Les Voltes

 

Per les Revoltes de Barx pujava, arraulit entre penyes i rocam, el camí vell de Gandia a Barx; un antic sender medieval, afermat als escarpats costers del congost de les Voltes i ben arrelat a l’exposat crestall llevantí del Mondúver. Aquell era un camí de veïns, jornalers i forners, de quan encara no existia la carretera de Barx. I també va ser vial de pelegrins lleugers d’equipatge, de mendicants que, procedents del monestir de Sant Jeroni d’Alfauir, cercaven menjar, allotjament i redempció als cenobis de Santa Maria de Valldigna, Aigües Vives o la Murta. Per les Voltes, els ramats procedents de terres castellanes baixaven a la Marxuquera durant els mesos de la hivernada, entre octubre i abril, seguint el traçat de la canyada reial de Castella. També hi descendien les bouades que anaven a la dula a terres mar- jalenques seguint el curs del barranc del Borrell, així com els carnissers pasturant els moltons. Per les Voltes, s’hi allargaven cap a Simat els collidors de Beniopa i Marxuquera per tal d’estalviar-se part del bitllet de l’autobús de Carcaixent. I s’hi allargaven els pescadors de sépia del Grau per collir feixos de galzeran, que dipositaven a l’interior de les sepieres o nanses, per a facilitar que les femelles hi pogueren depositar els ous abans de ser pescades. El camí de les Voltes, directe i depuratiu, aeri i majestuós, d’enlairats i encisadors racons i severs crestalls, esdevé, en l’actualitat, l’ascensió més escaient per als caminants de cama llarga, per a colles de corredors sense límits, per als amants de les gestes i per als engrescats de cames enfortides.

Cingle de la Dona

Cara est del Mondúver

Penya Negra