L’estanh Major de Colomèrs

El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable.

Encara que la meua pretensió inicial era realitzar la ruta llarga dels estanys de Colomèrs, malgrat anar al mes de maig de fa uns anys em vaig trobar amb una quantitat de neu tan gran que els meus plans es truncaren, convertint el relativament senzill accés al refugi de Colomèrs en una bona aventura només armat amb unes botes de muntanya. Vaig a contar-vos, per tant, només la ruta fins l’estanh Major de Colomèrs, base del major circ lacustre del Pirineu. 

Estanh Major de Colomèrs gelat

Colomèrs es troba al sud-est de la Val d'Aran i a la fita amb l'Alta Ribagorça. La ruta ascendeix la preciosa Vall d'Aiguamòg fins assolir el refugi de Colomèrs, la part més dura per la costera del trajecte. A partir d'aquest punt hi ha un parell de rutes circulars que recorren els llacs, una més llarga que l'altra i ambdues pràcticament sense costera. La ruta, per tant, és prou senzilla i apta per a qualsevol persona sempre i quan compte amb un mínim estat físic, donada la llarga distància a recórrer. L’existència d'un servei de taxis pot alleugerar molt la duració de la ruta, però tanmateix provoca que durant l'estiu l'estany siga visitat per nombrosíssims turistes, arribant a formar-se aglomeracions, tal i com comenten, molt importants; a més, no hi ha cap punt d'ombra al voltant dels estanys, pel que vos recomane acudir a la primavera o a la tardor, on els cromatismes i la presència de l'aigua atorgaran un valor afegit a la ruta. Això si, abans d'anar informeu-vos be del temps, no vos ocórrega com a mi.

Ens dirigirem a la Vall d'Aran, tant des de Vielha pel túnel com per Vaquèira Beret pel port de la Bonaigua. A uns 13.5 quilòmetres des del primer o a 9.5 del segon es troba el poble de Salardú (Naut Aran), on connectarem pel sud amb la pista asfaltada de la Vall d'Aiguamòg. Seguirem la carretera durant uns 9 quilòmetres, paral·lels al riu d'Aiguamòg i passant per la presa amb el mateix nom, fins assolir el Plan des Banhs, on hi ha un balneari amb hotel i un pàrquing on deixarem els vehicles.

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Pàrquing de Bahns de Tredòs (1.780 m)

L'accés amb vehicles fins la senda del refugi està prohibida a l'estiu, pel que teniu l'opció, segons l'època de l'any, de pujar amb el vostre cotxe o amb taxi. Encara que són uns 5 quilòmetres amb una certa costera, personalment tenia ganes de fer la ruta a peu, i així vos ho recomane, ja que caminarem per bonics prats subalpins i boscos de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus sylvestris) sempre a la vora d’un idíl·lic riuet.

Riu Aiguamòg

Deixarem el balneari dels Bahns de Tredòs, els més alts d'Europa, pel PR Camí dera Montanheta, senyalitzat amb un cartell i paral·lel per la dreta de l'Arriu Aiguamòg, un riu tributari del Garona i capçalera de les aigües que recullen els estanys del circ de Colomèrs.

Feta la primera corba, accedirem al interior de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. Als peus de l'espectacular i piramidal Tuc de Salana (2.483 m) a la dreta i el Tuc de Sendrosa a l’esquerra, caminarem per un bonic sender entre grans pinedes, estrats rocosos i amb la plàcida companyia del riu Aiguamòg, un goig per als sentits sense cap dificultat d'orientació.

Passarem per la bonica cascada del Saut d’Aigües Tòrtes, on destaca un tort pi, i trobarem la pista forestal i el refugi no guardat d'Aigüestortes. Per la neu vaig seguir per la pista abandonant la senda, que continuava per un pont de fusta, l'Hont des Pletius, cap als mirador del Guardadèr d’Aigües Tòrtes. Però independent del camí triat aproximadament als 40' arribarem al Pònt dera Montanheta (1.890 m), una zona d'esplai amb bancs i taules, a l'oest de la qual hi ha un pont que resseguirem. La pista gira cap al sud-oest i comença una sèrie de ziga-zagues amb certa costera, que podrem obviar prenent menudes i ben definides dreceres.

La neu arriba a ocultar la pista forestal

Caminarem, als peus del menut estany de la Bassa Nera, per una espectacular vall envoltats de parets granítiques, paisatge típic dels circs glacials on hi ha un evident predomini del pi negre (Pinus uncinata), una espècie ben adaptada a la neu i a l'intens fred de l'hivern que impedeix que espècies com el roure o el freixe cresquen a partir dels 1.500 m.

L'espectacular vall de l'Aiguamòg

Inici camí de Colomèrs (1.975 m)

Vora riu camí de la presa

Després d'un tram amb escassa costera i uns 200 m abans de que la pista forestal arribe a una corba ben tancada, a la fi de la vall, veurem un cartell indicador del camí del refugi de Colomèrs (1.975 m). Abandonarem la pista, que es dirigeix a Valarties, i seguirem una senda en ziga-zaga direcció sud-est que anirà prenent molta costera. Ascendirem per les Panhòles dera Lòssa on veurem, uns 15' des del final de la pista, el menut estanh dera Lòssa (2.068 m). Obviarem la bifurcació de l'esquerra, que es dirigeix a l'estany Clòto de Baish, i en direcció sud arribarem fins les parets d'una cridanera presa. 

Era Montanheta

Connectarem amb el GR-11, que per l'esquerra prové del port de Ratera, Amitges i Sant Maurici, i el seguirem per la dreta uns pocs metres fins l'estanh Major de Colomèrs. Aquest punt amb neu és confús, però està ben senyalitzat.

Estanh Major de Colomèrs (2.130 m)

Davant nostre s'obri, als peus del nostre estanh Major, el Circ de Colomèrs, un conjunt d'altes i abruptes muntanyes on destaquen la Creu de Colomèrs (2.896 m), el Gran Tuc de Colomèrs (2.993 m) o el Tuc de Ratera (2.840 m). El massís muntanyós es troba disposat formant un cercle, al bell mig del qual hi ha al voltant de 40 estanys o "estanhs", una xifra que balla molt segons la referència consultada.

Panoràmica de l'estanh Major de Colomèrs gelat

Totes les espectaculars i grandioses vistes que tenim davant nostre són un testimoni de l'acció destructiva i erosiva de les últimes glaceres quaternàries, que fa uns 50.000 anys cobrien aquestes muntanyes i les van impregnar del seu valuosíssim caràcter geològic. La fortíssima pressió que les grans masses de gel exerciren sobre el terreny foradaren i arrastraren gran quantitat de roques, generant uns forats o cubetes que restaren al descobert amb la retirada dels glacials, omplint-se de la mateixa aigua procedent del desgel.

Presa de Colomèrs

Al vessant esquerra de l'estany de Colomèrs, lleugerament més elevat i quasi penjat per damunt de la presa, hi ha l'antic refugi de Colomèrs, tancat i substituït el 2008 pel nostre següent objectiu, el refugi nou (2.135 m) (que tanmateix era el refugi inicial) i des del qual podrem gaudir d'una vista privilegiada sobre del circ de Colomèrs. Així que ens acomiadarem del refugi vell i, deixant la presa a mà esquerra, abandonarem el GR-11 i la seua variant 18, que cap al nord i cap a l'oest es dirigeixen a l'estany de la Restanca, i ens uns pocs minuts de marxa arribarem a Colomèrs.

vall del riu Aiguamòg

Refugi de Colomèrs (2.135 m)

El refugi forma part d'una cursa coneguda internacionalment com Carros de Foc, ben coneguda pel nostre company Vicent. Una ruta circular de 56 quilòmetres i 9.000 metres de desnivell acumulat, que uneix els nou refugis guardats del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La cursa va ser creada oficialment l'any 1999, encara que la idea original va sorgir l'estiu del 1987, quan uns guardes dels refugis realitzaren la ruta a peu en menys de 24 hores.

Refugi de Colomèrs des de l'antic refugi

Des del refugi podrem realitzar dues rutes circulars senyalitzades que visiten els principals estanys del circ: la curta de 3.5 quilòmetres, definida amb les marques grogues i amb una duració d'entre 2 i 3 hores, i la llarga de 8 quilòmetres, amb marques roges i uns 5 hores. La decisió és vostra, ja que la costera és mínima, la diferència és la distància, encara que si vos decidiu per la llarga vos recomane prendre un taxi per no allargar massa la duració de la mateixa.

Tuc de Ratera

Esquema de temps:

Pàrquing de Bahns de Tredòs (1.780 m) - Inici camí del Refugi (1.970 m): 1h 30'
Inici camí del Refugi (1.970 m) - Estanh Major de Colomèrs (2.130 m): 40'
Estanh Major de Colomèrs (2.130 m) – Refugi de Colomèrs (2.135 m): 10’
Total: 2h 20’ l'anada

Camí de descens, tornant de la presa

Rutes relacionades:

L'estany de Sant Maurici i les Agulles d'Amitges