Les últimes hores del dia a poc a poc van donant pas a la posta d’un esgotat sol que es va acomiadant després d'una llarga jornada. Lentament apareixen, fantasmagòricament, les primeres ombres de la nit, i com aquell que pinta en un llenç un quadre, van deixant un cel totalment fosc. Els carrers comencen a il·luminar-se; una espècie de barreja entre diferents ambients, llums, soroll, silenci van modelant un paisatge nocturn el qual ens ofereix un escenari totalment diferent al dia. Com un gegantesc rellotge, la presència de la lluna plena il·luminant el firmament ens indica el moment de fixar la vista a les difuminades siluetes de les muntanyes.
És el moment de gaudir, a l’abric d'un miler d'estreles, d’una sorprenent i agradosa experiència on la solitud, la unió amb l'entorn, l'obscuritat i el silenci es queden irremeiablement instal·lats al nostre inconscient.
 |
| Coll de Meravelles, serra Falconera |
 |
| Gandia des del cim del Molló de la Creu, serra Falconera |
I és que fins i tot la més humil i ximple de les sendetes es
transforma, al capvespre quan cau la nit sobre el bosc, en una màgica
barreja sensitiva que ens altera els sentits. Acostumats al soroll diürn
de les carreteres i pobles, de nit gaudirem d'un silenci màgic, només
alterat pel lleu murmuri del vent entre les esquerdes, l'inquietant
ulular dels mussols, l'insistent rauc de la granota o el monòton cant de
la xitxarra.
 |
| Platja de Gandia des dels Frarets, al Mondúver |
 |
| Xeresa i platja de Gandia des de la Mallada Fonda, al Mondúver |
Caminar de nit per la muntanya, un camp desconegut per a molts, és un desafiament diferent; l'evident falta de llum implica una major dificultat i perill, pel que caldrà extremar els sentits, fer ús del trellat, conèixer molt be el terreny i deixar-nos portar pels nostres instints.
 |
| Antenes del Mondúver a l'ombra de la lluna plena |
 |
| Panoràmica de Xeresa fins Dénia des del cim del Mondúver |
És imprescindible acudir amb un bon frontal o llanterna; malgrat la presència de la lluna plena o la brutal contaminació lumínica que patim a les zones costaneres, el simple pas d'un núvol o la presència de trams a l’ombria ens poden amargar l'experiència.
 |
| La Drova. Al fons la Vall d'Albaida |
 |
| Cim del Mondúver |
Recordeu així mateix que de nit, inclòs a l'estiu, la temperatura sol
baixar notablement a certes altures, pel que caldrà que porteu una capa
d'abric a la motxilla per a quan vos atureu. I el més important, mai
aneu a caminar per una senda que no conegueu el suficient si no voleu
portar-vos un bon disgust.
 |
| Ombres al cim del Mondúver |
 |
| Senda dels Frares al Mondúver |
 |
| Camí del segon cim del Mondúver |
Text de Vicent Cervera
Articles relacionats
El Mondúver per Xeresa
El Molló de la Creu per Meravelles
Preciosas fotos, amigos. Un saludo
ResponEliminaUn article i fotos molt bones
ResponEliminaCm siempre GENIAL...Siges siendo el puto amo.Yo he ido a Lorxa x la noche x arriba de la cantera sin subir al cim y mirando a la cuta tenia un alo rojo intensisimo y mi amigo de fgv me dijo q era contaminacion luminica.Recuerdo q la 3ra vez era el dia mas caluroso de agosto x la noche;y el calor tenia drogados perdidos a los animales,no se apartaban y cada 4 pasos q dabas hacian ruido xo no huian (q es lo mas normal cm las otras veces q fui).Total q se veian un monton de ojos en la oscuridad (cm los de los gatos q brillan),vi a gatos,pajaros,incluso una lechuza superdesorientada en medio del camuno q no huia hasta q la teniamos delante.Total q m acojone tanto q m fui corriendo...Alguna vez has sentido esa sensacion de q los animales no se qitan y hacen ruido cm si fueran hacertee algo?
ResponEliminaPor cierto,seguramente algun borriqito cogera y subira a alguna cima q no conozca bien cm reto cuando lo lea.Yo hubiese puesto la advertencia esa de terreno conocido y conocimiento,al principio en mayusculas,cursiva y negrita.
Cada cual a la suya,cm diria mi abuela:"Qui no vulga pols,que no vaja a l'era".
Como ahora hace calor para realizar senderismo y escalada, aprovechaís la noche para no perder la afición. Soys la reostia.
ResponEliminaBuen articulo y mejores fotos.
Saludos,
Gràcies per les mirades fotogràfiques i literàries que ens heu regalat!
ResponEliminaGrácies a tots pels comentaris!
ResponEliminaBelles paraules i no menos les fotografíes, quina meravella! Oscar envetje la teva cámara i per damunt de tot... com sempre... la teva mirada. Una abraçada!
ResponEliminaJeje, l'ISO 6400 al final va funcionar be A veure si tornem a fer una altra escapadeta!
EliminaSalutacions
Gran idea per a l'estiu. Les fotos: increïbles. M'encanta
ResponElimina