Volem ser per caminar, i caminar per poder ser

El diari Levante - EMV ha tingut a bé de publicar-nos aquest article d'opinió, el 24 de setembre de 2024. La història i el llegat que ens ha deixat el GEMAS, el Grup d'Estudis Mediambientals de La Safor, és massa important com per no donar-li la difusió i el reconeixement que es mereixen.

Volem ser per caminar, i caminar per poder ser

És un fet constatat i innegable que els avenços socials, que tantes lluites costen d’assolir, són d’una solidesa relativa –per molt que ens entestem en pensar d’una manera il·lusòria i pueril que són conquestes sempiternes–. Que allò que tant costà de guanyar, es pot dissoldre en un espai de temps relativament curt. La generació del 68, el Seixantisme i els fantàstics setanta, ho té molt clar, perquè ho ha viscut en primera persona. Mireu com la revifalla de la ultradreta i les seues convulsions reaccionàries involucionistes posen en qüestió la violència de gènere, o com el discurs de l’ecologia ha perdut força en les noves generacions.

Malgrat tot, la meua fe en l’ésser humà és ferma, de caràcter punsetià, i crec en la bona gent que treballa incansable pel progrés social. Seria injust construir un discurs pessimista i catastrofista, perquè implicaria menystenir el treball tenaç, agosarat i sovint callat de molta gent que ens han precedit, i els fruits que n’ha donat, en avenços concrets o en la consolidació d’una nova escala de valors.

En la nostra menuda comarca en tenim un bon grapat, d’exemples, i voldria fer memòria d’unes jornades mediambientals que van impulsar l’any 1984 –justament fa quaranta anys–, una colla de joves valents i determinats a treballar per un compromís: la protecció del medi ambient.

En setembre de 1983, la periodista Elvira Ferrer es feia ressó de l’anunci d’unes jornades sobre natura i medi ambient a La Safor, a celebrar del 30 de març al 13 d’abril de 1984. Amb la implicació de l’Ajuntament de Gandia, Codena i la Diputació, trobaren el suport i la participació d’associacions culturals, excursionistes i ecologistes de La Safor. L’objectiu –Coneix i respecta la natura– era encomanar l’estima per la natura a partir de la seua descoberta, des de la certesa que no es pot estimar allò que no es coneix. Les jornades, però, per a sorpresa general, tingueren una projecció social molt superior a la inicialment plantejada. Una programació atapeïda de conferències, audiovisuals, pel·lícules, exposicions fotogràfiques… tot amb el propòsit de mostrar els recursos naturals de la comarca. Aquelles jornades, magnífiques i exitoses, foren el detonant per a que, un temps després, aquells joves intrèpids decidiren constituir-se formalment amb el nom de Grup d’Estudis Mediambientals de La Safor, GEMAS.

Josep Vicent Mascarell, filòsof, Fermí Romaguera i Jesús Villaplana, biòlegs, Francesc Sastre, farmacèutic i enginyer químic, i Josep Maria Ferrairó, geòleg i catedràtic en ciències naturals –així els presentava la nota de premsa–, desenvoluparen els primers treballs científics i divulgatius d’investigació sobre paratges que aleshores estaven en perill imminent i, dels quals, actualment, hi ha un amplíssim consens sobre la seua importància com a ecosistemes.

Intentar enumerar detalladament totes les accions del grup encaminades a aquell propòsit, treball de dècades, depassaria l’extensió natural d’aquest article, però no podem deixar de referir les més destacades. A nivell d’avenços, la seua implicació activa en la protecció del Racó del Duc i les marjals de La Safor és impagable, i la salvaguarda del medi, la flora i la fauna d’aquests paratges n’és deutora. A nivell divulgatiu, Introducció a la fauna vertebrada de La Safor, El Racó del Duc a peu, un itinerari per la natura, o Entre senill i borró, entre d’altres, conformen un llegat valuosíssim de saber i d’amor a la natura, un repertori de llibres indispensables sobre la flora i fauna.

L’apreciació social pel medi ambient ha canviat, encara que no tant com desitjaríem, i hom ha viscut una evolució positiva. Si quan es redactava el PGOU de Gandia, l’any 1983, es plantejava la possibilitat de situar un “abocador de deixalles o planta transformadora” en el barranc de Borrell, ara s’hi fan repoblacions, en aquell paratge devastat per l’incendi del 2018. Si ara considerem el Racó del Duc una joia natural, en els anys 80 sobrevisqué dificultosament la temptativa de construir una carretera ecològica, així com una gran urbanització al cim de la Cuta…

Francament, crec que la gent de La Safor mai no estarem prou agraïts a l'immens treball divulgatiu i combatiu, constant, tossut i abnegat del GEMAS. Si en el panorama mediambiental ara brilla un sol rutilant, com a societat hem d’estar, però, amatents a assumir aquest llegat i defendre’l quan el cel es fa fosc. Perquè, malgrat la situació d’emergència climàtica mundial, urbanitzar la Cuta, les marjals o permetre projectes amb glamour, és i sempre serà una temptació i una agressió al medi, per molt que es vulga vendre com a progrés econòmic. Ben clar ens ho va dir l’exalcalde Torró en declaracions a Ràdio Gandia l’any 2012: la playa del Auir será para el mejor postor…

Tot treball dóna els seus fruits i, a part dels innombrables avenços enumerats, la Fira de la Muntanya de La Safor vol recollir, modestament, el testimoni, d’aquelles llunyanes jornades, i la novíssima Societat Excursionista de La Safor, la voluntat de divulgació i defensa del medi ambient. Des del col·lectiu A un tir de pedra no podem més que declarar la nostra admiració més absoluta per l’immens llegat del GEMAS, i aprofitar aquest article per convidar la ciutadania a conéixer la seua obra, i també a participar de la III Fira de la Muntanya de La Safor, que tindrà lloc del 12 al 15 de desembre, i que comptarà amb la III Mostra de Cinema de Muntanya del País Valencià, producte del recolzament decidit de la Regidoria de Patrimoni i, especialment, la col·laboració entre un gran nombre d’entitats excursionistes de la comarca.

Perquè qui coneix la terra, l’estima.

Xavier Cervera Jubany

Col·lectiu A un tir de pedra