despoblada des dels anys 50 del segle passat i amb la millora de les vies de comunicació els traginers abandonarien la ruta i el camí de peregrinació cauria en desús junt al seu valuosíssim conjunt arquitectònic. Malgrat constituir la millor resta arquitectònica medieval d'Aragó relacionada amb els passos fronterers i les peregrinacions, el conjunt es troba es un estat d’abandonament lamentable, un despropòsit donada la seua ubicació a les portes del Parc Nacional amb la quantitat de turisme que atrau.

Vall del riu Ara camí d'Ordiso

Malgrat el seu extraordinari valor natural Bujaruelo es troba fora del Parc Natural d'Ordesa i Monte Perdido per culpa d’interessos urbanístics, turístics i ramaders. De fet fins l’any 1982, quan va guanyar el sentit comú, hi havia en projecte una carretera que comunicaria el port de Bujaruelo amb França pel Col de Tentes per a donar accés a l’estació d’esquí de Cavarnie-Gèdre. Hui dia el terreny està protegit baix les figures de Zona Perifèrica de Protecció del Parc Nacional, Zona Especial de Protecció d'Aus (ZEPA), Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Reserva de la Biosfera “Ordesa-Vignemale”, figures que no evitaren una lletja línia d’alta tensió provinent de França que travessa la vall de nord a sud.

Senders del port de Bujaruelo, GR-11 a Panticosa i Ordiso

Descansant a Bujaruelo és moment de planificar les pròximes excursions; creuant el pont una senda senyalitzada ascendeix al port de Bujaruelo per a connectar, després de travessar la famosa Bretxa de Rotllan, amb la cresta que uneix el Taillón amb el Marboré, camí del refugi de Góriz i Monte Perdido. Cap al nord-oest, remuntant el curs del riu Ara, una nova senda es dirigeix a Panticosa, i a les valls d’Otal i Ordiso, punt de connexió per a l’ascensió al Vignemale.

Riu Ara

Esquema de temps:

Torla (986 m) – Pont dels Navarresos (1.068 m): 3.2 Km, 50’
Pont dels Navarresos (1.068 m ) - Pont de santa Elena (1.209 m): 3.2 Km 50'
Pont (1.209 m) – Bujaruelo (1.343 m) : 4.2 Km, 1h 05'
Total: 10.6 Km, 2h 45’


Rutes relacionades

Ordiso per Bujaruelo
La Bretxa de Rotllan, el Taillón i el Casco de Marboré
Monte Perdido
El circ de Soaso i la Cua de Cavall
El Vinyamala-Vignemale per la Canal de Moskowa