Els Frares de la Serrella
" En assolir la base de les parets de la Serrella, a mitja penombra, s’endevinava un paisatge solitari, retallat per una orografia força complicada. Els colors eren ara més enèrgics i vius, de roca pelada tacada per obscures flocades de carrasques, de lluentes taques de marfulls i de vibrants aurons. El contrast era brutal. Per ponent un senderol s'enlairava cap a un bosc de palplantats frares cisellats pels rugosos dits del temps, ben polits per la inclement fúria de l’oratge. El silenci es podia tocar amb les mans. Semblava que cap ésser viu gosara de fer qualsevol soroll davant d'aquella fantasmagòrica processó del silenci i la solitud."