La Casella, circular de la font del Garrofer

A llevant de la localitat riberenca d’Alzira, a l’extrem occidental de la serra de Corbera i adjacent a l’estimat paratge de la Murta es desenvolupa l’esquerpada i profunda vall de la Casella, recorreguda de ponent a llevant per l’ homònim barranc amb naixement a la simatera font del Barber i encaixada entre l’afilada i capritxosa serra de les Agulles a migjorn i la verda i agraciada serra del Cavall a tramuntana, els últims representats de la serralada Ibèrica a les nostres terres; d’entre les desenes de rutes que formen part de les 765 ha del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella la circular de la font del Barber, senzilla i agradosa, ens permetrà fer una primera ullada al paratge mentre tresquem penjats per damunt de l’ombrívol barranc de la Casella gaudint d’una privilegiades vistes a l’abrupta serra de les Agulles.

Accés

Des de Tavernes seguint la CV-50 i per la primera rotonda accedirem a Alzira buscant el polígon industrial i enfilarem l’avinguda Vicent Vidal fins l’encreuament ben senyalitzat del carrer Verge de la Murta; des de València seguirem l’avinguda Pare Pompili Tortajada fins el mateix punt, on un camí asfaltat ens deixarà a un encreuament coronat per un rústic panell ceràmic amb indicacions a la Murta i a la Casella.

Encreuament a la Murta i la Casella

Passada una urbanització i endinsant-nos a una verda vall esguitada d’antics casalots del segle XIX el camí del Cara-sol ens portarà a prop del Pas del Llop, via de comunicació amb la vall d’Aigües Vives i junt el naixement de la senda del Pas del Pobre, accés antanyàs i selvàtic a la bellíssima vall de la Murta que utilitzaven els pelegrins per a comunicar-se entre els monestirs de la Murta, Aigües Vives i Santa Maria de la Valldigna; prompte arribarem fins uns elegants pilars petris indicadors de l’accés a la finca forestal de la Casella, on abans de l’encreuament del bar de la Casella deixarem els vehicles.

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Accés a la finca de la Casella

Farem una ullada ràpida a la rústica i obrada font Nova, accessible per unes escaletes d’obra que descendeixen al barranc de la Casella, i fent cas de les indicacions d’un rústic i cridaner cartell enfilarem cap al nord una giragonsant pista forestal envoltada d’altives pinedes (Pinus halepensis) atapeïdes d’heura i de xiprers blaus (Cupressus arizonica) en direcció a la Casa Forestal.

Als peus de les Orelles d’Anse (592 m) i enmig de l’espessor trobarem un camp de tir i un ataronjat bar amb aromes a llenya de taronger que envoltarem per tal d’accedir a un parc infantil on podem visitar un rústic forn de calç ubicat al seu extrem més llevantí, una vetusta construcció de maçoneria i morter de calç que els calciners omplien de blocs de pedra calcària formant una cúpula envoltant una foguera que durant 10 o 15 calcinava la pedra fins obtenir calç viva.

Forn de calç de la Casella

Als peus de la serra del Cavall, verda, exuberant i totalment entapissada de pins blancs, començarem l’ascensió per una blanquinosa pista forestal relativament costeruda però molt assequible, durant escassos 700 m de privilegiades vistes a les riberenques terres del Xúquer.

Serra del Cavall

Pista forestal

Envoltada per una cerca de fusta trobarem una pintoresca i inusual reserva de cérvols d’aproximadament una hectàrea farcida quasi exclusivament de la nostra palmera autòctona, el margalló (Chamaerops humilis).

Reserva de cérvols

Tingueu paciència, ja que al poc començaran a aparèixer per a satisfacció dels més menuts entre les basses fins una quinzena de cérvols a la recerca de menjar, descendents d’uns exemplars donats per un particular als anys 70, on també hi habitaren uns desapareguts i exòtics zebú i watusi.

Una nova corba i la pista ens deixarà, als peus de la penya del Mirador, junt la blavenca caseta de Bono (295 m), una antiga casa forestal que serveix en l’actualitat com a magatzem de ferramentes i de pinso per als cérvols, situada a l’ombra d’una enlairada figuera que dona pas a una bonica escalinata envoltada de pins i un insòlit bosquet d’eucaliptus; darrere amb dificultat sentireu el murmuri de l’usualment eixuta font de Tormos, canalitzada per al subministrament del proper bar.

Casa forestal de Bono

Al poc veurem un característic i cridaner pilar de rogenques rajoles que ens indicarà a llevant la bifurcació cap a la font de la Teula, l’Ouet i el Pla del Barber i a migjorn el naixement de l’estret sender de la font del Garrofer, opció que ens durà a creuar, amb certa dificultat inicial per l’existència de grans matolls envaint el sender, un arrodonit pendent que ens conduirà prompte fins un ample i còmode estrat cretàcic d’agradós caminar.

Naixement del sender de la font del Garrofer

En contrast amb l’arborat vessant d’ombria d’impossibles formes de la dentada serra de les Agulles, a la nostra solana caminarem còmodament per una definida i acurada senda entre coscolls, llentiscles, cepells i margallons, alguna que altra olivera silvestre i les omnipresent pinedes aïllades.

Les Agulles

Descendint cap al barranc de la Font del Garrofer, amb la Ratlla al fons

Amb el sostre del serrat, l’afilada Ratlla (625 m), dominant bellament l’horitzó, la senda anirà descendint suaument en direcció al naixement del barranc de la Font del Garrofer, bellament entapissat per pins i amb vistes furtives om bramen les àguiles a l’icònic i recentment emblanquinat observatori forestal de l’Ouet (533 m), construït als anys 50 en maçoneria i morter.

Barranc de la Font del Garrofer; al fons, l'Ouet

Als peus de l'Ouet

Envoltats de densa vegetació descendirem paral·lels al barranc superant amb compte una represa contra les crescudes a la vora de la pista forestal de la font del Garrofer, davant d’un replanell on creix una bonica xopada.

Represa

Pista forestal de la Font del Garrofer

A l’ombra d’enlairats pins trobarem l’obrada i sorollosa font del Garrofer, un brollador on l’aigua, procedent de l’aqüífer de les Agulles, raja alegrement per dos canons i és canalitzada a un safareig adjunt; malgrat l’advertència d’aigua no potable al no estar clorada ni sotmesa a cap control sanitari milers d’alzirenys recorren fins a tretze quilòmetres i formen en ocasions llargues cues per tal d’omplir les seues marraixes.

Font del Garrofer

Font del Garrofer

Font del Garrofer

Encara que ens podem acostar a la senyalitzada font de la Teula girarem a ponent i desfarem la margenada i polsosa pista forestal paral·lels al barranc de la Casella, farcit de preses de formigó per tal d’evitar possibles avingudes torrencials.

Vall de la Casella

I així gaudint de les vistes a l’espadada i esquerpa serra de les Agulles prompte ens veurem de nou a l’encreuament del bar de la Casella, on havíem iniciat la ruta en una horeta de res.

Pista forestal de la Casella

Vista aèria de les valls de la Murta (esquerra) i la Casella (dreta) separades per la serra del Cavall