La llegenda d'Anayet i Arafita

El paisatge dels Pirineus és com un vell llibre obert, ple de pàgines antigues que parlen d'una història que sembla suspendre's en el temps. Les muntanyes s'alcen amb una dignitat majestuosa, com si foren les guardianes d'un passat llunyà. Enmig d'aquest paisatge, els volcans Anayet i Midi d'Ossau evoquen una època remota, quan la terra es retorçava sota la força irresistible dels cataclismes geològics. Contemplant les roques del pic d'Anayet, d'un gris i vermell profunds, sembla que es puga sentir la veu del vell comte Henry Russell, que veia en aquests cims un color de sang, un reflex de la violència ancestral que les havia modelat.

Les formacions volcàniques d'Anayet i Midi d'Ossau, amb les seues capes de roca andesítica i basàltica, ens transporten a un temps perdut, quan el planeta estava cobert per deserts vermells durant el Pèrmic. La violència dels esclats volcànics de fa 270 milions d'anys va ser la resposta a l'encontre brutal de les plaques tectòniques, culminant en el plegament hercinià que donaria lloc a la serralada Varisca.

Anayet

Midi d'Ossau des dels ibons d'Anayet

Aquella sang que impregna les roques ens recorda que, abans que aquestes muntanyes es formaren, segons el llegendari popular hi havia forces encara més antigues que es movien en les profunditats de la terra. A la Vall de Tena, envoltada per muntanyes aspres i terres despullades, vivien dues muntanyes humils, Anayet i Arafita. Eren ben pobres, segons explicaven les històries, perquè els seus ramats minvaven, els seus arbusts no donaven fruits, i els havien arrabassat els pins i avetars. 

El Midi des del cim de l'Anayet

El seu tresor més preuat era la seua filla, Culibillas, dotada d'una bellesa única i d'un cor ple de bondat. La seua vida transcorria en la cura dels animals i les flors, amb una predilecció especial per les formigues blanques, que la cobrien amb un mantell blanc fins i tot a l'estiu, confonent-se amb les glaceres. 

La Glera d'Anayet, el barranc de Culibillas i el pic Culibillas

Aquest equilibri tranquil, com la serenitat aparent de les muntanyes que amaguen una història de furor volcànic, va ser trencat per Balaitus, una muntanya poderosa i temuda, capaç de desencadenar terribles tempestes. Enamorat de Culibillas, va decidir raptar-la quan ella el va rebutjar.

Balaitus, nevat, al fons, des de la Glera d'Anayet

Un bon dia, en un tres i no res, Balaitus es plantà davant d'ella. Ningú va gosar ajudar-la, però ella va cridar: "A mi les formigues!" Les formigues blanques acudiren en massa, cobrint-la completament, atorgant-li una aparença temible, poderosa. Balaitus, perplex i aterrit, va fugir. En senyal de gratitud, Culibillas es va clavar un punyal al pit, guardant les formigues blanques al costat del seu cor. Així, les formigues van desaparéixer de Formigal, i el forat en el seu pit es coneixeria com el Forau de Penya Foratata, on encara hui dia es poden sentir els batecs del seu cor.

Anayet en primer pla i Midi d'Ossau

Anayet en primer pla i Midi d'Ossau al fons des del Vèrtex de l'Anayet

Aquestes històries, aquestes llegendes de muntanyes humils, de rocams malvats i de sacrificis, es fonen amb el paisatge, com les capes de roca que formen els cims dels Pirineus. Els volcans Anayet i Midi d'Ossau, hui adormits, són testimonis de la fúria del passat, però també de la capacitat de la natura per crear bellesa fins i tot després de la destrucció.

Ibons de l'Anayet

Tanmateix, el perill no ha desaparegut del tot. Aquestes muntanyes, amb la seua història geològica i mítica, es veuen amenaçades per projectes turístics insostenibles que podrien alterar per sempre la serenitat i la màgia d'aquests paratges de gran valor natural i històric.

La preservació d'aquests paisatges és essencial per mantenir viva la connexió amb la nostra història geològica i cultural. Així com el Forau de Penya Foratata continua bategant amb la memòria de Culibillas, les muntanyes dels Pirineus ens recorden la importància de protegir allò que és sagrat i preciós, tant en la natura com en les nostres històries. Els cims, els volcans, les valls i les llegendes es barregen en una sola narrativa que ens parla de la força i la fragilitat, de la destrucció i la creació, i de la necessitat de preservar aquest llegat per a les generacions futures.

Terres roges com la sang des de l'Anayet. Al fons, en primer pla, el Vèrtex d'Anayet