La cova de l'Autopista (serra Falconera)

Amb més de 7 quilòmetres topografiats, la Cova de l'Autopista no sols és la cavitat amb més recorregut del País Valencià; a més, esdevé un fenomen molt particular a les nostres terres per nombroses raons: és un laberint molt complex amb formacions ben difícils de trobar a altres llocs (flors d'aragonit, formacions excèntriques, etc.) i compta amb un pou de grans dimensions, difícil d'explicar a aquest tipus de cavitats, així com punts amb barreges de materials estranyes, etc. I la tenim a la Safor, concretament al terme del Real de Gandia.

El 1984 va ser descoberta (mai millor dit) quan les obres de l'autopista AP7, amb el seu estil arrasador, tallaren la serra Falconera al terme del Real de Gandia a ras, creant un forat de més de 20 metres de fondària (on perfectament es podia haver fet un túnel). En un punt d'aquest tall es va apreciar un estrat descendent d'uns 30º d'inclinació, amb algunes entrades cap al interior molt cridaneres.

Primeres flors d'aragon

Molt prompte espeleòlegs de València acudiren a revisar eixos forats, comprenent que es tractava d'una xarxa de galeries laberíntiques que podien donar pas a una troballa prou important. Molts anys després, el resultats avalen aquell convenciment. Cal dir que aquesta cova no deu ser visitada, excepte si es va amb els grups federats que compten amb permisos per als treballs de topografia i exploració, en primer lloc perquè es troba als terrenys privats d’Aumar (concessionària de l’Autopista), per tant està totalment prohibit l’accés, i en segon lloc, perquè es un laberint molt complex, on es molt fàcil perdre l'orientació, com ho demostra el rescat que es va produir fa uns anys, on un grup va estar perdut durant més de 17 hores, i això tractant-se de gent que ja havia visitat varies vegades la cova.

Flors d'aragonit

Una altra raó, no menys important, és que es tracta d'un delicat microclima, que ja va ser alterat amb l'obertura de les entrades, i cada visita humana l'altera més, sobre tot quan es tracta de gent molt poc respectuosa que no tenen miraments en deixar darrere seu tota classe de deixalles, inclosos milers de metres de fil guia, que no serveixen per a res, ja que normalment qui els porta no sol saber on va.

Detall de les flors d'aragonit de la Sala del Jardí

Com ja he dit, la cova està formada per un impressionant laberint de galeries i cambres, unides per passos estrets (gateres), que dificulten el avanç. Quan la visitem amb gent que la coneix, molt prompte trobarem les primeres formacions d'aragonit, delicades flors de cristall.

Més endavant observem punts amb flors mes grans, algunes colades calcítiques, i la sala de les excèntriques, amb formacions estil estalactita, però que tenen tot tipus de formes: espirals, quebrats, arpons, formant grups i dibuixos impossibles.

Part del sostre de la Sala de les Mil Meravelles
(Si amplieu la foto podreu vore que està plagat de excèntriques)

En lo més fons de la cova, quan sembla que totes les continuacions volen tancar-se, passem una estretor i apareguem a la Sala de les Mil Meravelles, autèntic temple de formacions calcítiques que ens deixa bocabadats una bona estona.

Estalactites de la Sala de les Mil Meravelles

Quan voregem una columna central que ocupa gran part de la sala, descobrim l’imponent Pou de l’Al·lucine. Es tracta d'un pou de 37 metres de fondària que comença amb una boca d'uns 4 metres de diàmetre, però que prompte s'obri cap a l'interior, fins convertir-se en una sala d'uns 30x10 metres. El pou no te continuació i representa el punt més fons de la cavitat.

Accés al Pou de l'Al·lucine

Altres punts ocults i fantàstics que amaga la cova son el Jardí, on l'aragonit assoleix el màxim esplendor amb formacions de més de 30 centímetres; el Mar de Coral, on la deposició de calcita en aigües quetes ha creat una capa completament plana i cristal·lina, o la Sala Blanca (el nom ho diu tot).

Sense cap dubte, els afortunats que puguen completar una visita a aquesta cova, desprès de sanats els moretons i arrapades de tant d’arrastrar-se per gateres, difícilment ho oblidaran mai.