Els Frares de la Serrella

"En assolir la base de les parets de la Serrella, a mitja penombra, s’endevinava un paisatge solitari, retallat per una orografia força complicada. Els colors eren ara més enèrgics i vius, de roca pelada tacada per obscures flocades de carrasques, de lluentes taques de marfulls i de vibrants aurons. El contrast era brutal. Per ponent un senderol s'enlairava cap a un bosc de palplantats frares cisellats pels rugosos dits del temps, ben polits per la inclement fúria de l’oratge. El silenci es podia tocar amb les mans. Semblava que cap ésser viu gosara de fer qualsevol soroll davant d'aquella fantasmagòrica processó del silenci i la solitud."

A migdia de l'assolellada Quatretondeta naix el vell caminal de la fonteta Roja, que fregant groguencs bancals d'ametlers al recer del tossalet del tio Quico i del carrascarot de la tia Sofia, amb 250 anys de soca, mena a l'esplaiada i eixuta font de l'Espinal, a les envistes del seu corralot enfonsat, on hom tira en falta la presència del seu acrobàtic ametler apuntalat.Els

Carrasca de la tia Sofia

Mapa detallat, perfil i estadístiques

Com arribar-hi

Els Frares

En assolir la base de les parets de la Serrella, a mitja penombra, s’endevinava un paisatge solitari, retallat per una orografia força complicada. Els colors eren ara més enèrgics i vius, de roca pelada tacada per obscures flocades de carrasques, de lluentes taques de marfulls i de vibrants aurons. El contrast era brutal. Per ponent un senderol s'enlairava cap a un bosc de palplantats frares cisellats pels rugosos dits del temps, ben polits per la inclement fúria de l’oratge. El silenci es podia tocar amb les mans. Semblava que cap ésser viu gosara de fer qualsevol soroll davant d'aquella fantasmagòrica processó del silenci i la solitud.

I com a penitents, després de saludar al moai de la Serrella, amb el cap catxo i un passet amunt dos avall hom supera, fent ús de les mans i en ocasions a quatre pates, només els més agosarats i experimentats muntanyers gosaran remuntar el penós i costerut cantalar del barranc de Figuerotes, que sense cap senyalització evident més enllà d'esparses fites, i a les envistes d'un ventisquer que trenca la verdor de la penya del Moro, guanya l'arborada penya Frare, d'on davalla la pista forestal que cresteja al dorsal de la serra. 

Penya del Moro. Als seus peus, un desolat ventisquer

Barranc de Figueretes. A la dreta la penya Frare, a l'esquerra la penya del Moro. I més cap a ponent, el cim de la Serrella.

Cim de la Serrella (1.359 m)

Vers el migdia una caseta forestal atalaia el cim de la Serrella (1.359 m). Tot just a la seua base, i a l'altra banda del polsegós camí, naix una sendera delimitada amb fites que crestejant la penya de l'Heura davalla al collado de Borrell fregant uns bancals, a peus del colossal Pla de la Casa, sostre de la serra.

El Pla de la Casa de la penya de l'Heura estant

Per on bufa la tramuntana davalla un senderol que es refresca a la sempre generosa font Roja i enfilant el Passet, deixant anar la sendera de Fageca, davalla amb vivacitat fins la base de les parets, tot junt on hi havia l'encreuament dels Frares.

el Passet

Base de les parets

Rutes relacionades:

La Serrella. Circular per Famorca
La Serrella per la Canal de la Mallada del Llop
Els Frares de la Serrella"
La Xortà 
Integral la Serrella - la Xortà, de Benasau a Bolulla