El Musales

El Musales, amb una altitud de 2.653 metres, és una de les muntanyes més emblemàtiques del Pirineu, especialment coneguda per les seues espectaculars vistes del Valle de Tena. Aquesta muntanya és accessible a través d'una ruta que comença al pantà de La Sarra, on els excursionistes poden gaudir d'un recorregut que s'endinsa en un paisatge de boscos de pins i vessants rocosos.

L’ascensió al Musales, en altres condicions, no seria més que una caminada sense pretensions, exigent i bellíssima, certament, però d’aquelles que, fetes un cop, gairebé s’obliden. Però en coincidir amb la primera nevada de la tardor, la història és ben diferent. La neu, blaneta i fins als genolls, transforma l’escena: el paisatge tardoral de la vall de Tena, amb els seus ocres, vermells i daurats, queda cobert per un mantell blanc que fa brillar cada racó. El vent, gelat, talla la respiració i, de sobte, allò que semblava senzill esdevé una epopeia. Els passos es fan lents, pesants. La muntanya, sempre, exigeix respecte.

Pantà de la Sarra

Powered by Wikiloc

L'ascens al Musales comença en un d'aquells matins d'octubre que, malgrat el sol incipient, ja palesa el canvi de temporada. A la Sarra, la primera nevada ha deixat un mantell blanc sobre els cims, que contrasten amb una Foratata, que s'alça, encara, amb les darreres vestidures d'un bosc de tardor. El camí inicia pel costat de l'embassament, seguint una pista forestal que sembla tallar el bosc impenetrable. Tanmateix, la presència d'una acurada senda retallant l'aspre --i llarguíssim-- camí, ens permet endinsar-nos a un bosc, vestit de tardor, que ofereix un espectacle que emociona: els arbres es tenyeixen de colors càlids, taronges, grocs i ocres, mentre les primeres taques de neu s'esquitxen per damunt, com una premonició de l'hivern que s'acosta. 

La Foratata

La vall de Tena des de la mallada de Santa Collons

La terra està plena de fulles caigudes, mullades per la pluja, que entapissen els camins i donen al paisatge una textura humida i esponjosa. L'aire porta l'olor humida de la terra i la fusta, mentre l'aigua llisca lentament entre les branques, formant una simfonia que només la tardor pot orquestrar.

Prompte deixarem enrere la pista que mena fins a la casa de l'Enginyer, una vella edificació construïda com a residència per als enginyers que gestionaven el projecte de construcció de l'embassament de la Sarra i les instal·lacions associades. Curiosament, a la vora hi destaca un antiestètic panell blanc quadrat, part, diuen, d'un sistema de senyalització, probablement relacionat amb la regulació hidroelèctrica de la zona.

Al fons el pic Arriel. A la dreta, el Garmo Carnicero

La mallada de Santa Collons. Al fons, la casa de l'Enginyer

La casa de l'Enginyer

Continuem avançant. El camí es fa més dret, i la neu, ja d'uns trenta centímetres, comença a fer-se present. L'aire és sec, net, amb aquesta olor mineral pròpia de la neu recent. Ens endinsem a la mallada i barranc de Santa Collons. El bosc desapareix camí del solitari Ibonciecho, un petit llac d'aigües transparents que reflecteixen el cel grisenc. Aprofitem per a descansar un moment; el silenci de l'indret és solemne; tan sols el so de les nostres petjades trenca la pau. Els cims es mostren imponents i harmoniosos. La Foratata, amb la seua punxa inconfusible, exhibeix encara els colors de la tardor mentre que el Musales i el Santa Collons es vesteixen de neu. 

Ibonciecho

La pujada s'empina, i a mesura que ascendim, la neu arriba fins al mig metre. La fatiga comença a notar-se, però el paisatge ho compensa amb escreix: els cims, tots ells tenyits de blanc, ens envolten en un escenari de majestuositat pura. A cada pas, el vent ens fueteja la cara, portant amb ell la pluja i petits flocs de neu que fan l'ascens encara més exigent. 

A la fi arribem al coll, des d'on contemplem el paisatge nevat que s'estén a l'infinit, amb l'ibon de Respumoso brillant al fons, com si la neu l'haguera convertit en un mirall. Per la dreta, la Forqueta (2.723 m) s'enlaira inexpugnable. Per l'esquerra, una aspra cresta, envaïda per la neu i la boira, esdevé dura amb la neu i el vent intensificant-se, però cada esforç sembla més valuós a mesura que ens acostem al cim. Al capdamunt, el Musales ens regala una vista extraordinària: el silenci del Balaitus, la serenitat de Respumoso al fons, i la sensació inconfusible d'haver guanyat una batalla contra els elements. 

Cresta del Musales

La Forqueta

L'ascens ha estat llarg i dur, però al final, la recompensa és una visió prístina, gairebé onírica, d'un paisatge que només es revela als qui gosen enfrontar-se a ell. El Musales, amb una altitud de 2.653 metres, és una de les muntanyes més emblemàtiques del Pirineu, especialment coneguda per les seues espectaculars vistes del Valle de Tena. Aquesta muntanya és accessible a través d'una ruta que comença al pantà de La Sarra, on els excursionistes poden gaudir d'un recorregut que s'endinsa en un paisatge de boscos de pins i vessants rocosos.

Cim del Musales

Respomuso